Correcció o canvi de tendència?
La borsa nord-americana ha protagonitzat un ‘rally’ alcista que s’ha allargat durant gairebé una dècada. Però les caigudes dels últims dies han posat els inversors en alerta.
La crisi financera va quedar enrere abans als EUA que a Europa i l’evolució del mercat de renda variable en dona bona fe. Després d’una molt severa correcció, les borses van iniciar el 2009 una senda alcista gairebé sense interrupcions fins aquest mes i que s’ha accentuat en l’últim exercici, quan el creixement ha estat d’una verticalitat sorprenent.
Però el nerviosisme sembla haver-se apoderat dels inversors en les últimes sessions, que s’han tenyit majoritàriament de números vermells. Ha estat això una sorpresa? No per a molts analistes, que ja advertien que, malgrat que hi havia raons de fons que fonamentaven la pujada, aquesta havia estat tan forta que, en un moment o altre, la borsa nord-americana podia experimentar alguna correcció.
La pregunta que molts es fan ara és si les baixades dels últims dies responen simplement a una correcció puntual o més aviat anuncien un canvi de tendència. Per trobar la resposta, s’han de revisar els factors que hi ha darrere del rally alcista dels últims anys. Els experts apunten en primer lloc a les bones dades macroeconòmiques, tant als EUA com al conjunt de l’economia mundial, que sembla haver-se desempallegat de les rèmores de la crisi i avançar als ritmes més alts que s’havien vist des que aquesta va esclatar.
La millora dels beneficis empresarials, consolidats en nivells considerables després d’anys que han estat afectats per la debilitat econòmica, també hi ha tingut a veure. L’entorn de tipus baixos , que ha deixat la renda variable com a opció més rendible, i la devaluació del dòlar respecte a altres divises mundials com l’euro són dos factors més que han afavorit les pujades.
Per últim, s’ha de tenir en compte l’efecte Trump, un fenomen del qual el mateix president dels EUA en va parlar al seu recent discurs sobre l’estat de la Unió. En efecte, les promeses de Donald Trump van ser ben rebudes pels mercats, que consideraven que ajudarien a l’activitat econòmica. Especialment important ha estat la contribució de la rebaixa fiscal, que cotitzava a les borses des de mesos abans de la seva aprovació, que va catapultar la renda variable nord-americana els mesos de desembre i gener.
Ensurts.
En la mateixa línia, el director general de GVC Gaesco Gestión, Jaume Puig, pronostica que la renda variable nord-americana potser no protagonitzi grans alces en el que queda d’any, però considera que el creixement “està suportat”. A més, creu que per als inversors europeus continuarà essent atractiu invertir en valors en dòlars pel contravalor en euros. Amb tot, creu que les borses europees i emergents poden tenir un major recorregut a l’alça en el que queda d’exercici.
Per la seva banda, el director de Renta 4 a Catalunya, Xavier Teixidó, es mostra més prudent i interpreta aquestes baixades com “avisos que dóna el mercat per indicar que hem de ser me´s cautelosos”. Segons Teixidó, la borsa nord-americana va marcar a finals de gener uns màxims que difícilment es podran superar. En aquest sentit, augura una tendència a la consolidació que pot comportar “algun altre ensurt”. Per això recomana als inversors que, en termes generals, es deixin guiar per la prudència.
LES XIFRES
La importància de l’‘efecte Trump’
Paula MateuFa poc més d’una setmana, el president dels EUA es vantava que la borsa estigués en màxims històrics, insinuant que ell en tenia part del mèrit. És cert que els mercats van rebre amb entusiasme les promeses que va fer abans i després de la presa de possessió, confiant que beneficiarien l’activitat econòmica. La més esperada ha estat la reforma fiscal, aprovada a les acaballes de 2017 i que rebaixa els impostos del 35% al 21%. Tot i que ja s’havia anticipat, continua essent un factor que afavoreix les companyies i, de retruc, la renda variable. De fet, els analistes estan revisant a l’alça els beneficis empresarials esperats per als pròxims anys.