En 2017, un cop més i en contra de moltes previsions catastrofistes, Catalunya ha tornat a créixer amb força (3,4%) i més que Espanya (3,1%) i la Unió Europea (2,5%). A part del dinamisme i la feina ben feta de moltes empreses, una de les principals raons que expliquen el creixement és l’evolució dels aspectes internacionals. N’hi ha d’altres com la bona evolució de la indústria, per exemple, però en aquest article em centraré en el vessant exterior.

Malgrat totes les dificultats, els aspectes internacionals expliquen bona part del creixement. Catalunya té el 16% de la població espanyola però en internacionalització té una quota del voltant del 25% comptant l’exportació, la inversió estrangera i el turisme. En relació amb l’exportació, d’acord amb l’Idescat, el 2017 es va assolir un rècord amb 70.828 milions d’euros, que suposa un creixement del 8,7%. El fort creixement de les exportacions des que va esclatar la crisi el 2008 fa que avui les exportacions a l’estranger representin el 65% del que venem fora de Catalunya, el 35% restant són les vendes a la resta d’Espanya. Fa dues dècades, el 2005, els percentatges eren just els oposats, la venda a la resta d’Espanya representava el 64% i la venda a la resta del món representava el 36% restant. Per donar una idea de la importància de l’exportació podem recordar que les vendes que fan les empreses catalanes, tant a la resta d’Espanya com a la resta del món, estan al voltant del 50% del PIB. És un percentatge superior al d’economies molt internacionalitzades com Alemanya, el Regne Unit o Itàlia, per exemple.

A part de la bona feina de les empreses també podem destacar la tasca que fan les Cambres de Comerç, organitzacions empresarials i ens públics com ACCIÓ, amb la seva xarxa que disposa de 40 oficines exteriors. I en matèria de finançament també ajuden força, a part de les entitats de crèdit, l’ICF i Cofides, entre d’altres. Tenint en compte el context de globalització en què estem immersos, en el futur proper hi haurà moltes oportunitats per continuar augmentant la internacionalització. Però caldrà fer-ho molt bé. No podem oblidar, per altra banda, que tenim febleses com la insuficient inversió en R+D i innovació. És urgent augmentar aquesta inversió per tal de continuar millorant la competitivitat. I també hi ha amenaces que poden generar problemes. Entre elles, destacaria els problemes polítics que estan posant molts pals a les rodes i ho fan tot molt més difícil.