Borsa

ANTONI RAMI

COFUNDADOR I CAP D’OPERACIONS DE KANTOX

“Fem transparent la transacció amb divisa”

Una empresa pot arribar a perdre molts diners si no té cobert el risc
Ajudem les firmes a sentir-se còmodes en les operacions internacionals
Garantim que l’empresa sempre tindrà el marge que espera de l’operació comercial
El client construeix el preu de la seva transacció sense ensurts, perquè sap la nostra comissió
No especulem amb la divisa. No prenem cap risc, ni per al client ni per a nosaltres

La volun­tat de Kan­tox, asse­gura Antoni Rami, cofun­da­dor i cap d’ope­ra­ci­ons de la firma bar­ce­lo­nina nas­cuda el 2011, és aju­dar les empre­ses a ser més inter­na­ci­o­nals. Com­para l’ús de les llengües amb les divi­ses, i explica que pagar en moneda local és com par­lar la llen­gua d’aquell a qui vols com­prar o ven­dre un pro­ducte o ser­vei. Diu que no hi ha millor manera d’enten­dre’s i de fer estalvi de cos­tos, tant per a la pròpia empresa com per al cli­ent. En defi­ni­tiva, de ser més com­pe­ti­tius.

Fer transac­ci­ons en divi­ses no és cosa de bancs?
La divisa ha estat fins ara una festa per als bancs, perquè mai sabies ben bé el preu que paga­ves pel canvi i les comis­si­ons que s’empor­tava l’enti­tat. Amb la nos­tra trans­parència hem pena­lit­zat molt la seva ren­di­bi­li­tat en el negoci de les divi­ses. Hem posat molta pressió, tant als bancs com als brokers. Ara el cli­ent coneix les nos­tres comis­si­ons des del pri­mer moment que opera amb nosal­tres. D’aquesta manera, pot cons­truir el preu de la seva transacció sense ensurts.
Per què les empre­ses encara estan poc incli­na­des a fer transac­ci­ons amb divi­ses?
En el món empre­sa­rial hi ha dos fac­tors que deter­mi­na­ran la ren­di­bi­li­tat de l’ope­ració en divisa: el cost de la transacció en si i el risc de canvi. Això frena mol­tes empre­ses.
Quina solució donen per aba­ra­tir el cost de l’ope­ració?
Donem trans­parència sobre el tipus de canvi que hi ha en el mer­cat en el moment que el cli­ent vol fer la transacció i sap quina serà la nos­tra comissió.
No pre­ve­uen l’espe­cu­lació sobre el preu de la divisa?
Ni el nos­tre negoci ni el del cli­ent és espe­cu­lar sobre la divisa. No pre­nem cap risc. Tenim uns proveïdors de liqui­di­tat, que mol­tes vega­des són bancs, i ens diri­gim a la posició més alta de la cadena. Sub­has­tem les posi­ci­ons. Tenim bancs proveïdors de liqui­di­tat i quan un cli­ent ha de com­prar, per exem­ple, un milió de dòlars, sub­has­tem aquesta posició i mirem quin banc o proveïdor ens dona el millor preu per a l’ope­ració, per a un ter­mini en con­cret o per a la divisa. Els fem com­pe­tir entre ells de manera total­ment automàtica.
Vol dir que les màqui­nes par­len entre si?
Hem posat tec­no­lo­gia pròpia perquè el banc ens digui en menys d’un segon el preu que ens ofe­reix. En aquest temps no hi ha cap per­sona que sigui capaç de fer-ho.
Però el canvi de divi­ses pateix oscil·laci­ons de vega­des ver­ti­gi­no­ses. Com cobrei­xen aquest risc?
Per a les empre­ses, el pro­blema no només és el cost de l’ope­ració, també ho és el risc que cor­ren men­tre espe­ren cobrar la transacció comer­cial, que no és ins­tantània. L’empresa ha cal­cu­lat un preu per a l’ope­ració, basat en el canvi de divisa en el moment de tan­car-la, i amb el pas del temps aquest preu pot variar, a l’alça o a la baixa. És un risc molt alt perquè una empresa pot arri­bar a per­dre molts diners en una ope­ració així. Per això tenen por a la divisa.
Però vostès no tenen una bola de vidre per ende­vi­nar la tra­jectòria de totes les divi­ses.
Efec­ti­va­ment no sabem si, per exem­ple, el dòlar pujarà o bai­xarà. El que fem és enten­dre el negoci del cli­ent, és a dir, quan crea el preu, quan farà la venda, quan emetrà la fac­tura, etc., perquè tots aquests ele­ments deter­mi­nen la ren­di­bi­li­tat de l’ope­ració. Nosal­tres aju­dem les empre­ses a ges­ti­o­nar aquest risc perquè esti­guin còmodes ope­rant inter­na­ci­o­nal­ment. Vam començar auto­ma­tit­zant la part de l’ope­ració amb els bancs i després hem auto­ma­tit­zat la que cor­res­pon a l’empresa.
Expli­qui’ns com fun­ci­ona aquest auto­ma­tisme.
Ens con­nec­tem al sis­tema de l’empresa, veiem quan fa com­pres o ven­des amb divi­ses i automàtica­ment fem les cober­tu­res del tipus de canvi al ter­mini que ho neces­sita, de manera que quan hagi de cobrar o pagar l’ope­ració, el marge sigui l’espe­rat. Li venem una asse­gu­rança de canvi, de manera que li garan­tim el marge que espera en totes les ope­ra­ci­ons que faci.
Però si hi ha una dava­llada de la divisa, algú perd diners en la transacció?
Nosal­tres no assu­mim cap risc ni en tras­pas­sem cap al cli­ent. El que fem és com­prar una asse­gu­rança per man­te­nir el preu del canvi de divisa i en com­prem una altra per garan­tir que nosal­tres tam­poc pren­drem en l’ope­ració, però no ho fem con­tra el cli­ent, sinó que ho sub­has­tem entre els bancs amb què fem l’ope­ra­tiva.
Garan­tei­xen totes les transac­ci­ons?
Les empre­ses que tre­ba­llen amb nosal­tres poden com­prar o ven­dre a tot el món, perquè tenen totes les seves ope­ra­ci­ons garan­ti­des. Els és com­ple­ta­ment igual el que passi amb la divisa. Som una empresa glo­bal immune als can­vis de divisa i fem que les empre­ses també ho siguin.
Quin és el seu cli­ent tipus?
Som un negoci de volum perquè les nos­tres comis­si­ons són bai­xes. No limi­tem cap empresa per la seva mida, però inten­tem tre­ba­llar amb les que tenen ope­ra­ti­ves inter­na­ci­o­nals ele­va­des i es poden bene­fi­ciar del nos­tre ser­vei. Per tant, el nos­tres cli­ents són aque­lles empre­ses que fac­tu­ren entre 50 i 2.000 mili­ons d’euros. Més grans no, perquè som massa petits.
D’on són els seus cli­ents i quins són els sec­tors amb què tre­ba­llen més?
Tenim al vol­tant de 2.500 cli­ents, però tre­ba­llem de manera indi­recta amb molts altres. Per exem­ple, a través d’un cli­ent francès ser­vim més de 15.000 empre­ses. Els de més enver­ga­dura els tenim a Austràlia i Hong Kong. A Espa­nya fem menys d’un 25% de la nos­tra acti­vi­tat. Els viat­ges són un sec­tor impor­tant.

Festejats pels bancs

Kantox treballa amb alguns dels cinc bancs que més operen amb divises al món: Citibank, Barclays, BNP Paribas, Deutsche Bank i JP Morgan. Fa poc més de sis anys, eren dos treballadors, ara en són 80 i amb perspectives de créixer. Operen a tot el món, excepte als EUA, per la complexitat del seu sistema regulador, que requeriria una inversió de més de 50 milions d’euros per abordar aquell mercat. Amb oficines a Barcelona i Londres, es veuen ara festejats pels bancs, després d’haver-los posat sota pressió per la transparència que van introduir en la transacció de divises. Han rebut peticions de diverses entitats per implantar el seu software als clients, per donar-los valor afegit i aconseguir, de passada, l’operativa que fan amb divises.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.