La partida del procés s’ha situat definitivament en el camp internacional, on els jutges no actuen per revenja ni ideologia, i imperen els drets humans i universals. Un camp on Catalunya se sent còmoda, i on l’Estat ja no tan sols va a darrere, amb la negativa del tribunal de Schleswig a extradir Puigdemont per rebel·lió, sinó que cada dia ho té més malament. Abduït com estava en el propi i fantasiós relat corejat pels poders fàctics, el ventallot judicial no sembla que hi hagi despertat més que reaccions tan ultres com infantils, també en un executiu que demostra un nul tarannà democràtic quan diu que mai negociarà amb el president legítim i, de fet, electe. La ràbia se’ls emporta i Europa comença a veure el mal geni que gasta. El temps ja corre a favor.