D’entrada repe­tim una cosa que ja hem comen­tat en diver­ses oca­si­ons: a Espa­nya el nom­bre d’emple­ats públics en abso­lut és una exa­ge­ració en relació amb Europa: no-ho-és. De fet, sobre població activa Espa­nya té un dels menors ràtios d’emple­ats públics d’Europa. Espa­nya: 13,1%, Irlanda: 16,4%, UK: 18,3%, França: 21,3%, Suècia: 26,0%, Dina­marca: 29,9%; i no només Europa: Austràlia: 15,7%, Canadà: 17,7%. Una altra cosa és com es tro­ben dis­tribuïts regi­o­nal­ment aquests emple­ats públics.

Dos gràfics molt il·lus­tra­tius. El pri­mer recull el ràtio d’emple­ats públics per cada milió de PIB regi­o­nal; el segon rela­ci­ona el nom­bre de mili­ons de pro­ducte inte­rior brut (PIB) de la regió en relació al nom­bre d’emple­ats públics d’aquesta regió. Les diferències són enor­mes.

Com poden obser­var, a Espa­nya con­vi­uen regi­ons com Madrid, Cata­lu­nya i Euskadi amb un ràtio de 0,7; 0,8 i 1,0 emple­ats públics en aquesta regió per milió de PIB regi­o­nal amb altres com Astúries, Cas­te­lla-la Manxa i Extre­ma­dura amb ràtios d’1,7; 1,8 i 2,7 emple­ats públics per milió de PIB.

I també con­vi­uen rea­li­tats molt dife­rents quant a rela­ci­ons entre mili­ons de PIB regi­o­nal i nom­bre d’emple­ats públics d’aquesta regió: al cos­tat de Madrid, Cata­lu­nya i Euskadi amb 1.352 mili­ons, 1.277 i 994 res­pec­ti­va­ment, Cantàbria, Cas­te­lla-la Manxa i Extre­ma­dura amb 602 mili­ons, 567 i 366.

El dese­qui­li­bri és mani­fest, i més si es con­si­de­ren els sal­dos fis­cals inter­re­gi­o­nals, on Madrid i Cata­lu­nya mos­tren un crònic i ele­vadíssim dèficit fis­cal inter­re­gi­o­nal.

(Font dels gràfics: ela­bo­ració pròpia a par­tir de: Emple­ats públics, 2016: El País 16.07.2016. PIB regi­o­nal, 2015: Datos­ma­cro).