El Montseny és terra de bruixes, que ningú en dubti, i encara menys després del succés extraordinari que s’hi va viure diumenge a la tarda. Només per l’acció màgica d’alguna art prohibida s’entén que el desembarcament de guàrdies civils que va viure la comarca acabés amb els agents en retirada, amb la cua i la porra entre les cames i amb les mans buides, ja que no es van endur cap urna dels col·legis electorals que el dispositiu repressiu els havia marcat en aquesta zona.

La irrupció de la policia militar espanyola al Montseny tenia com a primera destinació Sant Celoni, on van entrar a quarts de sis de la tarda. Van arribar a la vila, però la resistència passiva dels ciutadans desplegats davant el col·legi electoral els va fer desistir i van tornar a emprendre la marxa.

El següent objectiu era Campins, un municipi situat a 6 quilòmetres de Sant Celoni cap a on el comboi policial va posar-se en marxa cap a quarts de set. L’alarma va córrer entre els veïns i el “venen, venen” que va sonar a molts col·legis electorals diumenge aquí ho va fer amb especial dramatisme. El fet és, però, que en arribar al poble van ser incapaços de trobar la desviació que hi porta i van seguir carretera amunt fent revolts i més revolts cap a Santa Fe del Montseny, fins que finalment es van perdre per la zona i van haver de demanar ajuda a mossos d’esquadra i policia local de Sant Celoni. Ni van terobat Campins ni tampoc van localitzar Fogars de Montclús, municipi veí que també es creu que havia de ser objecte de la ràtzia policial. A la comarca s’hi diu de tot sobre la causa que va portar la Guàrdia Civil a no trobar Campins, també que el GPS va desorientar el comboi i que van acabar en un càmping. La bona gent del Montseny i les bruixes de la muntanya encara riuen.