Mes enllà de la discussió existent arran de la doctrina del Tribunal Suprem en relació a qui està obligat a pagar l’impost de transmissions patrimonials i d’actes jurídics documentats (Itpajd), després de la sentencia del passat 16 d’octubre que obliga les entitats de crèdit a fer-se càrrec del impost, en paral·lel, el Parlament està tramitant el projecte de llei de contractes de crèdit immobiliaris; norma que s’espera que estigui aprovada en el menor temps possible, perquè Espanya està incomplint els terminis per transposar la directiva europea 2014/17/UE, de 4 de febrer del 2014, sobre els contractes de crèdit celebrats amb els consumidors de béns immobles per a ús residencial.

La directiva obligava els estats membres de la UE a adaptar els seus ordenaments jurídics interns, de tal forma que siguin conformes a les disposicions de l’esmentada directiva. El període d’adaptació va finalitzar el passat 21 de març del 2016, per la qual cosa, en l’actualitat, s’està incomplint l’esmentada norma.

La directiva, amb la idea d’harmonitzar el mercat hipotecari de la Unió Europea, obliga les entitats financeres a avaluar la solvència dels consumidors o disposicions relatives a determinats aspectes del crèdit hipotecari, com ara el reembors anticipat, els préstecs multidivisa, les pràctiques de les vendes vinculades, per exemple, les assegurances vinculades a la vida del préstec hipotecari, i les demores i les execucions hipotecàries.

Pel que fa al projecte de llei, incorporarà, previsiblement, millores per garantir que els consumidors adquirents d’habitatges mitjançant la concessió de préstecs per entitats financeres disposin d’un règim jurídic proteccionista, segur i àgil que torni a generar confiança en el sistema, en la línia d’allò que disposa la directiva.

De ben segur l’adaptació de la normativa interna espanyola a la directiva, a través de la nova llei en projecte, només pot suposar millores per al consumidor, tot comparant-ho amb les exigències a què la banca tradicionalment ha sotmès els deutors hipotecaris d’aquest país durant molt anys i que sembla que s’està corregint gràcies a la normativa comunitària, així com mitjançant les sentències dels tribunals, donant la raó als clients en matèria de les clàusules sòl i les clàusules abusives.