Fins diumenge passat a les 11.19 del matí, Alemanya podia passar de puntetes per l’independentisme català. Una qüestió que aquest gran país, obsessionat per la unitat, no acaba d’entendre. Amb la detenció de Carles Puigdemont a la gasolinera de Schuby, a 35 quilòmetres de la frontera amb Dinamarca, la situació va canviar: Alemanya té el seu “pres polític”, va escriure aquell dia el diari de referència del país, Süddeutsche Zeitung. La detenció és “una vergonya per a Espanya, per a Alemanya i per a Europa”, hi afegia el setmanari Der Spiegel.

Han continuat defensant el no a l’extradició en dies successius Heribert Prantl i Jakob Augstein, dues firmes reservades als grans temes, des d’aquests mitjans capdavanters. El clam contra l’extradició de Puigdemont no s’ha limitat a aquests pesos pesants de la premsa escrita. També han estat presents a la ràdio pública Deutschlandfunk i a les dues cadenes de la televisió nacional, Ard i Zdf.

Un 51% dels alemanys opinen que no s’ha d’extradir Puigdemont, segons un sondeig del diari conservador Die Welt. I els companys de presó de Puigdemont consideren que aquest detingut tranquil i de tracte cortès “no hauria de ser a Neumünster”, segons ha explicat la directora del centre, Yvonne Radetzi, a agències de notícies i a mitjans locals del land de Schleswig-Holstein, al qual pertany aquesta ciutat. La primera decisió, dilluns passat, segons la qual Puigdemont quedava “sota custòdia” policial, va correspondre a un jutjat de primera instància d’aquest districte judicial.

Per dimarts s’espera una segona decisió, ara de la fiscalia del land, que ha de demanar, o no, que es tramiti la petició d’extradició del jutge Pablo Llarena. Si ho fa, la qüestió quedarà en mans del Tribunal Territorial de Schleswig-Holstein i tornarà a la fiscalia regional, en cas que s’hagi d’executar. El vistiplau definitiu l’haurà de donar el Departament de Justícia del land, ja que el govern federal delega el tràmit als executius regionals.

Podrà Angela Merkel inhibir-se’n? Costa de creure, per molt que el federalisme alemany així ho prevegi. Els advocats alemanys que han assumit el cas, Wolfgang Schomburg i el seu fill Sören, exigeixen que, si la justícia regional es pronuncia a favor de l’extradició, el govern de Merkel ho freni. És un procés polític, asseguren, i el govern federal té els instruments necessaris per aturar-lo.

Merkel, de moment, només ha parlat per boca del seu portaveu, Steffen Seibert, que ha insistit que la qüestió és “essencialment judicial” i que no hi ha dubte sobre la fortalesa democràtica d’Espanya. La cancellera està de vacances privades –a La Gomera, com altres anys–. El més probable és que, quan torni, la fiscalia regional ja hagi pres una decisió. Sigui a favor o en contra de l’extradició, li serà difícil inhibir-se’n: si Puigdemont queda lliure, perquè Alemanya haurà “decebut” la petició d’un gran aliat europeu; si es tira endavant el procediment d’extradició, perquè s’intensificarà el clam intern per demanar que aturi un procés polític. I també es concretaran les gestions de l’advocat Schomburg, el pare, davant del Constitucional. Si hi ha un lletrat al país que sap quan un cas entra en la jurisdicció internacional és aquest veterà il·lustre de 69 anys, exjutge del Suprem i primer alemany que va pertànyer al Tribunal Internacional de la Haia, entre els anys 2000 i 2008.