Política

Merkel busca aliats al sud

Vol pactes sobre immigració amb els socis mediterranis per frenar l’ofensiva dretana de la CSU bavaresa

Rebaixa les expectatives que hi hagi acord entre els 28 països en la cimera de demà i mira cap a Madrid

Inten­tar sal­var les enor­mes diferències polítiques entre els 28 socis de la Unió Euro­pea (UE) en matèria migratòria sem­bla poc rea­lista. Sobre­tot si, com tot­hom sap a Berlín i a Brus­sel·les, qui més ho neces­sita ara és la dona que té el con­trol d’Ale­ma­nya, a qui cada cop que­den menys ali­ats lle­ials dins del bloc comu­ni­tari. Mal­grat tot, la can­ce­llera ha tor­nat a prémer l’acce­le­ra­dor nego­ci­a­dor, encara que Bavi­era s’acosti més cap a l’Àustria de Kurz que no pas cap al Berlín de Merkel.

A la mini­ci­mera migratòria de diu­menge a Brus­sel·les la van seguir, dilluns, les reu­ni­ons per sepa­rat dels par­la­men­ta­ris de la seva gran coa­lició i, ahir, tres tro­ba­des segui­des: amb l’espa­nyol Pedro Sánchez; amb el cap del Con­sell Euro­peu, Donald Tusk, i, final­ment, entre els líders de la gran coa­lició –la mateixa Merkel, per la Unió Cris­ti­a­no­demòcrata (CDU); el seu minis­tre de l’Inte­rior, Horst See­ho­fer, per la Unió Soci­al­cris­ti­ana de Bavi­era (CSU), i Andrea Nah­les, del Par­tit Soci­al­demòcrata (SPD).

Merkel ha emprès una de les seves mara­tons nego­ci­a­do­res a la recerca d’ali­ats, nous o cone­guts, per apai­va­gar la revolta dins la CSU, el par­tit que lidera See­ho­fer. Un aliat històric de la CDU, que amenaça de tan­car fron­te­res si els socis euro­peus no es fan càrrec dels refu­gi­ats que han vist rebut­jada la seva petició d’asil i que van entrar a la UE pel ter­ri­tori d’aquests països, però després han seguit rumb cap a Ale­ma­nya.

See­ho­fer vol una apli­cació estricta del sis­tema Dublín, segons el qual el país on es regis­tra un refu­giat és el que n’ha de ges­ti­o­nar la petició d’asil. No hi fa res que això impli­qui dei­xar sols amb el pro­blema els països amb fron­te­res exte­ri­ors, com Espa­nya, Itàlia i Grècia.

Merkel tre­ba­lla aquests dies immersa en una doble ter­mi­no­lo­gia, a la recerca de solu­ci­ons per a la “immi­gració il·legal primària” –la que arriba als països amb fron­te­res exte­ri­ors, prin­ci­pal­ment la Medi­terrània– i per a la “secundària”, la que, un cop en ter­ri­tori de la UE, con­ti­nua cap a Ale­ma­nya.

Inter­ce­dir davant la CE

En paral·lel al com­promís de Merkel de “no dei­xar sols” els països més afec­tats per l’arri­bada dels immi­grants pri­ma­ris, parla de les solu­ci­ons per als secun­da­ris, que són els que com­bat See­ho­fer.

Ahir va pro­me­tre davant Pedro Sánchez, que s’estre­nava amb la can­ce­llera, inter­ce­dir davant la Comissió Euro­pea perquè incre­menti els ajuts als països com Espa­nya, on cada any aug­menta l’arri­bada d’aquesta immi­gració. Però també que els que arri­ben no puguin triar a quin país s’han de que­dar. És a dir, tallar el que See­ho­fer i la ultra­dreta ano­me­nen “turisme dels asi­lats”. Merkel pro­posa que socis com Espa­nya, “tra­di­ci­o­nal­ment amb bones rela­ci­ons bila­te­rals” amb alguns dels països d’ori­gen d’aques­tes per­so­nes, hi negociïn “en nom de tota la UE” per tro­bar acords a l’estil del que s’ha subs­crit amb Tur­quia –a ini­ci­a­tiva d’Ale­ma­nya– i que va con­tri­buir a tan­car l’entrada de refu­gi­ats a través de Grècia. Són algu­nes de les recep­tes que la can­ce­llera vol pre­sen­tar davant See­ho­fer. La líder ale­ma­nya admet que no s’acon­se­guirà una “solució rodona” al pro­blema migra­tori en la cimera de demà i demà pas­sat a Brus­sel·les. No és rea­lista –reco­neix– pen­sar que es pot pac­tar una revisió del sis­tema de Dublín ni que països com Polònia i Hon­gria accep­ta­ran de cop les quo­tes de refu­gi­ats que fins ara han igno­rat.

See­ho­fer havia acce­dit a “espe­rar” a saber els resul­tats de la cimera abans de mate­ri­a­lit­zar el seu ultimàtum de tan­car fron­te­res. Podria ser, però, que una mirada als son­de­jos que cir­cu­len per Berlín li fes­sin repen­sar l’estratègia. Se suposa que el gir dretà té a veure amb les elec­ci­ons regi­o­nals de l’octu­bre vinent a Bavi­era, el land per on van entrar la majo­ria dels 1,3 mili­ons de refu­gi­ats que ha rebut Ale­ma­nya des del 2015. La CSU volia fre­nar l’embran­zida de la ultra­dre­tana Alter­na­tiva per a Ale­ma­nya (AfD). Resulta, però, que, segons un son­deig difós abans-d’ahir, fins i tot a Bavi­era hi ha més votants “satis­fets” amb la línia de Merkel (47%) que amb la de See­ho­fer (37%). A la CSU (40%) se li vati­cina la pèrdua de la majo­ria abso­luta al seu feu. La segona força, però, no serà AfD ni l’SPD, sinó Els Verds.

LES FRASES

S’han de compartir responsabilitats entre els socis
Angela Merkel
CANCELLERA ALEMANYA
Espanya no deixarà de ser solidària ni de socórrer els immigrants
Pedro Sánchez
PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

El president alemany s’enfada

Gemma C. Serra

“Aquests dies em pregunto com podem demanar seny en el debat polític si fins i tot al govern es barallen sense mesura per problemes que tenen solució”, deia ahir, visiblement enfadat, el president alemany, Steinmeier. La frase té un missatge múltiple per als seus conciutadans: Steinmeier, exlíder socialdemòcrata i exministre d’Afers Estrangers de Merkel, va ser qui va convèncer els seus companys de l’SPD d’obrir negociacions amb el bloc conservador per fer una gran coalició. El líder socialdemòcrata era aleshores Martin Schulz, que hi va accedir a contracor i finalment va renunciar a formar part del govern i a liderar el partit. L’SPD va pactar una coalició sis mesos després dels comicis i va donar la clau de la reelecció a Merkel. Que ara l’aliança trontolli per pressions dels bavaresos és una doble traïció: al mediador Steinmeier i a tot l’SPD, ja en caiguda lliure en els sondejos i que ara, si es trenqués la baralla, estaria més indefens que mai davant les urnes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.