Cert. Quan va venir aquesta unitat especialitzada fa dues setmanes ja vaig recomanar a la ciutadania que els rebés amb un somriure i clavells davant la incomoditat i el fràgil equilibri de convivència que podia suposar, i diumenge vaig llançar una reflexió al sector acompanyada d’imatges dels ferits.

Va ser el moment en què es va trencar la tassa. L’atac dels guàrdies civils de paisà a ciutadans de Calella, saltant per sobre de la barrera dels mossos, colpejant amb porres extensibles i perseguint la gent i encarant-s’hi va traspassar una línia vermella.

Vaig anar a l’hotel i vaig parlar amb qui em van dir que era el superior del cos policial. Només hi vaig trobar una mirada altiva, una actitud fatxenda i cap disculpa. La unitat que vam tenir a Calella estava especialitzada a atemorir, a fer por. Crec que tenien l’encàrrec d’atacar i de fer mal, i això encara xoca més quan a la nostra ciutat tenim una caserna de la Guàrdia Civil des de fa molts anys i la relació amb els agents que hi viuen sempre ha estat excel·lent i hi hem treballat sense cap problema.

No he amenaçat ningú. La propietària de l’hotel Vila em va trucar el matí de dilluns i em va explicar que havia quedat molt impactada amb les escenes de violència viscudes durant el referèndum però, sobretot, amb l’atac patit a Calella, i que estava intentant localitzar el comandant de la Guàrdia Civil per informar-lo que volien que els agents marxessin immediatament. A més, em va assegurar que se sentien enganyats perquè els havien dit que la unitat venia a Calella en el marc del nivell 4 d’amenaça terrorista. Al migdia van poder parlar amb el comandant i van acordar que abans de les vuit els agents haurien marxat. La decisió va ser seva, però jo l’aplaudeixo.

Vaig dir que no volia que els nostres hotels esdevinguessin casernes. I ho mantinc. A la ciutat han vingut durat molts anys agents dels cossos de seguretat de l’Estat i no hi havia hagut cap problema. Els fets de diumenge no els tolerarem més.

Moltes, sobretot a través del telèfon de l’Ajuntament. També de mort que he denunciat directament als Mossos. És molt lamentable. N’estem fent una recopilació per prendre les accions legals oportunes.

Aquesta decisió correspon a l’empresariat. A mi personalment, alguns hotelers m’han assegurat que, davant dels fets viscuts, mai més no els acceptaran a casa seva perquè no volen ser còmplices de la violència que s’ha viscut al carrer.

Malgrat que determinats mitjans de comunicació espanyols es dediquen a tergiversar la realitat i a fer publicitat negativa de la ciutat, estic convençuda que ho superarem. I ho dic perquè també estem rebent mostres de suport d’arreu.

Amb calma, perquè ja forma part del relat orquestrat a què ens té acostumats. La fiscalia està tan instrumentalitzada per part del govern i és un braç més del que dicta la vicepresidenta que és difícil trobar-hi imparcialitat. Sense investigar res, sense demanar cap documentació ja ens assenyala. És una imatge molt decadent de l’administració que representen.

Confio que sigui al més aviat possible, perquè el poble català és un poble tranquil que no mereix aquest assetjament, aquesta amenaça constant pel sol fet de voler-se expressar lliurement sobre el futur del seu país. Aquesta situació ens pot superar emocionalment, però no afectarà les nostres conviccions més profundes. Estic molt orgullosa del meu país i, en especial, de la meva ciutat.