Turquia posa els emergents en la diana
El temor que la crisi s’estengui castiga als mercats, però els experts aconsellen abandonar només les inversions amb exposició a economies que presenten desequilibris com els del país otomà.
No ha estat un agost tranquil per als mercats. Tots els ulls han estat pendents de Turquia, on els desequilibris, lluny de corregir-se, han portat la seva economia a prop del col·lapse. Inversors, analistes i gestors de tot el món han estat ben pendents de les notícies que arribaven del país otomà. I molts d’ells no han trigat a reaccionar. La incertesa i el nerviosisme han acabat generant caigudes importants, especialment en sectors i companyies amb exposició a la mencionada economia.
És el cas, per exemple, dels bancs europeus -els espanyols, per exemple, tenen 72.200 milions d’euros d’exposició al país. BBVA -que posseeix gairebé un 50% de l’entitat local Garanti-, Unicredit, ING i BNP han estat entre les entitats més castigades.
A banda d’aquesta, l’altra derivada destacada ha estat el càstig als emergents, que han estat sota la lupa dels inversors, temorosos d’un contagi de la crisi turca. La incertesa es va traduir en caigudes en les divises de països com Rússia, Sud-àfrica, l’Índia i l’Argentina. Aquest darrer feia augmentar encara més el nerviosisme quan el seu banc central apujava els tipus d’interès del 40% al 45% i anul·lava la subhasta prevista de 7.500 milions de dòlars que havien de servir per sufragar el retorn del primer paquet d’ajuts que va rebre recentment per part del Fons Monetari Internacional.
Sortides.
En realitat, els emergents ja havien estat els més penalitzats en un primer semestre clarament negatiu per als mercats. I això que, a finals del 2017, s’albiraven bones expectatives per a unes economies amb perspectives de creixement i on es podien trobar valors amb descomptes.
No obstant això, també s’advertien riscos tant en l’aspecte polític -amb eleccions en diversos estats- com econòmic -guerres comercials, per exemple-. L’amenaça més gran, però, ja era una realitat. La normalització de la política monetària als EUA, tot i haver-se fet de manera gradual, ha restat atractiu a alguns països emergents que emeten el seu deute en dòlars. Molts inversors han aprofitat per retirar-se d’aquests i tornar a invertir als EUA, cosa que ha provocat, de retruc, una caiguda de les seves divises i un enfortiment del dòlar.
Penalitzats.
El càstig també s’ha notat en el mercat de divises. A l’Argentina, per exemple, el peso es va anar devaluant respecte al dòlar i al maig va marcar el seu nivell més baix davant la moneda nord-americana des de l’any 2001. Una situació que va portar el govern de Mauricio Macri a apujar els tipus d’interès fins al 40% i a demanar un rescat de 50.000 milions de dòlars al Fons Monetari Internacional.
Pel que fa a Turquia, la lira ha estat de les més castigades des de principis del 2018. Des que ha començat l’any, el seu valor respecte al dòlar ha caigut prop d’un 50%, cosa que ha anat encarint el seus préstecs -abundants i en dòlars- i elevant la probabilitat d’impagament.
Alberto Iglesias, gestor de fons d’inversió de GVC Gaesco, vincula aquesta depreciació als importants desequilibris econòmics que presenta l’economia turca i que resumeix en: finançament extern elevat; inflació insostenible -prop del 16%- pel fort creixement que ha experimentat el país; ineptitud del seu banc central per evitar el sobreescalfament de l’economia; un dèficit per compte corrent alt; un volum de reserves de divises baix, amb la qual cosa no es pot actuar en aquest front per sostenir la moneda, i dependència del finançament i del consum extern.
Per si aquest còctel no era suficient per fer minvar la confiança dels inversors, un conflicte diplomàtic del país otomà amb els EUA va acabar amb l’anunci, per part de Donald Trump, que duplicaria els aranzels a l’acer i a l’alumini turcs.
Risc de contagi.
Per Victoria Torre, responsable de desenvolupament de continguts, producte i servei de Self Bank, a priori, el risc de contagi no és gaire alt. Torre reconeix que hi ha un factor psicològic que no es pot obviar, però afegeix que ni Turquia porta a terme intercanvis comercials importants amb altres emergents ni hi ha gaires casos d’economies amb el desequilibri en la balança de pagaments que aquest presenta.
Des de GVC Gaesco, Iglesias assenyala als països emergents que tinguin un dèficit per compte corrent alt, un nivell de deute extern en divisa estrangera elevat i poques reserves de monedes com els que poden patir més, i assenyala directament l’Argentina. En canvi, segons el gestor, les de la zona asiàtica -Corea, l’Índia i la Xina- i, fins i tot, Rússia, no presenten aquests desequilibris i s’haurien de comportar millor.
En aquest sentit, Iglesias recomana no deixar-se portar per decisions irracionals. “No podem posar tots els països emergents al mateix sac”, perquè no tots presenten els mateixos desequilibris que Turquia, raona Iglesias. De manera que “l’inversor que tingui els seus diners en un fons emergent, abans de vendre, hauria d’analitzar a quins països té exposició aquest”.
Protegir-se.
“Aquestes situacions solen generar incertesa en els mercats i una fugida de diners cap a actius més segurs”, afirma. I afegeix: “Hauríem de tenir en compte aquesta crisi, però no donar-li més rellevància que a altres aspectes com ara la guerra comercial, l’evolució de les negociacions sobre el Brexit, els resultats empresarials o l’actuació dels bancs centrals en política monetària.
Segons Torre, per mantenir-se aïllat de la crisi turca, es pot recórrer a companyies els ingressos de les quals estiguin ben diversificats. “Independentment de les accions en què s’inverteix, no és bona idea deixar les nostres carteres sense vigilar periòdicament ni cobrir-nos amb stop loss”, conclou.
Atractius però impredictibles i arriscats
Paula MateuEl protagonisme dels països emergents ha anat a l’alça en els darrers anys. La promesa d’unes rendibilitats elevades els ha convertit en opcions atractives per a molts inversors. No obstant això, els gestors i analistes adverteixen que s’han de tenir en compte també els riscos que presenten. Es tracta de mercats més impredictibles, per la qual cosa és important tenir-ne un bon coneixement. Tot i que presenten situacions diferents i, consegüentment graus de risc distints, en general, estan enfocats a perfils agressius o moderats agressius, que busquen una rendibilitat atractiva i que, a la vegada, siguin capaços d’assumir pèrdues superiors a les habituals.