Puigdemont espera a la presó
El jutjat de Neumünster el manté de moment sota custòdia policial en considerar que hi ha “risc de fuga”
Rep el suport de desenes de catalans i càrrecs de JxCat i el PDeCAT
El cas va a l’Audiència de Schleswig
Carles Puigdemont haurà de romandre de moment sota custòdia policial, és a dir, en presó preventiva, mentre la justícia alemanya no resolgui sobre la petició d’extradició que té sobre la taula del jutge del Suprem Pablo Llarena, pels presumptes delictes de rebel·lió i malversació de fons públics. Així ho va anunciar ahir poc després de les vuit del vespre la fiscalia del districte de Neumünster, al nord del país, i ho va confirmar després en un comunicat el tribunal de primera instància de la ciutat, que accepta la petició de la fiscalia perquè Puigdemont continuï a la presó en considerar que hi ha “risc de fuga”.
La jutgessa instructora va descartar així per ara l’opció de deixar-lo en llibertat amb mesures cautelars perquè creu que no es pot donar per fet que el president segueixi a Alemanya si queda en llibertat, ja que en ser detingut viatjava cap a Bèlgica i allà no es pot presumir que el procés d’extradició fos el mateix, cosa que podria ser un “incentiu notable” perquè el president hi intentés arribar. Fonts de JxCat subratllaven que la mesura de presó és “provisionalíssima” mentre no es decideix sobre l’admissió a tràmit de la demanda d’extradició, i l’advocat del president, Jaume Alonso-Cuevillas, aclaria a la nit a Twitter que ahir tot just s’havia fet “una anàlisi merament formal per comprovar que el document complia les formalitats exigibles”, per elevar-lo ara a l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein, que en els propers dies haurà de resoldre sobre l’admissió a tràmit de l’euroordre i es pronunciarà també “mantenint o modificant les mesures (de presó preventiva) avui adoptades”.
Puigdemont ja havia passat la nit d’ahir a la presó de Neumünster, on romandrà ara, i on havia arribat la vigília des de la comissaria de Schuby, la localitat a uns 30 quilòmetres de la frontera amb Dinamarca, on va ser detingut diumenge al matí per la policia alemanya –la danesa assegurava ahir que va rebre tard l’avís que travessava el seu territori–, arran d’una delació de la intel·ligència espanyola. Després d’ampliar-se fins a la mitjanit el termini de 24 hores estipulat perquè passés a disposició judicial, a dos quarts de quatre d’ahir va entrar a declarar al jutjat situat al costat del centre penitenciari. La vista va durar vora tres hores, en què primer se’n va verificar la identitat i després hi va haver un debat legal sobre la procedència o no d’iniciar l’extradició, segons explicava a la sortida el fiscal superior del districte, Georg-Friedrich Güntge, que va indicar que Puigdemont hi va participar activament i va semblar “tranquil i serè”. La conclusió inicial del tribunal va ser que “no hi ha encara evidència” que l’euroordre “no estigui justificada”, si bé ara el cas quedarà en mans d’un estament superior, l’Audiència de Schleswig, que té plenes competències per decidir i haurà d’analitzar la documentació remesa per la justícia espanyola.
La decisió, a Schleswig
Aquesta primera resolució significa tot just l’inici del procés que determinarà si Puigdemont és extradit o no, i per quins delictes. Segons altres fonts jurídiques consultades, la defensa també podria presentar recurs si es mantingués la presó preventiva per part de l’Audiència, que tindria un màxim de deu dies per pronunciar-se, tot i que podria fer-ho abans. En tot cas, després disposarà de 60 dies –ampliables fins a 90– per prendre una decisió definitiva sobre l’extradició.
Alonso-Cuevillas, que al matí havia estat preparant la seva defensa jurídica amb l’equip de Brussel·les que també du el cas dels consellers Comín, Serret i Puig, es va traslladar a la tarda a Neumünster, si bé, tal com va explicar ell mateix, quan va arribar poc abans de les vuit ja no va poder veure el president, ja que havia acabat l’horari de visites. L’advocat, que al matí descartava demanar asil polític al país, ja treballa també amb un equip d’advocats alemany, i admetia a l’ACN que la detenció allà “complica” el cas des del punt de vista logístic, per bé que confia que en el fons “no hi ha d’haver diferències” amb el que va passar a Bèlgica amb la primera euroordre al novembre. Com llavors, la defensa plantejaria una estratègia amb dos fronts: remarcar que no hi va haver rebel·lió i advertir que el president no tindria un “judici just” a l’Estat espanyol. El subfiscal de Schleswig, Ralph Döpper, que ahir garantia la independència judicial a Alemanya, admetia a TV3 que el delicte de rebel·lió com a tal no existeix en el seu Codi Penal, i que ara estudiaran si poden imputar el d’alta traïció, que considera el més equiparable.
Qui també va arribar a la tarda a la porta de la presó de Neumünster directament des de Catalunya per donar “suport i escalf” a Puigdemont van ser alguns càrrecs de JxCat i el PDeCAT, encapçalats pel diputat Quim Torra i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa. Segons el partit, la delegació vol servir també “d’enllaç” amb l’equip jurídic per coordinar tota la defensa. Algunes desenes de catalans residents a la vora i també alemanys restaven igualment a l’exterior, on alguns ja havien arribat la tarda anterior, amb pancartes reclamant la llibertat del president. A través de la seva esposa, Marcela Topor, que hi va poder parlar al matí per telèfon, Puigdemont va voler enviar un missatge de tranquil·litat i va demanar que les mobilitzacions a Catalunya siguin pacífiques: “Ara no hi ha d’haver violència”, instava.
Amer es bolca amb el president
Els veïns i l’Ajuntament del poble de Carles Puigdemont, Amer, va voler fer costat i donar escalf al president a l’exili i a la seva família, i van celebrar un acte públic, ahir, i l’atzar va voler que coincidís amb el moment en què va transcendir que seguia detingut. Sota una pluja menuda, més de 300 veïns es van aplegar al davant de l’ajuntament, on la família estava representada per dues de les seves germanes. L’alcaldessa, Maria Rosa Vila, va llegir el contingut de la moció aprovada minuts abans pel ple, on es recordava que Carles Puigdemont era una víctima a qui se li han conculcat drets fonamentals. Tot el ple va reclamar que es facin efectius el mandat del poble de l’1 d’octubre i les lleis de transitorietat i fundacional de la república. També van remarcar que la detenció de Puigdemont evidencia que el govern espanyol “vol esclafar els drets de Catalunya”. “Davant d’aquesta nova injustícia que ens recorda de manera inevitable a les èpoques més fosques de l’Espanya del segle XX, volem manifestar la defensa de les idees polítiques, perquè aquestes no tenen barrots que les facin callar”, diu la moció. Després, l’exregidor Salvador Clarà i membre de JxCat de Girona, va afirmar que ara Catalunya és la pedra a la sabata de tot Europa.