La notícia de l’alliberament de Carles Puigdemont i la denegació de la seva extradició pel càrrec de rebel·lió va hissar una vegada més el cas català a tota la premsa internacional, que se’n va fer ressò en llocs preferents, en molts casos referint-se en titulars al president català, ja una figura familiar, pel cognom directament. Especialment punyents van ser els principals diaris alemanys, que obrien el web amb titulars interpretatius molt il·lustratius. “Schleswig bat Espanya”, titulava Der Spiegel, mentre el Frankfurter Allgemeine ho veia com un “Triomf d’etapa per a Puigdemont”. En clau més interna, el Suddeutsche Zeitung titulava: “Els jutges porten la política alemanya a l’angoixa”, mentre destacava en el subtítol que la decisió de la justícia desmunta les acusacions a Puigdemont, i constata que la política alemanya “ja no pot amagar-se” darrere el poder judicial. El Bild titulava un més descriptiu “Puigdemont, en llibertat amb condicions”, igual que el Tagenhauser i fins i tot que el suís Blick. També ZDF, la televisió pública alemanya, titulava així la notícia al seu web.

Fora de l’àmbit germanòfil, la notícia també va tenir una amplíssima repercussió, amb titulars, això sí, merament informatius que jugaven sempre amb els elements de l’alliberament de la presó i del delicte de rebel·lió com a principals ítems, per bé que es recordava també que es manté oberta la possibilitat de l’extradició a Espanya pel delicte “menor” de malversació de fons. El The New York Times destacava, en un article signat per la corresponsal a Berlín, que “Puigdemont no podrà ser extradit per rebel·lió”, i a dins explicava amb exemples de tuits de Josep Costa, Marcel Mauri i Toni Castellà com el moviment independentista a Catalunya ho havia rebut com una “clara victòria”. El web de la BBC es feia ressò del tuit de Roger Torrent destacant que mai hi ha hagut violència, i també del “respecte” del govern espanyol a la decisió.

Diaris com The Guardian, The Independent, el Financial Times o el Washington Post també ho recollien, en alguns casos bevent de grans agències com Associated Press, Reuters o France Press, gràcies a les quals la notícia arribava a mitjans de tot el món, des de Rússia fins a l’Argentina. A França, el canal France24 obria el web amb la notícia i els principals diaris, com Le Monde, Le Figaro o Libération, també hi dedicaven llocs molt destacats als seus portals. A Itàlia, el Corriere della Sera o Il Missaggero també ho explicaven, en aquest últim cas amb el matís d’afegir-hi al titular que Bèlgica també “allibera” els tres consellers catalans. Mitjans belgues com Le Soir hi dedicaven també precisament un ampli desplegament.