“Alteració arbitrària”

Amb l’aval –aquest cop sí– del Consell d’Estat, el recurs de Rajoy invocava que la llei de presidència viola diversos preceptes de l’Estatut i del reglament del Parlament i els articles 23 i 152 de la Constitució i que ho fa amb l’agreujant del tràmit de lectura única i pensant en Puigdemont. “La modificació operada altera les regles del joc de la vida parlamentària en un moment essencial, de manera arbitrària i al marge del procediment establert, amb l’objectiu de la seva aplicació a la present conjuntura”, recull el recurs.

Segons la tesi dels serveis jurídics estatals, tota investidura sense el candidat present físicament –a distància o per delegació– “infringeix el caràcter personal i presencial de l’acte d’investidura”. Però com que l’objectiu no era només vetar la reelecció de Puigdemont sinó apartar-lo de la vida institucional catalana, el recurs al TC volia tallar tota connexió amb l’exili interpretant que l’Estatut obliga el Parlament i el govern a reunir-se al territori català. L’últim prec del govern de Rajoy era que el TC alertés el president del Parlament, Roger Torrent, i els membres de la mesa de la seva obligació de no fer un pas més sota l’espasa de Dàmocles d’un possible delicte de desobediència.

Ponent conservador

La ponència de l’assumpte va recaure en Antonio Narváez, magistrat conservador i assidu a cursos de la FAES abans de ser designat pel PP el 2014 com a substitut d’Enrique López quan aquest va ser enxampat conduint una moto ebri i sense casc. Amb Narváez de ponent però sense entrar encara en el fons, el TC no només va admetre el recurs i va deixar en suspens la llei –en virtut de l’article 161.2 de la Constitució–, sinó que també es va plegar al prec de notificar personalment a Torrent i la resta de la mesa les responsabilitats penals si no ho acaten.

Els dotze magistrats del tribunal presidit per Juan José González Rivas, que havien estat reunits durant tot el matí i fins a les dues de la tarda en una sessió ordinària, culminaven així una jornada en què, al migdia i en rebre el recurs, ho van aparcar tot perquè la llei de presidència no visqués ni un dia als llimbs. Tot i tenir una jornada laboral eminentment matinal i concentrada sobretot entre dimarts i dijous, el ple del TC va propiciar que l’afer Puigdemont no es resolgués amb l’aroma d’una sessió ordinària com la prevista avui al matí i va preferir que fos qüestió d’hores i resolta el mateix dia.

Abans de conèixer el vet del TC però sense dubtar que l’obtindria, el president espanyol va denunciar el propòsit que amaga la llei de presidència d’evitar l’ordre de detenció de Llarena en territori espanyol per avivar un protagonisme dels exiliats a l’estranger. “És una llei que permet que un consell de membres del govern es pugui reunir fora del seu país, no hi ha precedents d’això enlloc del món!”, va condemnar Rajoy. Fidel al seu llenguatge del “retorn a la normalitat”, el president espanyol va exigir a JxCat i ERC que “deixin de marejar la perdiu”. “El que desitjo a partir d’aquí és que es formi un govern i que torni la normalitat institucional, econòmica i social. Espero que el sentit comú arribi i a veure si entre tots som capaços de construir”, va dir Rajoy.

Més dur era el portaveu Íñigo Méndez de Vigo, que veu “absurd” estar pendent de Puigdemont: “Ningú en aquesta vida és imprescindible i menys un fugitiu de la justícia que ha infringit la llei i ha portat Catalunya al pitjor moment social i econòmic de la seva història.”