Política

La ultradreta alemanya dona les regnes a l’ala més radical

L’AfD es reorganitza com un partit encarrilat a liderar l’oposició parlamentaria més dura

La incertesa sobre el futur govern de Merkel empeny una formació crescuda enmig del caos

La ultra­dre­tana Alter­na­tiva per Ale­ma­nya (AfD), la ter­cera força del país, va demos­trar, en el seu congrés fede­ral d’aquest cap de set­mana, la seva capa­ci­tat per treure pro­fit del caos. D’una banda, va dei­xar la pre­sidència del par­tit en mans de dos repre­sen­tants de la línia més dura –el veterà Ale­xan­der Gau­land, cap de llista a les gene­rals de fa dos mesos, i l’euro­di­pu­tat Jörg Meut­hen–, després d’una sèrie de vota­ci­ons de resul­tats con­tra­dic­to­ris. De l’altra, per afi­nar l’estratègia com a pri­mera força opo­si­tora del Bun­des­tag, si Angela Merkel con­venç els soci­al­demòcra­tes de tor­nar a for­mar una gran coa­lició.

El duet Gau­land-Meut­hen va ser ele­git com a nova cúpula del par­tit, després que qui havia estat el seu ros­tre més mediàtic, la copre­si­denta Frauke Petry, l’aban­donés l’endemà dels comi­cis i en des­a­cord amb el seu radi­ca­lisme. Meut­hen era l’altre co-pre­si­dent i bus­cava qui omplís la vacant. Una sèrie de vota­ci­ons caòtiques van dei­xar fora el mode­rat Georg Pat­zerski i van col·locar-hi Gau­land. Tant aquest com Meut­hen són pro­pers al líder més emblemàtic del neo­na­zisme ale­many, Björn Höcke. Col·locar Höcke en la cúpula hau­ria estat un mani­o­bra massa arris­cada, perquè se l’iden­ti­fica amb una línia que espanta l’elec­tor no iden­ti­fi­ca­ble com a radi­cal. Amb Gau­land com a copre­si­dent, Höcke pot por­tar dis­cre­ta­ment les reg­nes del par­tit des de la rere­guarda.

El congrés va ser caòtic, pel que fa a les ses­si­ons inter­nes, i va estar envol­tat d’alda­rulls als car­rers de Han­no­ver. El caos, però, no és un ene­mic de l’AfD, acos­tu­mat a treure pro­fit de situ­a­ci­ons con­fu­ses. Merkel encara no ha acon­se­guit for­mar govern, més de dos mesos després de les elec­ci­ons, ni té garan­tit que els soci­al­demòcra­tes donin llum verd a una nova gran coa­lició que, for­mal­ment, encara ni tan sols no es nego­cia.

Sigui quin sigui el desen­llaç, la ultra­dreta se sent gua­nya­dora. Si Merkel lliga una nova gran coa­lició, l’AfD assu­mirà el paper de líder de l’opo­sició. Si la can­ce­llera opta per un govern en mino­ria, apro­fi­tarà aquesta feblesa per dibui­xar-la com a líder fra­cas­sada. I si hi ha nous comi­cis, els son­de­jos apun­ten a un vot de càstig per a les grans for­ma­ci­ons i a una cres­cuda dels radi­cals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.