Camins divergents que amaguen molts silencis
El col·lectiu empresarial no s’ha mostrat homogeni davant del procés sobiranista. Hi ha hagut posicionaments tant pel no mantingut com pel sí amb força matisos
Ple suport al dret a decidir dels 46 signants del Manifest del Far
L’empresariat català no ha pres un únic camí pel que fa al procés sobiranista iniciat fa cinc anys. Les posicions divergents han estat clares des de l’inici, sobretot de les veus que es decantaven per no canviar l’actual divisió administrativa de l’Estat. Joaquim Gay de Montellá, president de la patronal Foment del Treball, ha denunciat diverses vegades “l’enorme irresponsabilitat política” del govern, tot i considerar “legítima” la reivindicació de “reconeixement de singularitat per a Catalunya”, però arribant-hi “per la via de la negociació i dins del respecte als principis de democràcia i legalitat”.
CaixaBank i Banc Sabadell, les dues grans entitats bancàries catalanes, també es van manifestar contràries al procés, al·legant conseqüències molt negatives per a l’economia. L’entitat vallesana, que ja va alertar fa mesos d’un canvi de seu social si es continuava endavant amb el procés, va fer efectiva aquesta decisió dijous passat, mentre el consell de CaixaBank anunciava aquell mateix dia que mantindria una reunió divendres passat per valorar seguir el mateix camí.
Grans empreses van optar pel mateix camí, com ara Naturhouse, grup multinacional d’alimentació i dietètica, que va traslladar la seva seu de Barcelona a Madrid aquest estiu. O la farmacèutica Almirall, que va advertir els seus treballadors el setembre del 2015 de les “conseqüències negatives” que suposaria per a ells la declaració unilateral d’independència.
Un any més tard, el llavors president de Pronovias, Alberto Palatchi, verbalitzava la mateixa amenaça davant dels seus treballadors. Tanmateix, l’advertència de Palatchi va perdre sentit quan el juliol passat el fons de capital risc BC Partners va comprar el 90% de la firma.
Gran ressò van tenir les intervencions contràries al procés de Josep Lluís Bonet, president de Freixenet i de la Cambra de Comerç d’Espanya, o de José Manuel Lara, un dels primers a pronunciar-s’hi en contra i amenaçar de marxar del país.
Prudència i moderació.
Femcat i Cecot, que forma part de Foment, també han ratificat el manifest al qual, a més, s’han incorporat un bon nombre d’organitzacions sectorials i gremis, que fa que els signants siguin 46. També destacats empresaris com Joan Font (Bon Preu), Víctor Grífols (Grup Grífols), Ferran Rodés (Havas Media) i la família Carulla (Agrolimen) van ser-ne ferms defensors en un inici, un posicionament que s’ha anat desinflant en alguns d’ells amb el pas dels mesos. Tanmateix, el silenci de la prudència s’ha imposat en la gran majoria del col·lectiu.
L’activisme insistent del Cercle Català de Negocis
Des que un grup d’empresaris liderats per Ramon Carner i Joan Canadell va decidir constituir el Cercle Català de Negocis (CCN), el 2008, la patronal ha estat transparent en el seu posicionament favorable a la independència del país. L’entitat, presidida per Albert Pont, ha publicat diversos llibres i elaborat estudis en els quals es donen les xifres d’un possible estat català lliure de l’ofec que li imposa l’Estat espanyol. El CCN ha estat incansable en l’apropament dels arguments del procés als indecisos, silenciosos o fins i tot incrèduls.
La patronal, a través d’un comunicat, va fer saber que “considera que els resultats del referèndum de Catalunya són vàlids i legitimen el Parlament a proclamar de forma solemne la independència de Catalunya en forma de república”. També va condemnar “la brutalitat extrema dels agents policials espanyols”, alhora que es va adherir a l’aturada de país de dimarts passat. En el mateix text, el CCN insta la Unió Europea a “aplicar l’article 7 del Tractat de la Unió Europea, i adoptar les mesures polítiques i/o econòmiques que cregui necessàries contra l’Estat espanyol per garantir els drets i llibertats fonamentals continguts en l’article 2 del mateix tractat respecte als ciutadans de Catalunya”, i alerta que “el desenvolupament pacífic del dret a l’autodeterminació no en depèn exclusivament la unitat d’Espanya, sinó la viabilitat del sistema monetari europeu i la pròpia credibilitat de la Unió Europea”.
