La defensa de Carme Forcadell dubta que ni ella ni la resta de polítics imputats pel procés rebin un judici just. És una sensació que s’estén de fet a les defenses de tots, i que ahir va exposar amb uns contundents raonaments un dels advocats de l’equip de l’expresidenta del Parlament, Raimon Tomàs, a Prada. “El procediment d’instrucció del Suprem està dissenyat ad hoc, i vulnera totes les garanties que l’haurien de fer equitatiu”, lamentava, per llançar un crit d’alarma: “Creiem que no tindrem un judici just.”

Tomàs denunciava que cap dels tres nivells de garantia a nivell intern –habeas corpus, recursos al tribunal i empares al TC– “no ha estat efectiu” fins ara per evitar la vulneració al llarg del procediment de nombrosos drets fonamentals inclosos en el Conveni Europeu dels Drets Humans i en el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics. D’aquí ve que confiï que el quart i últim, el Tribunal d’Estrasburg, els acabi donant la raó. L’advocat citava els drets que creu vulnerats, entre els quals hi ha el dret a un jutge predeterminat per llei, a una segona instància, a un jutge imparcial i a la defensa, ja que “s’han acceptat totes les peticions del fiscal i s’han desestimat gairebé tots els recursos de la defensa”, que no ha tingut la mateixa informació i a qui s’han escurçat terminis legals. A més, la mateixa acceptació a tràmit afecta la inviolabilitat dels diputats.

Tomàs confia que la previsible presència d’observadors internacionals, tot i que no la propiciïn directament les defenses, ajudarà a atenuar la temuda agressivitat de fiscals i jutges, com ho pot fer el fet que el judici sigui retransmès íntegrament per televisió, com demanaran. Els advocats, a més, reclamaran abans del judici el sobreseïment del cas –asseguren que no negociaran ni veuen acceptable cap condemna, ni tan sols per desobediència–, i davant la més que probable denegació demanaran una ampliació de terminis per redactar l’escrit final de defensa, fet que fa preveure que el judici no començarà fins a final de novembre, com a molt aviat. Per cert, en espera de definir estratègies, Tomàs admet que es plantegen demanar la declaració per videoconferència dels exiliats. Precisament Forcadell rebia ahir a Tarragona la visita del president Quim Torra.

Segurament les defenses usaran aquests mateixos arguments, i el jurista i vicepresident del Parlament Josep Costa encara n’aportava un altre: una sentència del 2017 d’Estrasburg que anul·lava un pronunciament per “manca de previsibilitat del delicte imputat” arran dels fets reals. “No podíem imaginar que convocar un referèndum podia donar lloc a rebel·lió i sedició, i més amb el precedent del 9-N”, reblava Costa, que concloïa: “No hi ha estat de dret si no és previsible.”

El catedràtic de filosofia del dret Joan Josep Moreso alertava per la seva banda que “la política sense el dret és cega, i porta a una drecera impossible”. Segons ell, “no és legítim un procés unilateral en un marc democràtic”, i al·ludia a la solució que proposa la cort canadenca al Quebec, que passa per un procés bilateral de bona fe. Costa, però, reivindicava un altre punt de la sentència: “El mandat democràtic és allò que t’obliga no a saltar-te la llei, però sí a modificar-la per fer possible que la voluntat popular es pugui fer realitat.”