Un país arruïnat

Maduro espe­rava ser ree­le­git tot i que passa per un dels seus moments més impo­pu­lars, amb for­tes crítiques de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal, que no reco­neix ni les elec­ci­ons, i amb acu­sa­ci­ons de ser el màxim res­pon­sa­ble del col·lapse econòmic que es viu al país. Segur que per a la majo­ria de veneçolans ara la prin­ci­pal pre­o­cu­pació no és saber qui gua­nyarà aquests comi­cis sinó com ho faran demà per ali­men­tar els seus fills. Perquè no tenen diners, ni mede­ci­nes, ni pro­duc­tes bàsics. Perquè la inflació el mes pas­sat era quasi del 18.000%. Perquè amb el salari que cobren en un mes no poden com­prar ni un quilo d’arròs. Perquè el que volen és mar­xar del país, un país com­ple­ta­ment arruïnat on ja sem­bla que no hi ha futur.