Nova Caledònia vota que no

Els par­ti­da­ris de la uni­tat amb França es van impo­sar, ahir, en el referèndum d’inde­pendència de Nova Caledònia, un arxipèlag del Pacífic situat a uns 1.500 quilòmetres a l’est d’Austràlia. Amb un 56,4% dels vots, però, la victòria de l’uni­o­nisme va ser força més ajus­tada del que pre­ve­ien els son­de­jos. Els par­ti­da­ris de la inde­pendència, rei­vin­di­cada majo­ritària­ment pel poble autòcton dels canacs, van demos­trar una implan­tació més que nota­ble, amb el 43,6% dels sufra­gis. Els líders inde­pen­den­tis­tes ja van apun­tar que volen tor­nar a les urnes d’aquí a dos anys.

La con­sulta d’ahir va repre­sen­tar el punt cul­mi­nant d’un sin­gu­lar procés de des­co­lo­nit­zació, ini­ciat el 1988 després d’anys de con­fron­ta­ci­ons vio­len­tes entre el poder colo­nial i els canacs. Tan­ma­teix, una vegada s’ha cer­ti­fi­cat la victòria de l’uni­o­nisme, per­du­ren nom­bro­sos inter­ro­gants sobre el futur de Nova Caledònia. Les auto­ri­tats fran­ce­ses bus­ca­ran un nou acord amb les for­ces neo­ca­le­do­ni­a­nes en bene­fici de l’auto­go­vern? Com s’ho faran per reduir les grans desi­gual­tats soci­als que sofrei­xen espe­ci­al­ment els mem­bres del poble autòcton?

“Vull expres­sar l’orgull que suposa per al cap de l’estat que la majo­ria dels neo­ca­le­do­ni­ans hagin optat per França”, va asse­gu­rar el pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, durant una inter­venció tele­vi­siva feta després de l’anunci dels resul­tats, ahir al mig­dia —la diferència horària amb l’arxipèlag és de 10 hores. El diri­gent cen­trista va senya­lar que “l’únic camí és el diàleg”. De fet, el pri­mer minis­tre francès, Édouard Phi­lippe, es des­plaçarà, avui, a Nova Caledònia per reu­nir-se amb les for­ces polítiques locals i ini­ciar un procés de diàleg poste­rior al referèndum.

El resul­tat va ser legi­ti­mat per l’ele­vada par­ti­ci­pació, del 80,63%. Mal­grat la seva der­rota en les urnes, els inde­pen­den­tis­tes el van rebre com una victòria moral. De fet, el seu per­cen­tatge de vots va resul­tar força supe­rior al que apun­ta­ven el son­de­jos, que pre­ve­ien una victòria del no amb una for­qui­lla del 63% al 75% dels sufra­gis. L’inde­pen­den­tisme va demos­trar una capa­ci­tat de mobi­lit­zació gens menys­pre­a­ble, tot i la infe­ri­o­ri­tat demogràfica dels canacs.

Colo­nit­zats després de l’arri­bada de les tro­pes fran­ce­ses el 1853, els canacs van dei­xar de ser majo­ri­ta­ris durant la dècada dels sei­xanta del segle pas­sat. Segons dades del 2014, només repre­sen­ten el 39% de la població. Per com­pen­sar aquesta desi­gual­tat, però, va ela­bo­rar-se un cens espe­cial per al referèndum, for­mat per 174.154 elec­tors d’un total de 280.000 habi­tants. La població d’ori­gen no canac havia de jus­ti­fi­car una residència contínua a l’arxipèlag des del 1995.

“Hem estat a dos dits de la victòria, però encara ens que­den dues con­sul­tes en el futur”, va reac­ci­o­nar Alo­sio Sako, pre­si­dent de l’Flnks, la prin­ci­pal coa­lició de les for­ces inde­pen­den­tis­tes. “Els inde­pen­den­tis­tes estan encara més moti­vats per dema­nar un segon i un ter­cer referèndum”, va afir­mar, per la seva banda, Louis Mapou, cap del grup par­la­men­tari de l’Flnks al Congrés neo­ca­le­donià. Segons l’acord de Nouméa del 1998, les for­ces inde­pen­den­tis­tes poden dema­nar l’orga­nit­zació d’una segona con­sulta el 2020 i d’una ter­cera el 2022 en el cas que aquesta demanda dis­posi del suport d’un terç dels dipu­tats del Par­la­ment de l’arxipèlag. Un requi­sit que com­plei­xen actu­al­ment les for­ces inde­pen­den­tis­tes.

“Si acon­se­guei­xen més del 40% dels vots, es trac­tarà sens dubte d’una victòria per als inde­pen­den­tis­tes”, expli­cava en decla­ra­ci­ons a El Punt Avui l’antropòloga Isa­be­lle Leblic, experta en Nova Caledònia i una per­sona de l’entorn de Jean-Marie Tji­baou, un carismàtic líder canac que va fir­mar l’acord de Matig­non el 1988. “A par­tir d’ara, els inde­pen­den­tis­tes podran expli­car-se millor i saber a quin elec­to­rat s’han de diri­gir”, hi va afe­gir Leblic.

Mal­grat alguns inci­dents amb la crema d’alguns cot­xes i el llançament de pedres, pro­ba­ble­ment la prin­ci­pal ven­ce­dora, ahir a Nova Caledònia, va ser la democràcia. L’exer­cici cívic del dret a l’auto­de­ter­mi­nació.