El Centre de Convencions de Buenos Aires acollirà del 10 al 13 de desembre l’XI Conferència Ministerial de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) que serà, per cert, la primera que se celebra a Amèrica d’ençà de la creació de l’OMC al 1995 pel Tractat de Marràqueix pel qual va culminar la Ronda Uruguai de l’Acord General sobre Aranzels i Comerç (GATT), predecessor de l’actual OMC i que no només cobreix el comerç mundial de mercaderies sinó també el comerç de serveis i la protecció de la propietat intel·lectual.

En uns moments en què el comerç multilateral es veu amenaçat per populismes i proteccionismes no es pot esperar que aquesta onzena ministerial de l’OMC aporti grans coses però serveix per posar en relleu, un cop més, que 164 països respecten les regles del comerç mundial per molt que alguns líders mundials facin declaracions altisonants contràries.

Els mateixos Estats Units que semblaria que no volen sentir parlar de regles internacionals si un veu les declaracions que fa el president Trump, “America first”, se sotmeten a les regles de solució de diferències de l’OMC i participen en les negociacions que tenen lloc de forma continuada a la seu administrativa de l’OMC al parc de Mon Repòs davant el llac Léman a Ginebra.

I el mateix es pot dir respecte a Rússia, que va entrar a l’OMC a l’agost de 2012 després d’un llarg procés de negociació de prop de vint anys, i de Xina, que integrat a l’OMC al desembre de 2001 no ha aconseguit encara que Estats Units, la Unió Europea i altres països li atorguin l’estatus d’Economia de Mercat per no seguir patint sancions per dumping i preus que es consideren anormalment baixos.

És cert que la Ronda de Doha llançada a la fi del 2001 no es pot clausurar de forma satisfactòria malgrat els esforços que han fet els directors generals de l’OMC que s’han anat succeint en el càrrec: l’irlandès Peter Sutherland, l’italià Renato Ruggiero, el neozelandès Mike Moore, el francès Pascal Lamy i el brasiler Roberto Azevedo, que, aquest últim, va veure renovat el seu mandat el passat 1 de setembre.

I és també veritat que davant la falta d’avenços en el pla multilateral a la Ronda de Doha molts països estan implicats en processos d’integració econòmica regional que alguns consideren poc compatibles amb les regles de l’OMC sobre unions duaneres i sobre zones de lliure comerç.

Però, malgrat això, l’OMC que ara celebra la seva onzena sessió ministerial en una seqüència que va començar a Singapur al 1996 i que ha vist les seves dues últimes ministerials a Bali al 2013 i a Nairobi al 2015, ha anat aconseguint que els grans països comercials no es tanquin, respectin les regles multilaterals i acceptin les sentències de l’òrgan de solucions de diferències quan es presenten pràctiques proteccionistes o discriminatòries.

Resulta avui dia clar a la cooperació internacional que cada cop és més difícil avançar en temes complicats per les pressions proteccionistes exercides sobre els governs per frenar importacions, suprimir les ajudes a les exportacions –sobretot les agrícoles- i prohibir les exportacions d’alguns productes que d’aquesta manera encareixen les possibilitats de fluïdesa dels mercats internacionals impulsant els preus cap amunt en un moment de crisi i de desocupació com l’actual.

Allò positiu de Buenos Aires serà que se seguirà negociant per donar més transparència al suport domèstic a les exportacions agràries, s’estudiarà la compatibilitat amb les regles de l’OMC del bloqueig a Qatar o les sancions a Rússia aplicades per certs països, la qüestió dels preus i condicions en què els estats poden establir els seus estocs d’aliments per aconseguir la seguretat alimentària i fins i tot és possible que es puguin establir les bases d’un acord plurilateral per facilitar la prestació transfronterera de serveis, que es tracti d’avançar en la regulació de l’e-commerce, o de les implicacions de la nova economia sobre els intercanvis mundials així com la manera d’associar les qüestions de gènere al comerç internacional, tema que fins ara no havia centrat cap atenció, i també els avantatges a donar als Països Menys Avançats (PMA) perquè puguin duplicar la seva actual migrada participació en les transaccions mundials.

Buenos Aires no aportara cap resultat extraordinari com tampoc no ho han fet les recents reunions del G20 d’Hamburg o la reunió de Bonn sobre el canvi climàtic, però es posarà un cop més de manifest que és millor tenir una plataforma antiproteccionista mundial que no tenir-ne.