La maleïda sentència
La sentència, de moment, ha provocat que les entitats financeres s’hagin deixat més de 5.500 milions de capitalització borsària. Personalment, trobo lògica la sentència del 16 d’octubre, ja que l’interessat a inscriure l’operació, elevar-la a escriptura pública, cobrar el deute i, per tant, aconseguir garanties com ara la hipotecària, per tal d’assegurar la devolució del préstec, és el banc
Es va haver d’esperar fins al 6 de novembre per poder entendre la situació creada per una resolució, com a mínim, contradictòria. De moment, ha provocat que les entitats financeres s’hagin deixat més de 5.500 milions de capitalització borsària. Personalment, trobo lògica la sentència del 16 d’octubre, ja que l’interessat a inscriure l’operació, elevar-la a escriptura pública, cobrar el deute i, per tant, aconseguir garanties com ara la hipotecària, per tal d’assegurar la devolució del préstec, és el banc. Passem a valorar, doncs, la repercussió econòmica que té aquesta sentència en els dos actors protagonistes, és a dir, hipotecats i bancs.
Deutors hipotecaris.
I els qui tenim hipoteca de fa dies? De moment, la sentència diu que s’anul·la l’article 68.2 del reglament de l’impost i s’estableix que el subjecte passiu ( qui ha de pagar) és el prestatari o qui rep els diners de la hipoteca. No parla de quins efectes retroactius es poden aplicar.
Diversos escenaris.
Confirmació d’una sentència anterior.
Com afectarà els bancs? Segons l’INE, els últims quatre anys, s’han signat a l’Estat espanyol prop d’1,5 milions de préstecs hipotecaris. Estem parlant d’una mitjana d’entre l’1-1,5%, el que suposaria, doncs, fer-se càrrec d’uns 1.500-2.000 milions si triomfa la tesi que els ingressos indeguts cobrats per Hisenda els tornin als particulars i els cobrin dels bancs.
Però les alarmes saltarien si es confirmés la sentència anterior, sense més condicionants, perquè s’obriria la porta a poder reclamar l’impost de la totalitat de les hipoteques subscrites, mitjançant l’acció de nul·litat de ple dret que no té termini de prescripció.
De moment, els bancs han retirat de les seves pàgines web la informació disponible de les hipoteques, en espera que el Tribunal Suprem s’aclareixi.