Puigdemont demana un gest amb Sànchez
Convida l’Estat a “canviar d’estratègia” i indica que deixar investir el número dos de la llista, com avala l’ONU, seria un “primer pas” per al diàleg, en el qual reclama mediadors externs
No pensa plegar com a diputat perquè no renuncia a la reinvestidura
Un gest que obri una nova etapa de diàleg. Això és el que va demanar ahir des de Berlín el 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va instar l’Estat a un “canvi d’estratègia” que reforci la seva imatge exterior i dugui a una resolució per vies polítiques, i no judicials, del conflicte obert amb Catalunya. El president creu que l’aval fa unes setmanes del Comitè de Drets Humans de l’ONU, que cautelarment va reclamar que es respectin els drets polítics de Jordi Sànchez, “brinda una oportunitat” als poders de l’Estat per deixar “d’interferir” en l’elecció del president i per fer un “primer pas” en aquesta direcció. Per això veuria com “un bon començament” que el Suprem el deixés sortir de la presó per sotmetre’s almenys a la sessió d’investidura. “Hem de reclamar a l’Estat que canviï d’actitud i que deixi d’entorpir la responsabilitat del Parlament”, afirmava en la seva primera roda de premsa després de sortir de la presó de Neumünster.
Minuts després, el president del Parlament, Roger Torrent, oficialitzava el que des de fa uns dies ja es donava per fet: la recuperació de la candidatura de Sànchez en un ple previsiblement a mitjan setmana entrant, depenent en part dels tempos judicials. Puigdemont denunciava la situació “injusta i abusiva” del número dos de la seva llista i reclamava posar ara “tota la força” en la seva opció. “Confio que hi haurà la majoria suficient i que l’Estat aprofitarà l’oportunitat que li dona l’ONU per rectificar; ara toca que investim Jordi Sànchez”, refermava, envoltat en la compareixença per la majoria de diputats de JxCat i per una delegació d’ERC que ja havia sopat amb ell la vigília, i que just abans s’hi havia reunit per refermar-li tant el seu suport personal com a la via Sànchez. El diputat republicà Ernest Maragall, de fet, ja admetia després que cal “enfortir” l’acció conjunta de “l’espai republicà”.
Puigdemont, això sí, va reiterar que la seva renúncia a la presidència és “provisional”, i no va descartar aspirar a ser reinvestit durant aquesta legislatura, una opció sobre la qual l’ONU també ha acceptat ja a tràmit la seva denúncia –sense haver dictat, però, mesures cautelars– i per la qual continua oberta la tramitació al Parlament de la reforma de la llei de la presidència per permetre el vot telemàtic. És per això que ell ahir rebutjava la possibilitat de plegar com a diputat si Sànchez, en cas que es pugui sotmetre a la investidura, no rep els vots a favor de la CUP. En segona volta, el presidenciable en tindria prou amb els vots de tots els diputats de JxCat i ERC, inclosos, però, els de Puigdemont i el conseller Toni Comín, que de moment tampoc vol deixar l’acta, i que caldrà veure si poden acabar delegant el vot.
Crides a la negociació
Com havia fet tot just sortir de la presó, el president destituït pel 155 va insistir en l’apel·lació a un diàleg amb l’Estat, i li va reclamar l’obertura de negociacions bilaterals “basades en el reconeixement i el respecte mutu”, perquè és “el que Europa espera i el que el poble català demana”. Això sí, si no s’engeguen de manera natural i amistosa, Puigdemont va reclamar que algun mediador ho “propiciï”, ja sigui un tercer país o una organització internacional. El president recordava que la seva única condició havia estat, i continua sent, “que no hi hagi condicions”, i en aquest sentit es mostrava obert a escoltar i a poder discutir, més enllà de la independència, les propostes que es puguin posar damunt la taula des de l’altra banda. “Si un accedeix a seure en una mesa de diàleg, ha de ser conscient que la seva posició es pot moure”, recalcava.
En la mateixa línia, precisament, Sànchez havia assenyalat en un tuit al matí que els catalans “abominen” la violència i volen el diàleg. “S’acosta l’hora de la negociació d’igual a igual. Hora de formar govern, i que Madrid es mentalitzi que hauran de seure-hi”, concloïa el presidenciable. Fins i tot el mateix govern alemany havia reclamat la vigília la formació d’un govern a Catalunya com a primer pas per recuperar el diàleg amb l’estatal. Quant als furibunds atacs a Alemanya que ha causat la seva no extradició, Puigdemont va advertir que la reacció “al·lèrgica” per part de la premsa i la dreta “hauria de preocupar tothom” pels tics antieuropeistes, quan és en el marc de les lleis europees que es podrien trobar solucions al conflicte.
Rajoy “mai” negociarà
A la tarda mateix, fonts de l’executiu citades per l’ACN van rebutjar del tot l’apel·lació, i van deixar clar que mentre Rajoy sigui president “mai” dialogaran amb Puigdemont, ja que qualsevol contacte és “impossible” perquè és un “pròfug de la justícia”. La interlocució, assenyalaven, es produirà només quan hi hagi un govern que “compleixi la llei”. En aquesta línia es pronunciava davant la premsa el ministre de Justícia, Rafael Catalá, que atacava el president pel seu “escàs compromís ètic i democràtic com a persona i responsable polític”. Segons Catalá, la crida al diàleg és “molt democràtica”, però ho és més “atendre les responsabilitats de qualsevol ciutadà davant la justícia”.
“Espero d’aquí a un temps ser amb vosaltres”
Puigdemont va enviar a la tarda un missatge als centenars de persones que es van concentrar a la plaça de la Vila d’Amer (Selva), decorada pel CDR local amb un llaç groc gegant, per reclamar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. “M’agradaria molt poder ser amb vosaltres, i espero ser-hi d’aquí a un temps si les coses es van normalitzant”, va assenyalar el president, agraït pel suport dels seus convilatans. Al matí, havia explicat que s’instal·larà a Berlín mentre duri el procés judicial a Alemanya, d’on no pot sortir, tot i que la seva intenció és tornar a Bèlgica tan bon punt ho pugui fer, on havia fixat la residència i té una bona xarxa de suports. “La intenció era arribar a Bèlgica, però m’he d’adaptar a les circumstàncies”, explicava, i desmentia així les “teories de la confabulació” que assenyalaven que s’havia deixat detenir a Alemanya. Accepto les conseqüències del risc que he pres, però és la meva obligació explicar arreu el que passa”, va dir per justificar el viatge a Finlàndia tot i l’euroordre de detenció.
