Són quarts de set del vespre i, quan ja fa una hora que dura l’homenatge, fan un silenci les més de 15.000 persones congregades al pla de Lledoners, arribades en un centenar d’autocars i milers de cotxes, per recordar que fa un any que Oriol Junqueras i Quim Forn són a la presó. El trenca una veu potent que prové de dins: “Bona tarda!” I que després encara hi torna: “Us estimo!” És Junqueras, que pot agrair així en persona l’escalfor d’una mobilització que transcendeix tots els murs, tal com van ressaltar tant ell com Forn en cartes llegides pels familiars. “La presó ens ha fet més forts”, deia l’exconseller d’Interior. “Si creien que empresonant-nos recularíem no ens coneixien”, refermava l’exvicepresident, que creu que serà “la pitjor decisió i la derrota” de l’Estat, perquè fa guanyar “credibilitat i legitimitat” al procés. “No us deixeu desanimar”, reptava Forn. “Aquest procés no és fàcil, ni ràpid, ni indolor, però és irreversible”, sentenciava Junqueras.

L’acte, obert per un recital dels Ovidi 4 del cupaire David Fernàndez amb la intervenció de Lluís Llach i tancat per l’ambient festiu de Strombers, va tenir intervencions des de l’exili de Meritxell Serret, Toni Comín i Marta Rovira, que va prometre als presos que treballarà al màxim perquè s’acabi la repressió. També Diana Riba, parella de Raül Romeva, va llegir una carta seva de suport (“el mantenen tancat perquè saben que a fora la seva capacitat de sumar el fa perillós”, deia de Junqueras), i tots set presos polítics tancats a Lledoners encara en signarien conjuntament una altra que va dur un pres de permís, el Demba, per agrair l’escalf. L’acte, muntat per la plataforma Free Junqueras i ERC, va rebre convidats de JxCat (tot i que ningú del PDeCAT), l’ANC i Òmnium, a més d’Elisenda Alamany dels comuns, l’única que va intervenir per reclamar una resposta conjunta, des de la pluralitat, a la repressió. “És el moment que tots estiguem a l’altura”, cloïa.

Entre alguns crits d’unitat, el president del Parlament, Roger Torrent, i el vicepresident, Pere Aragonès, van fer els discursos més polítics. Torrent lamentava que la democràcia fa “un any que està segrestada”, i refermava que “mai” renunciaran a l’autodeterminació. “No volem indults, volem absolucions”, proclamava, abans d’afirmar: “Persistirem tant com calgui fins a la llibertat absoluta, la República que va néixer l’1-O.” “No ens deixarem derrotar pel desànim ni la desunió”, deia Aragonès, que tancava amb un avís davant l’anunci avui de la sol·licitud de penes: “No valen jocs de mans, només ens val la llibertat, l’absolució i l’autodeterminació.”