Reconduir la situació, cosir ferides, reconstruir la moral col·lectiva... El ple de dimarts ha deixat un regust amarg en les files independentistes arran de la decisió del president Carles Puigdemont, amb el vistiplau del vicepresident Oriol Junqueras, de deixar en suspens el resultat de l’1-O més enllà d’una declaració política sobre la independència de Catalunya en un acte simbòlic a l’auditori del Parlament. Les maneres com es va transmetre el canvi de plans, només 40 minuts abans del ple i amb un discurs que divergia del que s’havia anat pactant des de la nit del referèndum, ha deixat un solc de malestar. A sobre, la resposta de Rajoy, ahir, brandant l’article 155 però també assumint una incerta reforma de la Constitució a llarg termini, que Europa podria comprar, així com la contundent reacció de diversos països, de la UE i de fora, contra una DUI i amb missatges a favor de la Constitució, van refermar els dubtes sobre la decisió. Prova d’això és la reunió extraordinària, ahir al vespre, de l’executiva nacional d’ERC (que probablement convocarà consell nacional aviat), que es va afegir a l’anunci del consell polític que la CUP celebrarà aquest cap de setmana per decidir si suspèn l’activitat parlamentària. Fonts dels republicans admetien el “desencís” que va causar en alguns sectors el desenllaç de dimarts, sobretot per les expectatives creades, i assumien la decisió presa en benefici del “consens”. Ara bé, admeten que cal donar moltes explicacions i rearmar la pinya, i així ho van fer en una executiva llarga en què van justificar que es presenten com “els del diàleg” per seguir-se carregant de raons. Els republicans, que van ovacionar Junqueras i la secretària general Marta Rovira, van assegurar que aniran “fins al final”, i van concloure que és “evident” que cal acotar els terminis d’aquestes converses, si mai n’hi ha. Per això titllaven de “pallassada” la reforma constitucional que proposa Rajoy.

En tot cas, com es van produir uns canvis que han sacsejat un escenari que havia de ser històric? Dimarts. Són les cinc de la tarda i l’expectativa informativa al Parlament creix amb el focus posat en la reunió del grup de Junts pel Sí, a què Puigdemont ha d’avançar els detalls del ple. Amb un miler de periodistes als passadissos –xifra rècord a la cambra– ja amb retard sobre l’hora prevista apareix el president per l’escala noble per dirigir-se als despatxos de JxSí, per trobar-se amb Junqueras i altres membres del govern com Jordi Turull, Raül Romeva i Toni Comín. També hi són els portaveus Lluís Corominas i Marta Rovira, Lluís Llach, Artur Mas i Marta Pascal. També hi ha una delegació de la CUP, encapçalada pel portaveu del secretariat Quim Arrufat i el diputat Benet Salellas. Els cupaires fa tot el dia que esperen conèixer el contingut de la declaració que havien acordat signar a l’auditori després de la intervenció del president. De fet, segons algunes fonts, només Puigdemont la coneixia, i Junqueras li va donar suport.

Quan el president pren la paraula,salten les alarmes. Explica que ha parlat amb molts actors i ha rebut diverses trucades internacionals de pes per aturar la DUI i iniciar una mediació que veuen factible. També alcaldes metropolitans l’han advertit d’una possible ulsterització. Arran de tot plegat, comunica que per part d’ell només hi haurà assumpció dels resultats de l’1-O, i que deixarà en suspens la declaració sense fixar terminis, tot i que la CUP li demana que siguin 15 dies. També vol renunciar a signar la declaració a la planta baixa. Els anticapitalistes posen el crit al cel, puja el to de la discussió i es neguen a anar al ple. La tensió és gran, i marxen per traslladar la notícia a la resta del grup. La decisió de Puigdemont és ferma, no es negocia l’alteració de cap coma de la intervenció i, entre anades i vingudes, l’únic que aconsegueixen és recuperar l’acte de signatura per validar la declaració. Els cupaires no estan sols en la reivindicació: els secunden Rovira i Corominas, que no comparteixen les formes com s’han produït els canvis d’última hora respecte als eixos pactats dels quals ells havien estat artífexs. De fet, els grups havien acordat que es faria la suspensió, però no els termes exactes com s’executaria. A les 7 comença el ple i encara hi ha serrells per negociar. La CUP opta per ser-hi per respecte als ciutadans congregats al passeig Lluís Companys i altres punts del país, però encara no està clar com serà l’acte a l’auditori. Al final, diputats dels dos grups, contravenint la decisió del govern i amb fortes dosis d’improvisació, ja que ni avisen els diputats de Podem amb qui s’havia estat negociant dies abans el possible suport, decideixen almenys donar lectura al text. Després de cantar Els Segadors els cupaires ja denuncien tot el que ha passat a la sala de premsa. Acaba un altre dia de fúria.