Política

Merkel converteix la gran coalició en funcions en una eina de continuïtat

La cancellera i el líder de l’SPD reprendran el diàleg, amb vista a reeditar l’aliança

Schulz es resisteix a donar per fet el pacte, però no s’hi tanca

“Estem dis­po­sats a con­ver­sar amb els soci­al­demòcra­tes amb la mateixa volun­tat d’acord amb què vam nego­ciar amb els libe­rals i els verds”, va dir ahir Angela Merkel, res­pecte a la reunió que man­tindrà dijous amb el seu rival en les gene­rals pas­sa­des, Mar­tin Schulz, per mirar de ree­di­tar la seva gran coa­lició.

Serà la pri­mera tro­bada entre els diri­gents dels dos grans par­tits que fins ara s’han alter­nat en el poder a Ale­ma­nya, des que la nit elec­to­ral del 24 de setem­bre van coin­ci­dir en la “ronda dels ele­fants” de la tele­visió pública, el debat entre els líders de les for­ma­ci­ons par­la­mentàries. Ales­ho­res, una Merkel afe­blida per uns resul­tats poc afa­vo­ri­dors –un 32,9%, el segon per­cen­tatge més baix del seu bloc con­ser­va­dor des del 1949– va dema­nar a Schulz que es “repensés” el no a una nova gran coa­lició. El líder del Par­tit Soci­al­demòcrata (SPD), enfon­sat al seu mínim històric amb un 20,5%, va rebut­jar en un to agres­siu l’oferta, va reco­ma­nar-li que busqués altres socis i li va asse­gu­rar que se n’anava a l’opo­sició.

Merkel va posar fil a l’agu­lla. Va obrir con­ver­ses infor­mals amb els verds i els libe­rals, sense dei­xar d’insis­tir, sem­pre que li sem­blava oportú, que la porta con­ti­nu­ava oberta per a l’SPD. Amb el fracàs de les con­ver­ses per a un tri­par­tit, va dir que pre­fe­ria anar a noves elec­ci­ons que gover­nar en mino­ria. Un cop el pre­si­dent del país, el soci­al­demòcrata Frank-Wal­ter Stein­me­ier, va dema­nar “reflexió” a tot­hom –inclòs l’SPD–, Merkel va tor­nar a insis­tir en la via de la con­tinuïtat.

La gran coa­lició segueix activa, ja que és la fórmula amb què governa en fun­ci­ons Merkel, amb l’excap soci­al­demòcrata, Sig­mar Gabriel, com a vice­can­ce­ller i minis­tre d’Exte­ri­ors.

Després de Nadal

Aquesta via afa­vo­reix que no hagi d’anar amb pres­ses. Digui el que digui Schulz, la gran coa­lició exis­teix i rut­lla. Schulz no ha tas­tat el que vol dir gover­nar amb Merkel. Va dei­xar el Par­la­ment Euro­peu a prin­cipi d’any, després de mitja vida a Estras­burg, per aga­far el timó de l’SPD. Curi­o­sa­ment, repre­senta ara l’obs­ti­nació con­tra una altra gran coa­lició, men­tre Gabriel i altres com­panys de par­tit –inclo­ent-hi Stein­me­ier, minis­tre d’Exte­ri­ors durant vuit anys amb Merkel– hi sem­blen resig­nats.

A la CDU de Merkel es cal­cula que les nego­ci­a­ci­ons for­mals amb l’SPD poden començar pas­sat Nadal. Dijous hi ha la pri­mera cita entre Merkel, Schulz i el bavarès See­ho­fer –líder de la CSU–, pre­si­dida per Stein­me­ier. La set­mana vinent, Schulz s’ha de pre­sen­tar a la ree­lecció com a cap de l’SPD i ha de plan­te­jar quan se sot­met al vot de les bases qual­se­vol forma de coo­pe­ració amb la CDU/CSU.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.