Deia Jordi Turull en el seu discurs ahir que acceptava ser candidat perquè si no ho fos tindria “menys maldecaps”, però coneixent-se seria “una ànima en pena”. El problema és que Turull, que tampoc mai ha estat el rei de la festa, ja ho semblava mentre ho estava dient, una ànima en pena. I certament qualsevol ho hauria estat en el seu lloc, tenint en compte que mitja hora abans la CUP li havia notificat que li negava el suport per ser investit president, i que a sobre és més que possible que avui el “petit Bonaparte de la llei” (com definia el cupaire Carles Riera el jutge Llarena) el torni a la presó. D’aquí que les cares fossin llargues abans d’entrar al ple entre els diputats de JxCat i ERC, que també veuran avui com la número 2 Marta Rovira –absent ahir en alguns discursos, inclòs el del seu grup, potser per preparar la renúncia posterior– corre el risc d’entrar a la presó amb quatre exconsellers més.

Es va empeltar de tot plegat el baixíssim to del discurs del candidat, llegit gairebé sense ni mirar l’hemicicle i que ja venia amb sordina de sèrie en el contingut, ja que no va fer ni esment a la República, ni tan sols a l’1-O, per evidents motius judicials. Un fet que ja es preveia que no ajudaria a guanyar-se la CUP, però que també va aixecar expressions de sorpresa entre els unionistes, que fins i tot el van criticar (¡?) per ser massa proper a les seves tesis. És clar que Turull, com havent-se deslliurat d’un pes o qui sap si amb ganes de dir certes coses abans del que pugui passar avui, va mostrar-se molt més desimbolt i punyent després, ja entrada la nit, en una rèplica que va donar més joc a tots els grups.

Potser el més normal del ple d’ahir va ser la interrupció inicial del portaveu de Cs per demanar explicacions al president Torrent; tímidament, això sí, no fos cas que li fes repensar-s’hi de debò i el tornés a suspendre, com s’havia especulat al matí... Perquè no pot ser qualificat de normal que el portaveu del PP coincidís amb el d’ERC a posar de model la figura de Josep Tarradellas, que el candidat exconvergent reivindiqués Macià, que el socialista reivindiqués Jordi Pujol, i que fins i tot el dels comuns retragués a Turull que fos “massa tímid” en el programa autonomista. El món al revés... menys per a la líder de Cs, que esmentaria fins a tres cops el nom de Puigdemont per error quan al·ludia al candidat, de qui aprofitava per mostrar la foto del dia que va acompanyar Oriol Pujol al jutjat pel cas ITV.

Turull s’havia referit al principi a la malaguanyada Muriel Casals per reivindicar la “rialla” com a arma contra les adversitats, però ni llavors va poder somriure. Sí que va poder mirar als ulls a la seva dona i les filles presents a la tribuna –on rebien més mostres d’afecte que no d’alegria–, quan les va esmentar per provar el seu compromís amb les seves conviccions. Tant de bo les pugui seguir mirant cada dia a partir d’avui.