Retorn a la normalitat del vertigen
La volatilitat ha retornat als mercats, però perquè aquest és el seu estat normal, segons alguns experts, que ens recorden que la calma que es va viure l’any passat va ser excepcional.
En traspassar el meridià de l’any, a molts inversors, se’ls ha quedat la por al cos per alguns episodis de volatilitat als quals el plàcid 2017 els havia fet desacostumar-se. Si prenem com a mesura l’índex VIX, anomenat “índex de la por”, que es calcula diàriament a partir de la suma de les opcions de venda i de compra subscrites a partir dels valors de l’índex Standard & Poor’s 500 de Wall Street, ens adonem que sí, la mitjana de la primera meitat de l’any se situa en un 16,28, ostensiblement per damunt de la de l’any passat, de l’11,5. Tanmateix, potser no caldria alarmar-se, perquè aquest índex té una mitjana històrica del 19,31.Com explica Jordi Mercader, soci fundador d’InbestMe, “és com el temps, quan venim d’anys amb primaveres estivals, una primavera plujosa ens sembla atípica. Als mercats venim d’anys excepcionalment tranquils i tornar al que és normal sembla anormal”. Per a aquest analista dels mercats, “la tendència a l’alça dels tipus d’interès ha fet tornar la volatilitat a la normalitat, hem de pensar que durant els darrers anys la intervenció dels mercats, per part de la Reserva Federal als EUA i del BCE a la UE, suposava de facto una «intervenció» de la volatilitat”.
Acumular riscos.
Jordi Mercader troba discutible associar la volatilitat sempre al risc. Com explica: “Per exemple, si mires cada dia l’evolució del teu fons, percebràs el risc. Si ho fas cada sis mesos, ja no tindràs aquesta percepció.” Certament, quan una persona veu la seva cartera a rendibilitats de -1%, -2%, s’espanta, “sense entendre, en un primer moment, que s’està quedant en l’anecdòtic, el curt termini”.
És clar que de cara al segon semestre els mercats tornaran a mostrar la seva pell més fina, i “ens haurem de tornar a acostumar a la volatilitat mitjana”. En tot cas, el segon semestre serà recurrent la reflexió de si ja som cap a la fi del període d’expansió dels mercats o encara hi ha corda per a un parell d’anys. En els previsibles nous episodis de volatilitat, també caldrà valorar, a la manera d’un Warren Buffet, si l’oportunitat s’ha d’anar a cercar, precisament, al bell mig d’un episodi de volatilitat.
Què pot passar?
A l’hora d’observar el comportament de les diverses places financeres, no es pot perdre de vista la borsa de la Xina, amb baixades importants, que “reflecteixen l’estrès de liquiditat que experimenta la seva economia, i això sempre ha estat un senyal a tenir en compte per a la resta del món”. En el cas xinès, veiem com la seva divisa es devalua, mentre l’economia es refreda, i això, si bé fa que els seus béns siguin més barats als mercats globals, fa que “les inversions estiguin en risc, i un declivi de la moneda combinada amb una guerra comercial amb els EUA afecta tots els patrons comercials asiàtics”.
Posant la vista en una basa del joc sempre important, el petroli, cal tenir en compte que l’Aràbia Saudita vol augmentar-ne la producció, atès que els preus es troben molt a la vora dels màxims, tot traslladant-se al preu de la benzina i d’altres productes refinats. I, com diu Bolinches, “no podem oblidar que les baixades en els preus del petroli generalment precedeixen les recessions econòmiques”.
Les expectatives d’inflació augmenten i, “en la mesura que els sous no coincideixin amb els nivells d’inflació, hi haurà pèrdua de poder adquisitiu, i començarem a veure correlacions positives entre el mercat de valors i el mercat de bons”.
Incidència de la fed.
Tot i que l’impacte dels aranzels sobre el complex món de les exportacions no és gens senzill de mesurar, “tothom sap que en una guerra comercial mai hi ha vencedors ni vençuts”, i que els mercats financers de manera ineludible se’n fan ressò.
Compte amb els bancs.
La volatilitat també podria venir per part de les FAANG (Facebook, Apple, Amazon, Netflix i Google), que estan mostrant un comportament desigual, amb augment de les volatilitats, que “és el que sol passar als sostres de mercat, malgrat que el Nasdaq 100 lluita per marcar nous màxims i hi ha un suport dels 7.000 punts intacte”, com indica Bolinches.
El mal ús que van fer del VIX
Jordi Garriga RiuEl que havia de ser una mesura de la volatilitat, el VIX, que va ser creat el 1993 pel Chicago Board Options Exchange (CBOE), va esdevenir a desgrat seu una eina d’especuladors desacomplexats, tal com es va poder comprovar el 12 de febrer d’enguany, quan molts fons que havien apostat per una volatilitat gairebé nul·la van veure com l’índex es disparava fins assolir els 50 punts. Segons algunes estimacions, la deriva borsària causada per especular amb VIX, amb el trading d’alta freqüència i les transaccions al nanosegon, va suposar que s’esfumessin uns 3.000 milions de dòlars de capitalització, amb la liquidació d’alguns dels fons més importants del mercat.