Diu la teoria de l’“efecte papallona” que el batre d’ales d’una papallona en un costat de món pot acabar provocant un huracà en un altre per tot un seguit de concatenacions de fets. Podria ser una manera d’interpretar com un vulgar accident de trànsit succeït fa quatre anys i mig a Hongria es va encreuar ahir en el destí dels consellers exiliats a Bèlgica, i qui sap si també en l’esdevenir del procés sobiranista. Com a mínim, des del punt de vista de la repressió judicial.

El 27 de novembre del 2013, Niculaie Aurel Bob-Dogi, un camioner romanès que conduïa massa ràpid per la regió hongaresa de Mátészalka, va atropellar un ciclomotorista local i li va causar “lesions greus”, segons el delicte penal amb què ho va tipificar després el tribunal comarcal de la zona, a què van arribar els fets denunciats pel damnificat. Arran d’això, un any i mig després, el 23 de març del 2015, el jutge hongarès dictava una euroordre de detenció contra Bob-Dogi, que ja havia tornat al seu país i que el 2 d’abril era detingut i posat a disposició del Tribunal Superior de Cluj perquè l’extradís. Però no ho arribaria a fer mai. Per què?

A l’autoritat judicial romanesa, que el mateix dia, per cert, ja havia deixat en llibertat provisional el detingut, li van entrar dubtes seriosos en la interpretació de l’article 8 de la decisió marc europea del 2002, actualitzada el 2009, que regula les euroordres i els procediments d’entrega, que marca que una ordre de detenció europea ha d’estar basada en “una sentència ferma, una ordre de detenció o qualsevol altre tipus de resolució judicial executiva”. El tribunal hongarès entenia que l’euroordre dictada ja incloïa el seu propi territori, però a Cluj van sobrevenir els dubtes: segons l’article 8, no calia prèviament una ordre de detenció nacional? I encara més: si aquesta no existia, això no era motiu ja suficient per rebutjar l’euroordre per irregular?

Aquestes dues preguntes van adreçar-se el juny del 2015, per mitjà d’una qüestió prejudicial, al Tribunal de Justícia de Luxemburg, que, després d’examinar-ho amb caràcter prioritari, un any després, l’1 de juny de 2016, responia afirmativament a totes dues. És a dir, el tribunal europeu estimava que cal una ordre de detenció “diferent” a l’euroordre, i que si no hi és, l’autoritat judicial receptora no podrà donar curs a l’extradició perquè l’euroordre “no és vàlida”. Encara més, com que aquest procediment es basa en el principi de reconeixement i confiança mutus entre estats, Luxemburg fins i tot deia que abans de prendre la decisió de desestimar-ho, el jutge receptor ha de donar l’oportunitat a l’emissor i pot demanar que li faciliti “urgentment tota la informació complementària necessària” per comprovar que, efectivament, no hi havia hagut ordre de detenció nacional abans, i no es tractava d’un descuit...

Poc es pensava Bob-Dogi que els advocats d’uns polítics catalans perseguits per muntar un referèndum d’autodeterminació es fixarien uns anys després (a diferència d’un tal jutge Llarena) en la jurisprudència que va crear el seu cas, i l’aprofitarien davant la justícia belga com a element clau per alliberar-los de la repressió espanyola... La papallona ha desfermat l’huracà.