De la mateixa manera que hem anat coneixent les obres d’art catalanes als museus del món, és possible anar coneixent, també, les joies de la tècnica catalana als museus d’arreu del món. Comencem pels temps de l’autodefinició de Catalunya com a nació. Al Museu Marítim de Rotterdam, hi ha el Mataró Model, la maqueta d’una nau de tres pals, que és –diuen– “una de les peces més importants del museu... el model de vaixell més antic a l’Europa occidental”. La joia del museu (com l’Atles Català de 1375 de la Biblioteca Nacional de França de París, ara reeditat per la revista Sapiens).

Seguim, per la primera reinvenció de Catalunya als segles XVI-XVIII, amb tres productes estel·lars: 1. les pistoles amb pany català, la miquelet lock pistol, que es comença a fabricar a Ripoll, 2. les rajoles d’oficis, les rajoles vidrades catalanes, i 3. les peces de vidre català d’estil venecià.

Segons el mNACTEC de Terrassa, el procés de fabricació de pistoles de Ripoll prefigura el treball en cadena (de la indústria de l’automòbil, i d’altres sectors). Hi ha una pistola amb pany de roda de Ripoll al Victoria & Albert Museum de Londres, al Museu Correr de Venècia, al Museu d’Art i d’Història de Ginebra (que potser surt a El quadern suís del president Torra), i al Metropolitan Museum de Nova York.

De les emblemàtiques rajoles d’oficis n’hi ha a la Hispanic Society de Nova York, al Museu Gardner de Boston i, de segur, al museu de ceràmica de Lisboa.

De peces de vidre català amb usos domèstics, farmacològics i litúrgics, com per exemple els drinking flasks (càntirs), se’n troba als museus d’arts decoratives de París, Londres, Venècia, Murano, Nàpols, Praga i l’estat de Nova York, al Corning Museum of Glass, al Museu de Brooklyn o a la Hispanic Society.

De la segona reinvenció de Catalunya, la de la revolució industrial de finals del XIX i primer terç del XX, també se’n poden trobar peces als museus del món. Potser les més espectaculars són: 1. el magnífic Hispano-Suïssa de l’última sala del Conservatoire des Arts et Métiers de París, i 2. els Alfa Romeo dissenyats per Vilfred Ricart que són al Museu Leonardo da Vinci de la ciència i la tècnica de Milà, al Museu Fratelli Cozzi de Legnano i al Museu Alfa Romeo d’Arese.

Però cal pensar, també, en l’actual museïtzació de les estacions i el recorregut del primer ferrocarril de les Filipines, que anava de Manila a Dagupan, una obra pionera dirigida (entre 1884 i 1891) per l’enginyer militar gironí Joaquim Barraquer i de Puig. I en la conservació, als Estats Units, de la immensa majoria de les un xic més de mil voltes catalanes dissenyades i construïdes per l’empresa de Rafael Guastavino.

D’altra banda, el U.S. Space and Rocket Center de la NASA, a Alabama, dedica un espai a presentar l’“inventor català” Ramon Casanova i el turboreactor. El primer motor de reacció pulsoreactor aplicable a cotxes i avions. L’inici (1917) dels avions a reacció.

Breu: algunes de les joies tecnològiques dels diferents moments de la trajectòria històrica de l’aventura de la indústria catalana són presents als museus del món. El món mira a Catalunya. També, ara, en els anys de la seva tercera reinvenció?