És un lluitador heroic per la llibertat? O és sobretot algú que ha vulnerat la llei, que escampa egoismes regionals? Un ostatge polític del govern espanyol o un cas clar per a la justícia?

Aquestes eren les preguntes que es feia ahir Issio Erich, al canal de notícies NTV, sobre el cas del president de Catalunya, Carles Puigdemont. Al setmanari Der Spiegel, mentrestant, s’informava de les protestes violentes entre l’independentisme, que de moviment pacífic comença a derivar en aldarulls i panorames de neumàtics cremant als peatges i carreteres. Unes imatges que no encaixen amb el que Alemanya considera una revolta legítima i pacífica. Per a aquesta publicació, fins ara defensora de no extradir Puigdemont, les coses estan canviant ràpidament a Catalunya, on dels aldarulls violents aïllats del passat s’està evolucionant cap a un radicalisme perillós.

L’origen d’aquesta evolució negativa està en la frustració generada per la detenció i empresonament dels líders independentistes com Puigdemont, recorda el setmanari. Però també sembla clar que el terme violència, fins ara identificat amb les càrregues policials de l’1 d’octubre, s’escampa en sentit invers, dels manifestants cap a les forces policials. I el factor violència és la clau per decidir si es pot equiparar el delicte de rebel·lió, tal com el veu el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, amb el d’alta traïció que preveu el Codi Penal alemany. És a dir, que impliqui la violència o amenaça de violència.

“Cal esperar que Alemanya no esdevingui un ajudant per al govern espanyol en l’empresonament dels catalans”, advertia des del diari Neue Osnabrücker Zeitung Gregor Gysi, la figura més carismàtica del partit L’Esquerra, la força política que amb més determinació s’ha pronunciat en contra de l’extradició de Puigdemont, a qui fins i tot han visitat dos dels seus diputats a la presó.

El conflicte català només es pot resoldre per la via política, no amb empresonaments i condemnes, hi va afegir Gysi. “Alemanya hauria de fer com Bèlgica i mantenir-se’n en marge”, segons aquest polític.

El problema, però, és que Alemanya es va ficar de peus en la qüestió des del moment en què Puigdemont va ser detingut en una estació de servei prop de la frontera amb Dinamarca, per on va entrar a aquest país, el 25 de març. Avui farà dotze dies que és a la presó de Neumünster i l’únic que s’espera de manera més o menys imminent és que l’Audiència Territorial del land de Schleswig-Holstein es pronunciï sobre si el deixa sortir, ni que sigui en llibertat condicional, o si el manté empresonat fins que examini la petició d’extradició.

En aquest context de debat, ahir va visitar el president català l’eurodiputat liberal Ivo Vajgl. L’exministre d’Afers Estrangers eslovè va anar a la presó de Neumünster com a “signe de solidaritat” amb Puigdemont i va confiar que Alemanya no es plantegi “ni tan sols la possibilitat” d’extradir-lo. “No puc imaginar-me que Alemanya retrocedeixi en la seva moral i els seus estàndards polítics extradint algú que és buscat en un altre país de la Unió Europea per les seves idees polítiques”, va dir Vajgl, que va qualificar la situació de “conflicte polític”.

Mentrestant, des de Berlín, el govern de la cancellera, Angela Merkel, va insistir que el cas és una qüestió merament judicial en la qual no hi pot haver cap tipus d’intervenció de l’executiu. “Es tracta d’una decisió de la justícia”, va subratllar el portaveu del Ministeri de Justícia, Maximilian Kall. El portaveu va descartar la possibilitat que l’executiu no doni la seva autorització a una eventual extradició encara que aquesta fos la decisió de la justícia, cosa que ha demanat públicament l’advocat defensor de Puigdemont a Alemanya, Wolfgang Schomburg. “Confiem en el fet que l’Audiència farà una revisió adequada i independent. Des del nostre punt de vista, és evident que es tracta d’un cas de persecució política”, va explicar ahir el fill del lletrat i també advocat Sören Schomburg, membre també de l’equip de la defensa, després de visitar el seu client.