La cinquena cimera Àfrica-Unió Europea
Els dies 29 i 30 de novembre tindrà lloc a Abidjan la cimera que reunirà a la capital econòmica de la Costa d’Ivori els caps d’estat i de govern d’Àfrica i dels estats membres de la Unió Europea. Serà la cinquena cimera després de les que s’han celebrat des d’el 2000 al Caire, Lisboa, Trípoli i Brussel·les, aquesta última l’abril de 2014.
Les cimeres de la Unió Europea amb Àfrica tenen un significat especial si pensem que el continent africà passarà de representar el 16% de la població mundial, a més del 25% al 2050. Això vol dir que mentre la població europea no para de perdre pes dins el total per l’escassa natalitat i per l’envelliment de la població, la població africana té una gran força demogràfica que per falta d’oportunitats d’ocupació està temptada d’emigrar a Europa amb tots els problemes polítics, religiosos i humanitaris que això planteja per molt que l’Europa envellida necessiti immigrants joves. S’ha estimat que al 2050 Nigèria tindrà més població que Estats Units i que al 2025 Kinshasa, Lagos i el Caire superaran els 15 milions d’habitants.
Europa és el principal soci comercial d’Àfrica, el principal inversor i el principal donant d’ajuda als països africans, però Xina esta avançant molt. Aquesta competència xinesa és sobretot important en el cas de països no especialment democràtics atès que mentre Europa exigeix als països ajudats que siguin estats democràtics de dret, en el cas xinès aquesta condicionalitat no existeix.
La Unió Europea es relaciona amb els països africans amb polítiques diverses.
Als països del Mediterrani se’ls aplica la política de Veinatge Sur.
Els països subsaharians i de l’Oceà Índic es relacionen amb els 28 amb el Conveni de Cotonou (Benín) signat l’any 2000, que cobreix un centenar de països i territoris d’Àfrica, el Carib i el Pacífic (ACP). Als efectes de tenir una relació comercial compatible amb les normes de l’Organització Internacional del Comerç, els països subsaharians s’han dividit en cinc zones de lliure comerç amb la UE: Àfrica Central, Àfrica de l’Est i Meridional, Comunitat de l’Est Africana, Àfrica de l’Oest i Comunitat de Desenvolupament de l’Àfrica Austral. La República de Sud-àfrica -que amb Brasil, Rússia i Xina forma el grup BRICS- rep un tractament especial. Gairebé tots els països africans reben un tractament comercial preferent no recíproc a través del Sistema de Preferències Generalitzades per pertànyer al grup del que la UE considera països subdesenvolupats.
Ajudes financeres.
Per altra banda, la Comissió Europea i el Servei Europeu d’Acció Exterior han definit el 2017 com a any de partenariat Àfrica-UE i existeix un full de ruta 2018-20 per a l’ajuda al continent, i per altra banda, també existeixen els programes indicatius d’ajuda a cada estat i programes regionals cobrint qüestions com governança i drets humans, canvi climàtic, integració comercial, infraestructures, energia, migracions, ocupació i ciència.
Cal recordar, també, que la UE s’ha dotat el 2016 d’un renovat Consens d’ajuda al Desenvolupament que obliga tant la Comissió Europea com els 28 estats membres a treballar per aconseguir els Objectius per al Desenvolupament Sostenible per l’any 2030 aprovats per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 25 de sembre de 2015 i que s’ha dotat també d’una Estratègia Global de Seguretat que, adoptada el 17 d’octubre de 2016, comporta elements econòmics, socials i de medi ambient i enfasitza els problemes migratoris existents entre Àfrica i Europa i l’acord de París sobre Canvi Climàtic.
El Fons Europeu d’Inversions impulsat per Juncker també té un component exterior que tracta de completar amb recursos privats els fons d’ajuda pública al desenvolupament.
Mesos abans que comenci la renegociació de l’Acord de Cotonou amb els països ACP i amb una UE desorientada davant els fluixos migratoris que inciten a la xenofòbia i al populisme una part d’Europa, és molt important que la cinquena cimera Àfrica-UE ajudi a estabilitzar el continent i a evitar que els africans més decidits tractin d’arribar a Europa per tots els mitjans legals i il·legals possibles.
