Fa molts anys que parlem de corrupció, però les dades sobre corrupció segueixen sent preocupants. En el darrer índex de percepció de la corrupció de l’ONG Transparencia Internacional, Espanya és en el lloc 42. Per tant, hi ha 41 països millor posicionats, entre què Portugal, França i la majoria dels països europeus, on la percepció de corrupció es menor. I això passa factura. Segons un estudi del 2014 de la Universitat de las Palmas, el cost anual de la corrupció a l’Estat espanyol és de 39.500 milions d’euros. D’aquests, 6.265 milions corresponen a Catalunya. L’any 2017, la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) xifrava aquest cost en 42.000 milions d’euros. Un estudi més recent de l’Ivie acabat de publicar conclou que la corrupció costa als espanyols 10.000 milions d’euros l’any. La disparitat en les quantitats té molt a veure amb les diferents metodologies utilitzades i que, en tots els casos, es tracta d’estimacions. En qualsevol cas, totes les dades esmentades són massa elevades. Segons l’Ivie, l’eliminació de la corrupció tindria un efecte multiplicador en el benestar, ja que permetria augmentar el PIB un 16% en quinze anys. Tots els estudis que recordo sobre aquest tema demostren que els països menys corruptes són més competitius i generen més benestar. És el cas dels països nòrdics i anglosaxons.

En un dels darrers informes de l’ONG Transparencia Internacional España, es proposen diverses mesures que serien molt efectives per combatre la corrupció. Vegem algunes de les principals recomanacions.

En primer lloc, es proposa millorar la legislació. En aquest sentit, cal recordar que encara no s’ha aprovat el reglament de la llei de transparència del 2013 i que les condemnes són molt benvolents comparades amb les d’altres països. També caldria protegir els denunciants de les pràctiques corruptes, a fi que puguin denunciar-les sense por a represàlies.

En segon lloc, la justícia hauria d’actuar amb més rapidesa i sense privilegiar a ningú. Quan els grans corruptes actuen amb impunitat, s’està donant el pitjor exemple al conjunt de la població.

En tercer lloc, cal reduir el nombre de càrrecs de lliure designació en l’administració pública. Segons un informe recent, Espanya i Turquia són els països de l’OCDE en què més alts càrrecs es canvien quan hi ha canvi de partit en el govern. Això afavoreix l’ascens de persones no qualificades i es danya la imatge de les institucions.

En quart lloc, es proposa rejovenir i feminitzar els cossos de fiscals, que tenen una mitjana d’edat de 58 anys i només un 30% de dones.

Finalment, es proposa actuar més intensament en els diferents nivells de l’educació dedicant més temps a l’ètica i la responsabilitat social.

En resum, la corrupció ens empobreix, i molt. Les mesures que convenen són molt clares. Per tant, cal seguir insistint en la conveniència d’aplicar-les. Hi guanyarem tots.