L’empresa Mosaic Biomedicals parteix d’una base científica molt sòlida que es remunta a l’any 2009, quan el doctor Joan Seoane, cofundador de Mosaic Biomedicals i director de recerca del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), va patentar una diana terapèutica que tenia un paper antitumoral.

D’aquella recerca, Mosaic Biomedicals -creada el 2012- ha desenvolupat juntament amb VHIO un fàrmac antitumoral per a malalts que tinguin alts nivells de la proteïna LIF i, alhora, una eina de diagnòstic per identificar quins pacients respondran més eficientment al tractament del fàrmac. Mosaic és un exemple clar del que és la medicina oncològica de precisió, que augmenta l’eficàcia del tractament i en redueix els efectes secundaris. El fàrmac (MSC1) ja es troba en la primera fase d’assaig clínic als millors centres hospitalaris del món en oncologia (Memorial Sloan Kettering Cancer Center, VHIO i el Princess Margaret de Toronto).

L’empresa amb seu a Barcelona té dos elements que la converteixen en una start-up amb molt potencial. D’una banda, és l’única desenvolupadora a tot el món d’un fàrmac contra aquesta proteïna i, de l’altra, per la particular manera amb què s’ha finançat per desenvolupar el fàrmac. Judit Anido, cofundadora i directora general, explica que la clau ha estat comptar amb el suport de socis de primer nivell. L’any 2014, per exemple, van tancar la primera ronda de finançament liderada per Versant Venture, una de les deu millors firmes de capital risc del món, a la qual també es van sumar Caixa Capital Risc i Business Angels.

Dos anys després, hi va haver un altre punt d’inflexió. Aleshores, es van fusionar amb la biotecnològica canadenca Northen Biologics, focalitzada també en oncologia. “Volem, a més, desenvolupar nous projectes”, avança Seoane, que també és professor ICREA.

L’altra fita ha estat l’acord amb opció de compra amb Celgene, una de les farmacèutiques més importants en oncologia del món, que també ha suposat una nova injecció de capital.

Aniling és una spin off de l’Institut Germans Trias i Pujol de Badalona que contribueix a l’eclosió de l’anàlisi del genoma. Ells, però, han anat més enllà i han creat un nou estàndard d’anàlisi de l’ADN. Han desenvolupat un producte que es basa en una tecnologia única, perquè poden analitzar el genoma i l’epigenoma de manera simultània i amb alta qualitat.

El genoma és un indicador estable, hi pot haver mutacions mínimes, però l’epigenoma canvia amb el temps ja que té en compte l’entorn (consum de tabac, contaminació a què s’està sotmès, estil de vida, etc.) i és una mena de sensor a allò que una persona ha estat exposat.

Aniling ha dissenyat una tecnologia patentada que és universal i compatible amb qualsevol de les plataformes que es fan servir. “Aquesta universalitat ens dona més flexibilitat a l’hora de negociar amb llicenciatàries i una major accessibilitat per entrar en el mercat”, explica Llorenç Coll, director general i cofundador d’Aniling, juntament amb Miquel Ángel Peinado, director científic. L’spin off té, a més, la particularitat que està en un mercat en expansió. Les xifres sobrepassen el que és previsible. Si l’any 2003 es va seqüenciar el primer genoma humà després d’anys i de milions de dòlars invertits, només el 2016, la xifra va arribar a 500.000 genomes seqüenciats. La previsió és que cap al 2020 se superin els 50 milions.

“La nostra tecnologia contribueix a expandir aquest creixement”, assegura Coll. La qüestió és que integrar l’anàlisi de l’epigenoma al del genoma genera un gran impacte per a la medicina de precisió. “A través de la tecnologia que hem desenvolupat es pot fer un diagnòstic més precís del tipus de càncer que pateix un malalt, per exemple”, descriu.

La tecnologia d’Aniling no només serveix per precisar diagnòstic en càncer, també té potencial per a altres malalties com la diabetis i les neurodegeneratives. La seva ampla aplicabilitat els permetrà entrar també en el sector agrofood. L’spin off ha aixecat al voltant de 3,1 milions d’euros de fonts diverses.

Quan vostè fa una reserva d’hotel, la factura final serà el resultat de multiplicar el preu de l’habitació pels dies que s’hi estarà. Aquesta operació no sol tenir en compte que el client d’estades llargues aporta més valor a l’establiment, en part perquè consumeix altres serveis (restaurant, bar, piscina, lloguer de cotxe, etc.) i en part perquè representa menys costos (en neteja de l’habitació per exemple). “El fet és que ningú defineix el producte en funció del criteri de la rendibilitat que suposa cada perfil d’usuari”, explica Francesc López –un dels tres socis de Satyforlong–, procedent del món financer. Aquesta “discriminació” la va detectar un altre soci, Luis Osorio, que va treballar durant vuit anys en el negoci hoteler de la seva família, i amb Francesc López i Raúl Morón, enginyer informàtic, van decidir reparar-la.

L’arrancada de Stayforlong es va fer amb els recursos propis i els que van recaptar de familiars i d’amics: uns 95.000 euros, que els van permetre desenvolupar al llarg del 2015 la tecnologia i tancar acords amb uns 500 hotels. Ja el 2016, amb la plataforma operativa, la base d’establiments va créixer significativament pels pactes amb operadors de turisme, i el gener d’aquest any ja eren més de 60.000 hotels en deu mercats europeus.

En aquest context, l’abril del 2017 es va tancar una segona ronda de 500.000 euros procedents en part de fons de capital de risc, de micromecenatge a través de la plataforma The Crowd Angel, i d’un préstec d’Enisa. El capital és per captar talent, segons López: “Busquem professionals procedents de grans empreses de la intermediació turística.” Aquestes persones els han d’ajudar a perfeccionar la tecnologia en base a l’eficiència. El 2017 van tancar amb unes vendes de 5,3 milions d’euros i més de 8.000 reserves al mes. I tot que encara no han arribat al punt d’equilibri (break even) no preveuen més rondes i esperen créixer amb el que vagi generant el negoci.

Es parla poc del consum energètic vinculat a les TIC, però es creu que pot representar el 6% del consum mundial d’electricitat, i com que creix ràpidament, en pocs anys podria ser el 25%. Aproximadament, la meitat de la factura és perquè funcionin els xips i els circuits dels centres de dades i servidors. L’altra meitat del rebut és per refredar els aparells que agafen temperatures molt elevades. Alguns gegants informàtics han optat per posar els seus centres en llocs freds, però com que la tendència és acostar els punts de processament de la informació als usuaris per evitar la latència, caldrà fer les coses d’una altra manera.

Pol Valls i Daniel Pope, fundadors de Submer Technologies, pensen que tenen la solució: submergir el maquinari (hardware) en un líquid dielèctric (de nul·la conductivitat) que no malmet la informació i, a diferència de l’aire, té un comportament tèrmic més eficient perquè manté una temperatura força equilibrada. L’excés de calor s’elimina per un circuït tancat d’aigua. El consum energètic és molt reduït, per la qual cosa els costos de refredament cauen un 99%.

Submer ja té un producte en el mercat: són tancs d’un metre cúbic (també hi ha tancs amb el doble de capacitat), que es fabriquen a les mateixes instal·lacions de l’empresa a l’Hospitalet. Aquest any n’han començat la comercialització i ja han rebut les primeres comandes, amb la qual cosa esperen tancar l’any amb guanys. De tota manera, l’objectiu és tenir casos d’èxit perquè cada cop més gent s’animi a fer servir una tecnologia trencadora. Per això han instal·lat banyeres al CERN i en centres de dades del Regne Unit, Alemanya i Àsia. Fins ara s’han finançat amb 2 milions d’euros procedents de la UE i d’un fons de capital de risc. Preveuen obrir una segona ronda ben aviat.

Eelp! és un assistent personal global que funciona a temps complet durant tot l’any. L’aplicació mòbil permet delegar les necessitats diàries relacionades amb un gran ventall d’àmbits, tot i que la majoria de peticions se centren en vehicles, casa, nens, persones grans i mascotes.

Dirigida a urbanites de poder adquisitiu mitjà i alt, Eelp! va ser el primer projecte de Nuclio Venture Builder, una incubadora de negocis fundada a Barcelona el 2016 per Carlos Blanco, Maria Hidalgo, Marc Torres i Alex Díaz. Díaz és, des del maig de l’any passat, CEO de l’start-up, després d’exercir com a director d’operacions de Nuclio i d’haver creat una dotzena d’empreses al llarg de la seva trajectòria professional.

Eelp! ja ha aconseguit tancar dues rondes de finançament: la primera, de 200.000 euros, el gener de l’any passat, i la segona, de 500.000 euros, l’estiu d’enguany. “Aquest any volem consolidar Madrid, on fa poc que vam obrir, i automatitzar la gestió dels serveis”, explica Díaz, que anuncia: “A la tardor del 2019 volem sortir a Europa i implantar-nos a París o a Roma, ciutats que tenen clients i proveïdors molts similars als que trobem a Barcelona i Madrid.”

Ja han establert contractes amb gairebé 500 proveïdors i la meitat dels serveis que han efectuat se centren en la llar: neteja, reparacions, bugaderia i compres. “La segona categoria més demandada són els serveis relacionats amb els vehicles i, dins d’aquests, portar el cotxe o la moto a passar la ITV és el rei”, explica Díaz, sense menystenir aquells que tenen a veure amb les mascotes.

Eelp! és la cara visible de les transaccions. El client abona entre 1,49 i 5,50 euros per servei, i el proveïdor cobra als 30 dies d’haver acabat la feina i d’obtenir el vistiplau del client. Tot a través del mòbil. En l’últim any, el creixement de l’aplicació ha estat espectacular: les cinc categories que oferia en un inici han passat a ser-ne 15, amb 180 serveis definits i un creixement mensual del 15%. El secret? “Tornem el temps a les persones i les empreses.”

Atomian ha arribat amb la intenció de revolucionar l’explotació de dades gràcies a un cervell digital que permet accedir al coneixement generat a les organitzacions. L’start-up ubicada a Sant Cugat del Vallès és una empresa d’investigació tecnològica que desenvolupa i comercialitza productes de programari basats en computació cognitiva. “Podem accedir a tot el coneixement simplement fent una pregunta, en llenguatge natural”, explica Miquel Montero, fundador de la firma nascuda el 2014. Una de les aportacions més singulars d’aquesta empresa, amb l’ús de la seva tecnologia, és que entendrà el significat de paraules i generarà una resposta dinàmica. “Analitzem els passos fronterers entre l’idioma de la gent i el de les computadores”, assegura l’emprenedor de formació enginyer informàtic, que ha estat quinze anys abans d’iniciar l’empresa desenvolupant els camps de la teoria de la informació, la computació i la neurolingüística. La tecnologia d’Atomian no es queda només en l’encreuament de dades concretes, sinó que fa un pas més i pot llegir i interpretar la informació d’un informe mèdic. “Amb la nostra eina podem saber els símptomes que té un pacient perquè som capaços d’automatitzar un document i entendre’l”, diu Miquel Montero, que afegeix: “Llegim PDF digitalitzats tot i que allò important és desxifrar un informe, no només les dades de la base de dades d’un hospital.” Amb una plantilla d’una dotzena de professionals, molts d’ells enginyers informàtics, biomèdics i experts en intel·ligència artificial, estan molt centrats en el sector salut i en l’aspecte legal de la banca. Fins ara han treballat en tres grans projectes del sector salut. Això no vol dir que no tinguin demanda d’altres camps, com el d’automoció. Precisament, fa poc acaba de tancar un projecte amb la direcció alemanya de Mercedes. Amb CatSalut també van tancar un gran projecte. “Ara podem afirmar que ja hi ha una quarantena d’hospitals que en un moment o altre utilitzaran la nostra tecnologia”, diu Montero. Això suposarà incrementar la plantilla un 20% aquest 2018.

La previsió és tancar enguany amb una facturació de mig milió d’euros. Fins ara, Atomian ha rebut 2 milions d’euros d’inversió privada i ha demanat un crèdit a l’ICF. Es preveu que la firma catalana faci una ronda de finançament a mitjan del 2019. Business angels, Caixa Capital Risc i la família Costafreda són alguns dels seus inversors.

Gestoos, nascuda a Barcelona el 2015, tindrà el programari que farà possible trucar des del cotxe o posar en marxa i canviar de canal de televisió només amb un simple gest abans d’un any. “Hem estat tres anys desenvolupant la tecnologia per poder donar ordres a aparells com televisions, cotxes o l’electrònica de consum i retail a partir de gesticulacions, i ja no caldrà ni prémer botons ni donar ordres de veu”, explica Germán León, soci majoritari de l’start-up Gestoos, nascuda fa tres anys a partir de la fusió d’Exipple, una consultora especialitzada en disseny d’interacció i gesticulacions creada pel mateix Germán León i per Andrea Halfpap i un projecte de la UPC que es deia Gestoos. En definitiva, es tracta de desenvolupar la intel·ligència de la visió.

La nova empresa catalana, que té 21 treballadors, 17 dels qual a Barcelona i la resta a Londres i San Francisco, ha dissenyat una plataforma de reconeixement d’accions i gestos que permet dotar de reactivitat i intel·ligència qualsevol superfície, pantalla o dispositiu.

Amb l’ús de la senyalització digital, un establiment podrà veure les persones que estan a dins i les seves característiques, i “això permetrà, per exemple, que si hi ha un client amb cadira de rodes se li pugui donar servei de seguida”, diu Germán León, que afegeix que en poc temps el sector de l’automoció farà una revolució. “Aviat tindrem a punt el programari de gestos que hem preparat amb un dels proveïdors més importants del món de l’automoció”, diu. D’aquí a un any, l’empresa preveu que farà un salt molt potent. A l’Estat espanyol disposa del Museu del Barça, amb 3 milions de visitants, com un dels principals clients. “La nostra potencialitat la tindrem al Regne Unit, França, l’Índia i el sud-est asiàtic”, diu Germán León.

Per desenvolupar la tecnologia la firma va rebre fa uns mesos 2,5 milions d’euros aportats per Kibo Ventures i OneRagtime i també per business angels. El màxim accionista de l’empresa preveu una altra ampliació de capital per al 2019, ja que ja tenen inversors a punt de fer l’aportació.

Germán León, Andrea Halfpap, Marcel Alcoverro i Pau Molins controlen el 73% de les accions, la resta correspon a inversors.

A la llum donada pels catorze anys passats a SEAT, Ferran Jover, cofundador i director de Carnovo, havia comprovat que la compra de cotxes a través d’internet “era un procés llarg i farragós”: “Després de veure a la xarxa un cotxe que t’interessava, anaves al concessionari, et feien una oferta però no sabies si era el millor preu possible, de manera que anaves a un altre i a un altre...” Ara, amb el mètode que introdueix la plataforma de Carnovo, assegura: “En 24 hores donem al client cinc ofertes, ordenades per preu, distància i qualitat de l’experiència comercial.” Com afegeix, rotund: “Oferim transparència i velocitat.”

A més de Jover, Carnovo té Gerard Olivé, Santiago Vernetta i Miguel Vicente com a cofundadors, i va obtenir el suport d’Antai i Banc Sabadell en el llançament de l’start-up. Carnovo ja disposa d’una xarxa de 1.300 concessionaris, el 40% de tot l’Estat, i la llista d’adhesions es va ampliant dia rere dia, igual que la d’usuaris de la plataforma, que s’enfila al sostre de les 150.000 persones. L’empresa, que òbviament vol créixer en concessionaris, ha perseverat en el seu procés de finançament, amb 2 milions d’euros inicials que han tingut continuïtat, també per internacionalitzar-se, i ja es troba en el procés d’obrir mercat a Itàlia. Ara mateix, el seu mercat es concentra en un 65% a Barcelona i Madrid, amb bona presència al País Basc i a Andalusia. Jover creu que hi ha oportunitats en el mercat, ara que molts pensen a renovar el seu vehicle per un d’alternatiu (híbrid o elèctric). Com diu Jover: “A la indústria hi ha molta competència, i entren a la nostra plataforma amb preus prou competitius, tot i que l’usuari valora moltíssim l’experiència d’usuari, és a dir el temps de resposta i l’atenció donada.” Així mateix, “el sector ha comprès que ha d’anar al món digital si vol fer créixer les vendes.”Carnovo té un vessant editorial en què s’aconsella al comprador quines poden ser les millors vies de finançament del cotxe.

Sembla que l’activitat immobiliària recupera pistonada, i això pot donar peu a iniciatives com la de Housfy, plataforma tecnològica de compravenda d’habitatges que ja s’ha col·locat entre els les vint immobiliàries més actives, amb una ràtio de dos immobles venuts al dia, i un model en què al venedor d’un pis li estalvien fins a 12.000 euros en comissions, ja que només fa un pagament únic de 3.600 euros. Amb una plantilla de 30 persones i unes previsions de volum de facturació per a enguany de 2,4 milions d’euros, no sembla forassenyat pensar que per a aquesta proptech incubada per Nuclio Venture Builder es puguin complir les previsions del director de la companyia, Albert Bosch: “A curt termini, voldríem estar en el top 10 de les agències immobiliàries espanyoles i vendre al mes entre 100 i 200 habitatges.” De moment, les xifres són prou engrescadores, ja que en l’últim mes es van vendre 50 pisos, i s’han venut 300 immobles des de la fundació de l’empresa, amb un creixement del negoci mensual del 27%. “Hem aconseguit que, en conjunt, els nostres clients s’hagin estalviat 3 milions d’euros.” A banda, com remarca Bosch: “Som molt eficients en la captació i gestió de pisos, ara que l’impacte d’iniciatives com la d’Airbnb han encarit els lloguers i això impulsa la gent a comprar pisos.” Housfy, després de firmar convenis amb Banc Sabadell i Abanca, ha obert un servei d’hipoteques per ajudar els seus clients en l’adquisició de l’habitatge, amb un finançament que pot arribar al 80%. “Anem a un ritme d’assolir tancar 15 hipoteques cada mes”, explica Bosch, que afegeix la dada que el 90% dels compradors necessiten hipoteca, tot i que a l’estat espanyol només se’n concedeixen el 22%.

Housfy també ofereix un producte per a petites promotores i obre dos nous serveis, de mudances i reformes.

Dos joves enginyers barcelonins, Àlex Corbacho i Pol Karaso, van decidir capgirar un projecte en què treballaven per crear Boxmotions el 2016, una empresa tecnològica que ha actualitzat el model de negoci dels trasters. “Aportant tecnologia, afegim més conveniència al client sense sumar costos”, diu Corbacho.

Boxmotions, guanyadora de la competició de start-ups del 4YFN d’enguany, ubica els seus magatzems a l’entorn metropolità de Barcelona i s’encarrega de tot allò que representa deixar un article en custòdia: des del seu muntatge o desmuntatge fins a la provisió de caixes, l’ajuda per omplir-les i el transport. El client té a la seva disposició una llista detallada, amb fotografies si ho desitja, de tots els articles que Boxmotions recull. Si els vol recuperar, junts o per separat, se li entreguen en 48 hores. Ofereix també la possibilitat de pagar per espai o pel nombre d’articles donats en custòdia. A més: “Als magatzems només entren els nostres operaris”, explica Corbacho, fet que afegeix un plus de seguretat.

Els fundadors van deixar les seves feines a principis del 2015 per emprendre el seu projecte. Corbacho treballava per a Amadeus a Londres, i Karaso, per a Latam a Madrid. Van iniciar Boxmotions amb els seus propis estalvis fins que a finals del 2016 van tancar una roda prefeed de 250.000 euros, incorporant a l’start up business angels que tenien a la seva xarxa de contactes, a més d’alguns coneguts i familiars, “gent que va apostar per nosaltres com a equip”, puntualitza Corbacho.

A més de continuar el creixement, Boxmotions va tancar el 2017 una ronda d’inversió feed d’1 milió d’euros, en què van participar alguns dels fons de capital de risc més importants de l’Estat: Inveready, Sabadell Venture Capital, Athos Capital i The Crowd Angel. “Aquesta inversió ens permet accelerar, llançar fort Boxmotions a Barcelona, planificar la implementació d’enguany a Madrid i l’expansió internacional a altres ciutats europees a partir del 2019”, concreta Corbacho.

Boxmotions busca densitat de població i magnitud de mercat, “i el costum d’emmagatzemar articles, determinant en la penetració dels trasters”. Tot i centrar-se en Europa, Corbacho assegura: “No ens posem límits.”