Opinió

Màsters impropis

La recent publicació de l’AQU ‘La inserció laboral dels titulats i titulades de màster de les universitats catalanes’ de l’abril de 2018, mostra que en tres anys la proporció titulats de màster ha augmentat: “S’ha passat d’1 titulat de màster per cada 3 de grau el curs 2011-2012 a 1 per cada 2 el curs 2015-2016”. “Actualment, es titulen uns 34.000 estudiants de grau, uns 15.000 de màster i uns 2.500 de doctorat cada any”

Per raons poc edi­fi­cants els màsters han ocu­pat ampli espai a la premsa i per les matei­xes raons s’ha gene­rat una polèmica sobre la uni­ver­si­tat i les garan­ties que ofe­rei­xen els seus títols, la qual cosa ha fet sal­tar alar­mes, infun­da­des, sobre la fia­bi­li­tat dels esmen­tats títols.

No m’ha sorprès gens el fet, però sí la gestió des­as­trosa del con­flicte per part de la uni­ver­si­tat i de la CRUE Uni­ver­si­da­des, asso­ci­ació espa­nyola que les agrupa.

Més que la fia­bi­li­tat, que a Cata­lu­nya la podem garan­tir i també l’excel·lent qua­li­tat de la majo­ria, el que m’amoïna és la uti­li­tat dels màsters tal com estan con­fi­gu­rats.

Part del mer­cat cobreix llocs de tre­ball amb qui aporta més títols i no és estrany tro­bar un titu­lat màster mal pagat allà on hi hau­ria d’haver un gra­duat d’FP. Aquest mètode de selecció porta que els estu­di­ants de grau, per obte­nir un millor lloc de tre­ball, com­ple­tin la for­mació amb un màster, sovint bas­tant inútil per a ells i per a qui els con­tracta.

La recent publi­cació de l’AQU La inserció labo­ral dels titu­lats i titu­la­des de màster de les uni­ver­si­tats cata­la­nes de l’abril de 2018, mos­tra que en tres anys la pro­porció de titu­lats de màster ha aug­men­tat: “S’ha pas­sat d’1 titu­lat de màster per cada 3 de grau el curs 2011-2012 a 1 per cada 2 el curs 2015-2016”. “Actu­al­ment, es titu­len uns 34.000 estu­di­ants de grau, uns 15.000 de màster i uns 2.500 de doc­to­rat cada any”.

Aquest estudi indica que només el 60% dels titu­lats de màsters fan fun­ci­ons específiques del màster. Són 10 punts menys que els titu­lats de grau. Els matei­xos titu­lats, quan se’ls pre­gunta per la satis­facció en la feina, donen una bona pun­tu­ació, 7,7 sobre 10, però con­si­de­ren poc útils els conei­xe­ments adqui­rits en el màster: la nota mit­jana és de 5,3 i en algu­nes àrees per sota de 5.

Una dada sig­ni­fi­ca­tiva és que la majo­ria fan un màster del mateix àmbit que el grau i els de Ciències Soci­als pràcti­ca­ment tots i els que can­vien pre­fe­rent­ment van a Ciències Soci­als. Des­co­nec la valo­ració dels conei­xe­ments adqui­rits en la satis­facció per la feina que fan els titu­lats que han can­viat d’àrea. M’atre­veixo a aven­tu­rar que deu ser més gran que la resta. Pro­ba­ble­ment el valor afe­git del màster dels que con­ti­nuen en el mateix àmbit només es deu a l’any extra de for­mació uni­ver­sitària.

Fa anys, en lloc de grau i màster hi havia lli­cen­ci­a­tu­res de cinc anys, en durada equi­va­lent a grau més màster. Es podria pen­sar que ambdós models són equi­va­lents. En abso­lut, la pro­gra­mació és dife­rent i els resul­tats for­ma­tius, també.

Les diver­ses refor­mes de l’ense­nya­ment uni­ver­si­tari ens han por­tat a graus de qua­tre cur­sos, ara també de tres, als quals poden seguir un màster d’un o dos cur­sos. Amb aquest sis­tema molts dels antics post­graus no ofi­ci­als, sovint deno­mi­nats màsters, es van recon­ver­tir en màsters ofi­ci­als d’un any de durada sense per­dre el caràcter de for­mació com­ple­mentària i pro­fes­si­o­nal que tenien. Alhora van aparèixer màsters de con­tinuïtat dels graus que venien a ser com el cinquè curs de la car­rera, però des­con­nec­tats del grau i que sovint ser­vei­xen per fer el doc­to­rat. A més, la necessària for­mació com­ple­mentària del doc­to­rat és ara ine­xis­tent.

For­mació pre­gra­du­ada.

És neces­sari un cop de timó. Seria més raci­o­nal dis­po­sar d’una oferta de for­mació pre­gra­du­ada de grau, de tres i qua­tre anys, i de màster de qua­tre i cinc anys sense el títol inter­medi de grau. Així s’evi­ta­ria un tren­ca­ment inútil entre grau i màster de con­tinuïtat que és el que, errònia­ment des d’un punt de vista labo­ral, fan gran part dels gra­du­ats que con­ti­nuen els estu­dis. Alhora, una oferta de màsters ofi­ci­als com­ple­men­ta­ris per donar la for­mació més pro­fes­si­o­nal o voca­ci­o­nal i no deri­vats de cap grau.

Fa un mes en aquesta mateixa secció defen­sava els graus oberts, una gran fle­xi­bi­li­tat en la for­mació per acon­se­guir una ele­vada adap­tació dels gra­du­ats, no tan sols a dife­rents llocs de tre­ball, sinó a una demanda can­vi­ant i que no podem pre­dir. Aquests graus oberts són els millors can­di­dats a com­ple­men­tar-se amb màsters ade­quats a les neces­si­tats, sovint no imme­di­a­ta­ment d’aca­bar el grau. No màsters de con­tinuïtat.

El mer­cat no neces­sita gra­du­ats amb màster amb enfo­ca­ments massa espe­ci­a­lit­zats. Hi ha una pro­li­fe­ració de màsters que hau­rien de limi­tar-se a ser cur­sos de post­grau com­ple­men­ta­ris i voca­ci­o­nals. Tren­car aquest absurd només depèn de les uni­ver­si­tats.

La inserció laboral

La inserció laboral dels titulats i titulades de màster de les universitats catalanes és un informe que elabora cada tres anys l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, l’AQU. El més recent analitza la inserció laboral de 8.747 persones, que suposen el 45% de la població titulada de màster els cursos 2011-2012 i 2012-2013. Es va realitzar el 1r trimestre de 2017.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.