Nous perfils a l’oficina.

Una de les conseqüències és que els sous s’han disparat. Segons Infojobs el punt de partida és 40.000 euros anuals pel dèficit en perfils de programadors informàtics consultors o enginyers de sistemes o de programari.

Infoself Group, amb seu a Girona, Barcelona i Olot, i que és líder en el sector donant cobertura integral dins les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), ho sap de primera mà. “Els perfils de programadors informàtics consultors o enginyers, siguin de sistemes o de software, van molt buscats”, diu David Ayats, director general de la firma.

Justament al darrer estudi d’Infojobs sobre l’estat del mercat laboral a Espanya , mostra com, mentre que una vacant suma uns 56 inscrits de mitjana, en el cas dels llocs emergents més demanats -vinculats a la tecnologia i la innovació- no arriba a una desena d’inscrits a tot l’Estat, i és habitual que els més especialitzats es busquin entre els ja ocupats.

A Electrans, que és l’única empresa del sector de la senyalització ferroviària a Catalunya, els fitxaven els seus enginyers sense que aquests haguessin fet recerca activa. El seu director general, David Latorre, explica que cansats de no trobar certs perfils per les vies tradicionals van decidir tirar més d’eines com Linkedin per arribar a més candidats. “El problema ha disminuït”, reconeix.

El cert és que amb la irrupció de tecnologies com el big data, la robòtica, la intel·ligència artificial o la mateixa indústria 4.0, ningú no té ja dubtes que les professions al voltant de la tecnologia, enginyeria i ciència es perfilen com les que millor sortida laboral tenen, no només ara, sinó en les pròximes dècades.

A Europa s’estima que fins al 2025 es generaran 7 milions de vacants en aquest sector. Per exemple, en l’àmbit TIC d’ara fins al 2020 es crearan 1.430.000 llocs de treball a Europa i n’hi haurà uns 756.000 que no es podran cobrir per manca de professionals qualificats.

A casa nostra, per primera vegada, l’any passat el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va fer un treball extens per xifrar el nombre d’enginyers existents, i var quantificar que es necessitarien 29.000 enginyers més en 10 anys. La xifra és un càlcul a partir de les necessitats de les empreses i del nombre que caldria per equipar-se a d’altres països com Alemanya o França. “Potser el nombre ha de ser superior tenint en compte com d’accelerats van els canvis en termes tecnològics”, explicava Pere Homs, director general del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

Però caldrà remar fort, si es miren les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) anualment es titulen uns 6.000 enginyers, però si es resten els que marxen o no estan actius, més els que es jubilen els titulats són escassos. Caldria, per exemple, atreure molts més enginyers de fora dels que hi ha ara (16.000 dels enginyers actius actuals són estrangers).

El problema no acaba aquí, ni tampoc ara. Les perspectives per solucionar el dèficit de professionals STEM són complexos perquè les vocacions també estan baixant. A Catalunya, entre els anys 2007 i 2016 el nombre d’estudiants d’enginyeria i arquitectura s’ha reduït un 20% (vegeu gràfic). Es cert que la xifra d’universitaris ha disminuït en tots els camps, però el d’enginyeria ha estat el que més ho ha fet en el seu global. “Tot i que tenim titulacions en què la demanda és superior a l’oferta”, reconeix la vicerectora de docència i estudiantat de la UPC, Núria Garrido.

Resulta impactant que unes titulacions amb l’índex més alt d’ocupabilitat i bones perspectives de futur hagi perdut atractiu per als nous estudiants.

Desamor.

Per altra banda, un informe de la Generalitat i la consultora Everis concloïa que els joves no s’interessen per aquests estudis perquè un 45% no es veu capaç de cursar-los i només un 24% dels alumnes amb baix nivell sociocultural opta per aquesta opció, sent la xifra entre les noies del mateix nivell un 20%. Precisament degut a aquest estigma de dificultat, s’explica també la poca presència de dones en aquestes àrees.

Els estereotips lligats al gènere venen, però, des de molt abans del moment en què s’escullen els estudis. Una investigació de les universitats de Nova York, Illinois i Princeton publicada a la revista Science, mostrava que des dels sis anys, les nenes es consideren menys “brillants” que els nens de la seva mateixa edat. En aquests prejudicis instal·lats des de la infància podria trobar-se una causa que explica per què menys dones opten per les disciplines considerades difícils com la física, les matemàtiques o l’enginyeria (segons dades d’Idescat només hi ha un 15% de dones matriculades en les facultats de tecnologia).

Por al fracàs.

A Catalunya només el 17% dels enginyers són dones, una xifra similar al que passa a Itàlia i Alemanya. “Si no som capaços que s’hi sumi la meitat de la població per cobrir aquest dèficit de professionals no ho podrem resoldre”, alerta Caroline Ragot, directora d’estratègia d’Infojobs i una de les fundadores de l’associació Women in Mobile,(en trobareu més informació a la pàgina 8). Tot i que hi ha més presència de dones en especialitzacions com en enginyeria de camins o agrícola, que n’hi ha un 35%, en canvi en les enginyeries TIC només un 12% són dones.

Per a Ragot, aquestes no poden quedar-se al marge en tot el procés de desenvolupament de la societat tecnològica en què ens trobem, “perquè si no, no s’inclouen les seves particularitats,”, reflexiona Ragot. I com a mostra aquest detall: la primera versió de l’smart watch d’Apple, un dispositiu que registrava tota mena d’indicadors biològics, va oblidar els aspectes més femenins, com el cicle menstrual. Les queixes de les consumidores van fer replantejar el disseny i l’equip de desenvolupament del dispositiu (en el qual no hi havia cap dona) va corregir la relliscada en la segona versió. Avui en dia, són les dones les principals usuàries d’aquest rellotge.

Per tot plegat, les accions per atraure joves en aquestes disciplines agafen una transcendència crítica. La bona notícia és que els darrers anys han arribat des de tots els àmbits, la dolenta, és que no se sap si seran efectives. L’administració a Catalunya va posar el juliol passat en marxa l’STEMCat (vegeu el requadre del costat). L’UPC, per exemple, ha desplegat plans de gènere amb iniciatives com mentories entre enginyeres i estudiants, “Hem iniciat també T’STEAM, un programa on les estudiantes són mentores de noies de 4rt d’ESO interessades en la tecnologia. Ens hem adonat que cada cop cal anar més d’hora a les escoles”, explica la vicerectora de Docència de l’UPC.

Des del col·legi d’Enginyers Industrials, per la seva banda, han vist que les accions puntuals per augmentar la presència de dones en el sector no han funcionat i han reunit un grup de 25 persones, la gran majoria enginyeres, per estructurar un pla més transversal que posi fi a aquest llast.

Amb la velocitat dels canvis tecnològics, l’agilitat en les accions es converteix en una arma clau. Des d’Europa, per exemple, van iniciar fa tres anys el projecte Hypatia, que dirigeix aquí la biòloga Sonia Garcinuño i que persegueix atreure més dones amb iniciatives sobre tres àmbits: el sistema educatiu, l’empresarial i el científic. “Fem accions tan concretes com formar mestres de matemàtiques perquè quan facin els problemes no posin exemples que només interessin els nens”, explica Garcinuño.

Més enllà del tema de gènere, en el cas de les carreres tècniques hi ha a més un problema de confusió en el sistema educatiu: ara com ara existeixen un centenar de titulacions en enginyeria. “Amb tanta hiperespecialització caldria posar ordre a la formació i explicar millor què és el que s’ha d’aprendre i per què”, creu Pere Homs.

L’empresa catalana també té feina per fer en aquest procés. Segons dades de l’Observatori d’Enginyeria, només un 10% de les pimes té un o més enginyers en plantilla. “Si es volen introduir les oportunitats de la indústria 4.0 es necessiten enginyers a la pime en un grau superior”, adverteix Homs.

Amb uns recursos humans tan escassos i una competència cada cop més global els experts consultats creuen que caldrà repensar què és el que s’ofereix als joves en el mercat laboral.

Esther Casademont, directora general d’Hunivers People Hub, una consultora de recursos humans, creu que la pilota està en el camp de la pime tradicional: “Per captar el talent cal posar sobre la taula projectes atractius, que tinguin una compensació econòmica en funció dels objectius i una projecció professional”, i afegeix que les empreses han de fer un exercici per identificar les necessitats dels empleats més buscats. “Hauran d’obrir-se una mica a nous models de treball, marcar unes relacions amb flexibilitat. Les noves generacions demanen un altra manera de relacionar-se amb els seus empleadors”, alerta Casademont.

Mesures particulars.

Infoself, per la seva part, ha optat per formar gent que prové de l’FP i en alguns casos reciclant professionals fins i tot d’altres sectors o especialitats, i també promocionar treballadors que ja tenen.

Per la seva banda, Glovo ha creat fins i tot una àrea especifica per captar talent. Paula Domènech, que n’està al capdavant, explica que estan posant atenció no només a les universitats sinó als bootcamps: “Es tracta de cursos intensius per formar en certes branques tecnològiques que s’ha convertit en una alternativa perfecta per a les universitats tradicionals”, considera.

Hi ha d’altres fórmules, com la de la multinacional Adidas, que dona primes de 1.500 euros a l’empleat que porti un professional TIC per a la seva nova àrea d’innovació.