Focus

Corporació i ‘start-up’, l’estranya parella

Les grans empreses cerquen activament vincles amb els emprenedors per afrontar el repte de la innovació.Proliferen les acceleradores que atreuen idees fresques i talent

És un gran moment en què conflueixen noves tecnologies, talent i diners
Júlia Prats
Iese
El cost de muntar una acceleradora ‘low cost’ és de 40.000 euros
L’emprenedor és qui sol triar amb quina empresa vol col·laborar Només una de cada quatre empreses diu que la fita és fer innovació oberta
El risc l’estan assumint les ‘start-ups’ i el ‘venture capital’
jesús Murillo
Acció
La Generalitat està fomentant la col·laboració entre pimes i ‘start-ups’
En el supermercat de la innovació les acceleradores estan de moda
Elisabet Juan
Barrabes Next
Forçar una relació entre la corporació i l’‘start-up’ és fracassar
Miquel Martí
Barcelona Tech City

S’acosta el tomb del sec­tor finan­cer: dels més de 20.000 bancs que avui dia hi ha al món en que­da­ran uns cen­te­nars o dese­nes, que ofe­ri­ran ser­veis finan­cers i no finan­cers (de fet, ja ho estan fent), i que hau­ran de com­par­tir esce­nari amb nous actors: les start-ups i els gegants d’inter­net. Aques­tes parau­les profètiques, o unes de simi­lars, han estat pro­nun­ci­a­des per Fran­cisco González, pre­si­dent del BBVA, un dels prin­ci­pals grups finan­cers d’Espa­nya i Amèrica Lla­tina.

Els seus pronòstics de gran trans­for­mació són extra­po­la­bles a altres sec­tors de la nos­tra eco­no­mia i aju­den a pren­dre consciència del poder reno­va­dor de les noves tec­no­lo­gies (dades mas­si­ves, inter­net de les coses, blockc­hain, núvol, intel·ligència arti­fi­cial, rea­li­tat vir­tual, etc.). En aquest con­text, el repte dels màxims res­pon­sa­bles de les grans cor­po­ra­ci­ons és fer front al des­a­fi­a­ment i sobre­viure. Però com?

No hi ha recep­tes ni garan­ties però sí intuïcions sòlides: la capa­ci­tat de desen­vo­lu­par i cap­tar inno­vació és la clau per a aquest objec­tiu. Però la fita és de tal enver­ga­dura que no n’hi ha prou amb injec­tar diners al depar­ta­ment de R+D. Tot va tan ràpid i és tan ina­bas­ta­ble que cal cer­car la inno­vació fora de les empre­ses. Allò que fins ara es bus­cava a les uni­ver­si­tats, amb més o menys for­tuna, ara és a les mans dels empre­ne­dors: el gran banc de pro­ves són les start-ups.

Estem vivint un moment excep­ci­o­nal per la con­fluència de tres fac­tors: noves i potents tec­no­lo­gies, gent amb talent que no troba el seu espai en l’eco­no­mia tra­di­ci­o­nal i opta per empren­dre, i diner dis­po­sat a inver­tir amb la pro­mesa de l’obtenció de suco­sos retorns. “Tot ple­gat està gene­rant mol­tes opor­tu­ni­tats i el resul­tat és el boom de les start-ups”, explica Júlia Prats, pro­fes­sora de l’Iese i coau­tora de l’estudi: Cor­po­rate Ven­tu­ring: achi­e­ving pro­fi­ta­ble growth through star­tups.

La Gene­ra­li­tat a través d’Acció ha creat un direc­tori per iden­ti­fi­car i quan­ti­fi­car les start-ups cata­la­nes i n’ha tro­bat 1.200, però cal­cula que n’hi podria haver ben bé unes 2.000. Repre­sen­ten entre el 5 i el 10% del PIB de Cata­lu­nya.

Jesús Muri­llo, gerent de l’àrea de desen­vo­lu­pa­ment de negoci tec­nològic d’Acció, subrat­lla les par­ti­cu­la­ri­tats del moment en què estem: “En les actu­als cir­cumstàncies el risc l’estan assu­mint les start-ups -el 60% moren abans de l’any de vida- i, des del punt de vista finan­cer, els fons de capi­tal de risc o ven­ture capi­tal.” Només l’any pas­sat a Cata­lu­nya els fons de capi­tal de risc van inver­tir uns 183 mili­ons d’euros en aquest tipus de nego­cis, dels 579 mili­ons de tot l’Estat, segons Ascri, l’Asso­ci­ació Espa­nyola de Capi­tal, Crei­xe­ment i Inversió.

En aquest con­text, les grans com­pa­nyies estan pro­ta­go­nit­zant movi­ments d’apro­xi­mació a les start-ups. La para­doxa de la situ­ació és que gegants amb milers de mili­ons de fac­tu­ració i enor­mes plan­ti­lles espien el que fan dimi­nuts pro­jec­tes empre­sa­ri­als coman­dats per grups de joves inex­perts, això sí, il·lusi­o­nats i des­a­com­ple­xats.

És cert que les grans fir­mes sem­pre han mirat de reüll les pimes inno­va­do­res amb un cert ànim depre­da­dor, però la nove­tat és que, com diu Muri­llo, “ara, ja no es tracta només d’adqui­rir tec­no­lo­gia, sinó d’un còctel de tec­no­lo­gia apli­cada i de nou model de negoci vin­cu­lat”.

Les fórmu­les de col·labo­ració entre cor­po­ra­ci­ons i start-ups són mol­tes, pot­ser tan­tes com empre­ses, dependrà dels objec­tius o els interes­sos tant de la cor­po­ració com dels empre­ne­dors. Cal pen­sar que la relació de for­ces ara no és tan clara­ment favo­ra­ble a la gran com­pa­nyia. Les start-ups se saben valo­ra­des i això les fa sen­tir for­tes. Saben que són més ràpides, versàtils, tenen menys aversió al risc i que això en les actu­als cir­cumstàncies és vital. Per això els joves poden adop­tar una acti­tud un xic des­a­fi­ant quan la cor­po­ració ini­cia un procés d’apro­xi­mació. “A l’hora de ballar qui mana és l’start-up”, diu taxa­tiu Muri­llo.

Un lloc ideal per obser­var aquest ball és el Pier01, l’espai de referència de l’eco­sis­tema empre­ne­dor català. En uns 10.000 metres qua­drats con­flu­ei­xen start-ups en totes les fases de desen­vo­lu­pa­ment i grans empre­ses. Miquel Martí, direc­tor gene­ral de Bar­ce­lona Tech City, l’asso­ci­ació que ges­ti­ona el Pier01, explica que Gas Natu­ral, Seat i Caixa Bank són a l’edi­fici amb un únic motiu: “Flir­te­jar amb les start-ups.” Forçar una relació és fra­cas­sar i l’únic que podríem acon­se­guir és un xoc cul­tu­ral. Seat hi ha tras­lla­dat una part del seu depar­ta­ment d’inno­vació intern, una acció com­ple­mentària a l’acce­le­ra­dora que ha mun­tat i a la par­ti­ci­pació que tenen direc­ta­ment en algu­nes start-ups. Gas Natu­ral, per la seva banda, està orga­nit­zant tallers a través dels quals entra en con­tacte amb empre­ne­dors que estan en pro­jec­tes que els poden interes­sar. Més enllà de les experiències locals, altres empre­ses mul­ti­na­ci­o­nals com ara Sam­sung o IBM han optat per crear pla­ta­for­mes tec­nològiques ober­tes que posen a dis­po­sició de les start-ups perquè desen­vo­lu­pin pro­jec­tes amb plena lli­ber­tat.

Una altra manera és esta­blir marcs de col·labo­ració específics per a rep­tes con­crets. En aquests casos, la cor­po­ració sol son­de­jar el mer­cat a la recerca del pro­jecte empre­ne­dor que millor encaixi en aquesta neces­si­tat i arri­bar a acords. És el que es coneix com a pro­jec­tes win-win: jo gua­nyo i tu gua­nyes.

De fórmu­les n’hi ha mol­tes però la que més for­tuna ha fet és l’acce­le­ra­dora. Les grans empre­ses han fet seu un ins­tru­ment nas­cut als EUA el 2005 amb l’objec­tiu d’impul­sar el desen­vo­lu­pa­ment de les start-ups. Les acce­le­ra­do­res són una mena d’escola d’alt ren­di­ment per a start-ups on aques­tes hi tro­ben un entorn favo­ra­ble per créixer ràpid: men­tors, con­tac­tes i accés a inver­sors. L’èxit ini­cial va fer que pro­li­fe­res­sin. Les pri­me­res van ser posa­des en marxa per grups d’inver­sors (Conec­tor o See­drocket en són un exem­ple a casa nos­tra); també n’hi ha de públi­ques i les que ens interes­sen, les vin­cu­la­des a empre­ses, que recent­ment han eclo­si­o­nat de manera espec­ta­cu­lar. Un estudi de Fun­cas del març pas­sat cen­trat en els vivers d’empre­ses -en franca recu­lada- es veia obli­gat a par­lar del boom de les acce­le­ra­do­res, que en poc temps han pas­sat de zero a 73. “Hi ha més acce­le­ra­do­res que start-ups”, diu en to jocós Eli­sa­bet Juan Tres­serra, de la con­sul­tora d’inno­vació Bar­ra­bes Next.

La llista d’empre­ses que tenen acce­le­ra­dora és llarga: Seat, Cua­tre­ca­sas, Flui­dra, Mer­ca­dona, Bankia, San­tan­der, Mahou San Miguel, Endesa, BBVA, Indra, etc. I cada dia que passa aug­men­ten. Tota empresa que es preï vol la seva acce­le­ra­dora. “En el super­mer­cat de la inno­vació les com­pres d’acce­le­ra­do­res s’han dis­pa­rat perquè estan de moda”, reco­neix Eli­sa­bet Juan, tes­ti­moni de la fal·lera per les acce­le­ra­do­res cor­po­ra­ti­ves: “Si acon­se­lles a les empre­ses un altre tipus de fórmula més ade­quada per col·labo­rar amb start-up, no volen ni sen­tir par­lar-ne, venen amb la idea al cap de l’acce­le­ra­dora”, diu.

“L’acce­le­ra­dora és part d’una estratègia glo­bal d’inno­vació que hau­ria d’abor­dar l’empresa; sense canvi de cul­tura el més pro­ba­ble és que els resul­tats de l’acce­le­ra­dora siguin pobres”, adver­teix Roberto Rouza, con­sul­tor d’inno­vació que també reco­neix la seva frus­tració cada cop que rep un encàrrec que es limita al mun­tatge de l’acce­le­ra­dora.

A aquest boom hi han con­tribuït algu­nes figu­res des­ta­ca­des de l’empre­ne­do­ria en sèrie del nos­tre país que pri­mer van fer les seves acce­le­ra­do­res fa uns anys i després s’han dedi­cat a fer-ne en sèrie per a ter­cers.

Com passa amb tots els fenòmens explo­sius, les acce­le­ra­do­res cor­po­ra­ti­ves han gene­rat una certa reacció nega­tiva en deter­mi­nats àmbits, que pen­sen que són mers ins­tru­ments de màrque­ting al ser­vei de la imatge i no real­ment una palanca d’inno­vació. “Hi ha tota una forma de crear con­tin­guts publi­ci­ta­ris i fer marca a través de les acce­le­ra­do­res cor­po­ra­ti­ves -explica Javier García Álva­rez, coau­tor amb Enri­que González de La bur­buja empren­de­dora (Empresa Activa)-; no obs­tant això, penso sin­ce­ra­ment que si de debò tenen algun sen­tit les acce­le­ra­do­res és pre­ci­sa­ment amb una gran cor­po­ració al dar­rere, perquè poden ser veri­ta­bles ven­ti­la­dors d’inno­vació.”

Segons l’estudi de Fun­cas, només una de cada qua­tre acce­le­ra­do­res declara que té com a objec­tiu prin­ci­pal la inno­vació oberta, el 38% par­len de la ren­di­bi­li­tat en pri­mer lloc i el 21% situen la res­pon­sa­bi­li­tat social cor­po­ra­tiva com a assumpte pri­o­ri­tari. Aquesta estadística no es cor­res­pon amb les opi­ni­ons expres­sa­des per alguns dels res­pon­sa­bles d’acce­le­ra­do­res cor­po­ra­ti­ves con­sul­tats per fer aquest arti­cle. Flui­dra, Ibe­ros­tar, Telefónica i Cua­tre­ca­sas par­len d’aposta clara per la inno­vació i atracció de talent, tot i que són objec­tius que fan com­pa­ti­bles amb el retorn finan­cer i la ren­di­bi­li­tat en ter­mes d’imatge. Una altra carac­terística comuna és que els res­pec­tius pro­gra­mes d’acce­le­ració han tin­gut la impli­cació directa de la direcció exe­cu­tiva de les empre­ses. I ope­ra­ti­va­ment pen­gen més o menys direc­ta­ment de la cúpula. “Cal pre­gun­tar-se per on entra en una empresa el desig de fer un vehi­cle d’inversió en start-ups”, plan­teja Chris­tian Rodríguez, empre­ne­dor en sèrie i fun­da­dor de ByHours. “¿Pel depar­ta­ment de R+D, pel de màrque­ting o direc­ta­ment del pre­si­dent de la com­pa­nyia? Això és clau per enten­dre la intenció de l’acce­le­ra­dora”, afirma.

Així per exem­ple, l’acce­le­ra­dora de la petro­li­era Rep­sol emana de la seva fun­dació, i això li atorga un objec­tiu par­ti­cu­lar, que no ama­guen: “Tenim una missió clara­ment de retorn social: volem pro­moure la inno­vació en ener­gia perquè hem detec­tat que hi ha difi­cul­tats per cap­tar inversió”, explica Edu­ardo García Moreno, direc­tor de l’àrea ins­ti­tu­ci­o­nal de Rep­sol, que el setem­bre pas­sat va par­ti­ci­par a la Bar­ce­lona Star­tup Week.

Des de l’start-up l’interès per l’acce­le­ra­dora sol ser doble: repu­tació i mer­cat.

Fun­ci­o­na­ment.

L’ope­ra­tiva de les acce­le­ra­do­res cor­po­ra­ti­ves sol estar mar­cada pels períodes d’acce­le­ració que poden anar de tres mesos a un any, tot i que a vega­des la relació s’allarga més enllà d’aquest temps. En cada edició (sol ser anual), la cor­po­ració obre un procés de selecció de pro­jec­tes al qual se solen pre­sen­tar molts sol·lici­tants. “Cer­quem pro­jec­tes en els quals l’acce­le­ració tin­gui sen­tit tant per a nosal­tres com per a ells”, diu Fran­cesc Muñoz, res­pon­sa­ble de l’acce­le­ra­dora de Cua­tre­ca­sas.

El nom­bre de pro­jec­tes de la tria ha d’estar en funció de la capa­ci­tat d’acce­le­ració de l’empresa. El grau de madu­resa dels can­di­dats també pot variar, però el focus sol estar en les empre­ses amb un cert recor­re­gut, cosa que vol dir en alguns casos que tin­guin ja pro­ducte al mer­cat. Després hi ha el per­fil de les empre­ses a selec­ci­o­nar. Miquel Martí explica que “hi ha empre­ses com les con­sul­to­res que bus­quen start-ups que com­ple­men­tin el seu por­ta­fo­lis de ser­veis, en canvi altres pre­fe­rei­xen acce­le­ra­do­res ver­ti­cals per saber quin pot ser el futur del sec­tor”.

A par­tir de lla­vors, els empre­ne­dors rebran un període de for­mació intensa, que pot tenir com a objec­tiu pre­pa­rar l’empresa per a una ronda de finançament. “De tec­no­lo­gia, il·lusió i empenta, els empre­ne­dors n’arri­ben sobrats, i el que nosal­tres els podem pro­por­ci­o­nar és suport en tot allò rela­tiu al negoci i el mer­cat”, apunta Xavier Ser­vat, direc­tor de Flui­dra Acce­lera. És durant aquest període que res­pon­sa­bles dels dife­rents depar­ta­ments de la cor­po­ració posen el seu conei­xe­ment i experiència al ser­vei de l’start-up.

A més de for­mació, la cor­po­ració també sol posar a l’abast dels empre­ne­dors tot el neces­sari per dur a terme pro­ves pilot. “Som un jardí segur on expe­ri­men­tar”, diu Edu­ardo García Moreno, de la Fun­dació Rep­sol. Per a Flui­dra, “el moment de la veri­tat” arriba quan el pro­jecte empre­ne­dor afronta la pri­mera ronda de finançament.

Hi ha empre­ses que apro­fi­ten aquesta cap­tació de capi­tal per entrar en l’acci­o­na­riat de l’start-up apa­dri­nada. D’altres ho fan abans com a part de l’acord d’acce­le­ració, amb una posició mino­ritària. I d’altres pre­fe­rei­xen no con­di­ci­o­nar en cap cas la relació i no pre­nen acci­ons.

En tot cas, l’interès de les cor­po­ra­ci­ons per for­mar part de l’acci­o­na­riat d’un pro­jecte es pot cana­lit­zar a través d’altres ins­tru­ments d’inversió de l’empresa, dei­xant al marge l’acce­le­ra­dora.

Cost.

Quant costa una acce­le­ra­dora? Roberto Touza, que es dedica a mun­tar aquest tipus de vehi­cles, cal­cula que “una acce­le­ra­dora low cost pot repre­sen­tar uns 40.000 euros d’inversió d’entrada, men­tre que una de més volada se’n pot anar als 100.000 euros”. Això sense comp­tar el capi­tal d’inversió que anu­al­ment hi cal dedi­car. “Això dependrà molt del per­fil de les start-ups, així per exem­ple les pla­ta­for­mes digi­tals neces­si­ten menys recur­sos, al vol­tant de 20.000 o 30.000 euros per start-up i any, però hi ha pro­jec­tes empre­ne­dors de tipus indus­trial que poden rebre fins a mig milió d’euros”, diu Touza. Aques­tes xifres s’han de mul­ti­pli­car per tres, sis o deu, en funció del nom­bre d’empre­ses que són acce­le­ra­des cada any.

Balanç.

Estan donant bons resul­tats les acce­le­ra­do­res? “Encara ningú no ha demos­trat que tenen èxit, perquè és massa aviat”, afirma el direc­tor gene­ral de Bar­ce­lona Tech City. Cer­ta­ment és un feno­men força recent. “Neces­si­tem dos o tres anys per veure quin ha estat l’impacte”, reclama Júlia Prats de l’Iese.

També és difícil valo­rar en què con­sis­teix tenir èxit en aquest ter­reny, hauríem de tor­nar als objec­tius que cada cor­po­ració s’ha mar­cat. Si els objec­tius són finan­cers, és clar que els resul­tats econòmics es poden saber ràpida­ment. Però si l’acce­le­ra­dora és una palanca d’inno­vació i cap­tació de talent, pot­ser és massa pre­ma­tur fer balanç.

Una altra manera de veure-ho és si els pro­jec­tes empre­ne­dors acon­se­guei­xen con­so­li­dar-se. Chris­tian Rodríguez pensa que les acce­le­ra­do­res cor­po­ra­ti­ves no han acon­se­guit cap­tar les millors start-ups . “Els millors pro­jec­tes no volen estar en acce­le­ra­do­res cor­po­ra­ti­ves, aquí aca­ben els empre­ne­dors de per­fil més baix que estan desit­jo­sos de for­mar part de vehi­cles que els faci­li­tin la vida, i l’únic que acon­se­guei­xen és allar­gar un any més la vida d’alguns pro­jec­tes”, pensa. Però Julián Vinué, de Wayra, ho nega: “Per la nos­tra acce­le­ra­dora han pas­sat pro­jec­tes que de no tenir ingres­sos han evo­lu­ci­o­nat a fac­tu­rar 20 mili­ons d’euros, rotun­da­ment tenim molts casos d’èxit i Wayra té retorn econòmic.”

Per a la Gene­ra­li­tat, les bon­dats de la relació entre empre­ses i start-ups són inqüesti­o­na­bles. De fet, a Acció han creat un pro­grama que en diuen “Inno­var a través de start-ups”, que té per objec­tiu impul­sar la col·labo­ració entre empre­ses mit­ja­nes cata­la­nes i els empre­ne­dors, cosa que no vol dir que les pimes hagin de mun­tar acce­le­ra­do­res. De moment se n’han fet dues edi­ci­ons i hi han par­ti­ci­pat vint empre­ses; aquest any n’hi haurà deu més. El pro­grama té una línia d’ajuts per finançar anàlisis “sobre on les empre­ses han de posar el focus i tro­bar les pro­pos­tes de valor per atreure les start-ups”, explica Mari­ona Sanz, direc­tora d’inno­vació d’Acció. Les sub­ven­ci­ons també tenen la fita de millo­rar la gover­nança interna de les empre­ses en relació amb la inno­vació oberta.

El fet és que cada cop hi ha més pimes que es vin­cu­len amb empre­ne­dors ni que sigui per “obser­var”. Un exem­ple és el grup sani­tari i assis­ten­cial Atlàntida, de noranta anys, que ha entrat com a soci a la pla­ta­forma digi­tal de benes­tar que pro­mou empre­ses i per­so­nes salu­da­bles Biwel. “Per nosal­tres és més que diners”, diu Estel Mallorquí, fun­da­dora de Biwel. “Valo­rem les seves opi­ni­ons i experiència”, asse­gura.

La menor distància entre la dimensió d’una pime i la d’una start-up fa que segu­ra­ment una col·labo­ració tin­gui un impacte molt supe­rior en el compte de resul­tats de la pime, en com­pa­ració amb el que pugui tenir una gran cor­po­ració. En aquest sen­tit, Eli­sa­bet Juan, de Bar­ra­bes Next, és par­tidària de fomen­tar les acce­le­ra­do­res de clústers, que és el lloc on es reu­nei­xen les pimes cata­la­nes amb vocació inno­va­dora. I apunta que en altres ter­ri­to­ris euro­peus ja s’està tre­ba­llant en aquesta línia.

Wayra

La pionera i la matriu d’altres acceleradores

Wayra és un dels referents de l’acceleració corporativa a Catalunya i Espanya, malgrat que hi ha qui pensa que més aviat és una incubadora de projectes o un espai de treball compartit. Segurament és tot una mica. Ells parlen de xarxa d’acceleradores corporatives perquè la seva gran capacitat de convocatòria de start-ups els ha portat a col·laborar amb altres grans empreses que tot just comencen a accelerar. Julián Vinué, director de Wayra Barcelona, explica que tenen “una plataforma oberta a tercers”. L’acceleradora penja de Telefónica Open Future, el braç de foment de l’emprenedoria i la innovació del grup, al capdavant del qual hi ha Gonzalo Martín-Villa, que reporta directament al president de la companyia, José María Álvarez-Pallete.

Tot i que reiteradament es posa en dubte la viabilitat econòmica de Wayra, Vinué assegura que hi ha retorn econòmic: “Financer, perquè multipliquem els recursos que invertim en les start-ups; comercial, pels productes i serveis que incorporen a la cartera de la companyia i altres més intangibles pels beneficis que obtenen els departaments dels desenvolupaments.” Però no nega el retorn en RSC i marca. Des del 2011 Wayra ha invertit en més de 700 start-ups a tot el món (42 des de Wayra Barcelona, on va començar el 2012). Destinen uns 100.000 euros per empresa, el 50% en capital i el 50% en serveis (assessorament), i a canvi es queden entre el 7% i el 10% de la companyia.“N’agafem unes deu cada any”, diu Vinué.

Entre les start-ups seleccionades per Wayra hi ha Firstvision, creadora d’una tecnologia de càmera subjectiva i d’un model de negoci basat a introduir el punt de vista de l’esportista en les retransmissions de determinats esports. Roger Antúnez, cofundador i responsable executiu de l’empresa, explica que des d’un inici van detectar que un dels punts crítics del projecte era aconseguir credibilitat. En aquest sentit, l’acceleració de Wayra els va obrir portes en un primer moment. També van buscar la complicitat de determinats esportistes de reconeixement internacional, com per exemple Andrés Iniesta (futbol) i Serge Ibaka (bàsquet).

Una de les fites de Firstvision ha estat la seva participació en l’Eurolliga de bàsquet. Va facturar 120.000 euros l’any passat, xifra que ja ha superat.

cuatrecasas acelera

Dels Aranzadis al ‘legaltech’

Les anomenades legaltech són les start-ups de l’àmbit del dret. Són projectes emprenedors fruit de les oportunitats de negoci que les noves tecnologies han generat en tasques que ara fan els despatxos d’advocats, com per exemple els contractes i altres tràmits o gestions. Els canvis que s’endevinen en el sector estan obligant aquestes firmes legals -en alguns casos amb maneres de treballar molt tradicionals- a fer apostes per la innovació.

Francesc Muñoz, director de tecnologies de la informació del bufet Cuatrecasas, reconeix que la innovació interna presenta grans limitacions en un sector que “té molt interioritzada la cultura de l’hora: la feina s’analitza per hores i es factura per hores”, i això és un fre perquè l’advocat dediqui temps a altres tasques que no siguin el dia a dia. No obstant això, aquesta firma catalana ha treballat des de fa molts anys per incorporar la cultura de la innovació i a partir del 2015 va decidir fer-ho també amb innovació externa.

El programa d’acceleració aprovat per la presidència a inicis del 2016 fa la primera convocatòria el juny del mateix any. Telefónica els va ajudar en la part de la selecció: dels 52 projectes presentats nou van entrar en el programa. Cuatrecasas no els injecta capital ni agafa participació. En canvi els proporciona mentors legals i accés a dades i documentació jurídica perquè puguin fer proves pilot. La consultora Barrabes Next complementa la formació en temes de gestió.

“La voluntat és que l’start-up sigui una de les palanques d’innovació del despatx, però no volem matar-la; a més cerquem projectes en els quals l’acceleració tingui sentit per a nosaltres i per a l’start-up”, diu Muñoz. L’entrada en el capital de l’empresa només es produeix de forma seleccionada i minoritària (no se supera el 10%). “Ara hem fet una petita inversió de 50.000 euros en una”, afirma Muñoz.

La segona edició del programa s’ha obert a candidats de fora de l’Estat, sobretot dels Estats Units, perquè hi havia molta repetició, “teníem la impressió que ja ho havíem vist tot”, diu Muñoz. S’han presentat cent start-ups i se n’han seleccionat sis, dues d’estrangeres, “accelerar-ne nou era massa”, reconeix el responsable de TIC de Cuatrecasas. El perfil de l’emprenedor és d’una edat superior a la mitjana d’altres sectors: superior als 30 anys i més a prop dels 40.

Francesc Muñoz afirma que l’acceleradora també està sent un instrument de formació internacional dels advocats de la firma.

Fluidra Accelera

El referent de l’emprenedoria industrial

Fluidra Accelera neix a finals del 2014 després d’un temps de maduració interna i per l’aposta directa del president de la companyia, Eloi Planes. El punt de partida cal buscar-lo en les conseqüències de les últimes crisis econòmiques que han anat reduint els marges empresarials. Des de la companyia es pensa que l’aposta per la innovació pot ajudar a recuperar part de la rendibilitat perduda. Cal renovar el catàleg de productes pensant en les grans possibilitats que obren les noves tecnologies i cal estar a l’última. Però el repte és majúscul per a les possibilitats del departament de R+D: “El nostre cap d’innovació ens va dir: «Jo estic programat per a la millora contínua, no per a la disrupció»”, explica Xavier Servat, director de l’acceleradora.

Finalment s’opta per crear una societat de cartera tenidora de les accions en les start-ups accelerades, i situar al capdavant Servat, amb més de 22 anys a l’empresa, i un perfil doble: financer i tecnològic. Servat, que va tenir un paper destacat en la sortida a borsa de Fluidra, pensa que aquesta operació té molts paral·lelismes amb accelerar una start-up. “Has d’entrar en el negoci fins a la cuina”, diu.

Ara mateix Fluidra Accelera té vuit projectes en cartera i la intenció és incorporar-ne uns tres cada any. Una part d’aquestes start-ups són industrials, que es caracteritzen per uns ritmes de creixements inferiors als de les TIC, però tenen la contrapartida d’un menor risc per a la inversió. L’entrada en cada negoci es limita al 20% a canvi de suport de tot tipus però sobretot comercial, de fet el lema de Fluidra Accelera és “convertim idees en negocis rendibles”.

Més enllà de l’impacte de l’acceleradora en el catàleg de productes de Fluidra, la captació de talent i la transformació interna pel contacte dels treballadors de l’empresa amb joves plens d’il·lusió i empenta són altres canvis valorats per Fluidra.

Tecnoturbines va ingressar a l’acceleradora a mitjan 2015. El seu fundador Jaume Lledó valora el període d’acceleració tant per l’experiència i el coneixement tècnic adquirits com per les facilitats en l’accés al mercat. Precisament, l’empresa que fa microturbines per a l’aprofitament energètic en les xarxes de distribució d’aigua tot just ara comença la comercialització. Fluidra ara és soci inversor.

Iberostar

La recerca d’un campió digital en el turisme

Fernando García es va incorporar al grup Iberostar procedent de Telefónica i des del càrrec d’adjunt a la presidència està comandant l’aposta per la innovació oberta al grup hoteler. El sector turístic ha canviat radicalment amb les noves tecnologies en aspectes com la comercialització i promoció, però hi ha molts àmbits on encara hi ha marge per a la millora. “Es pot fer molt per canviar els processos interns per fer les empreses més eficients”, reconeix Fernando García.

A través de Wayra (que els proporciona suport en la convocatòria, selecció i acceleració), Iberostar va fer una crida de start-ups el juny passat amb tres àmbits prioritaris: dades massives (big data), distribució i generació d’ingressos i sostenibilitat. Al setembre es va seleccionar una única empresa, Booklyng, que és una plataforma que de forma integrada en les pàgines dels hotels permet incrementar la ràtio de conversió i estimular les reserves directes. Ara pensen que podrien ampliar la tria a un altre projecte.

El grup injecta 80.000 euros en l’start-up i 60.000 en mentors i suport, que proporciona bàsicament Wayra. Aquest capital és un préstec participatiu, convertible en accions. “No busquem plusvàlues sinó fer créixer la companyia”, subratlla García.

Però, quins són els objectius d’Iberostar? “Bàsicament identificar talent i equips capaços d’assumir innovació disruptiva que vagi més enllà del que una empresa familiar pot assumir.”

Però Fernando García també parla de raons que estan més a prop de l’RSC: “Tenim el deure com a societat de generar ocupació de qualitat.” Francesco Canzoniere, fundador de Booklyng, pensa que a l’Estat espanyol, una de les principals potències mundials en turisme, hi ha l’assignatura pendent de tenir referents digitals en aquest àmbit, de fet, hi ha moltes start-ups turístiques estrangeres que opten per tenir la base a Barcelona o Madrid. De fet, l’origen dels socis d’aquesta start-up és Itàlia.

Segons Canzoniere, l’acceleració d’Iberostar “significa vincular-se amb una marca que obre les portes” del mercat.

Iberostar no descarta que aquest programa d’acceleració es transformi en una acceleradora en un futur: “Som un grup familiar prudent i qualsevol iniciativa la mirem molt, no serà una decisió en el curt termini”, assegura l’adjunt a la presidència de la cadena hotelera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.