Des del referèndum del 23 de juny del 2016, el que van guanyar els partidaris del Brexit amb el 52% dels vots, hi ha tot un camí traçat fins a la sortida efectiva del Regne Unit de la Unió Europea (UE).

Tot i el risc que el Parlament britànic acabi tombant l’acord de divorci firmat ahir per May amb els seus socis europeus –tot indica que no té els suports necessaris per tirar-lo endavant en la votació prevista per al desembre–, la primera ministra britànica ha insistit que el Regne Unit farà, sí o sí, la seva sortida oficial de la UE en la data prevista, el 29 de març de l’any vinent. A partir d’aquest moment, s’obrirà un període de transició de 21 mesos –fins al 31 de desembre del 2020– en què les dues parts hauran de negociar la seva futura relació comercial, especialment l’extensió i les condicions de l’accés dels britànics al mercat únic europeu.

Prèviament a la sortida oficial, el ple del Parlament Europeu haurà hagut de ratificar l’acord de divorci i la declaració política sobre la futura relació amb la UE (els dos documents del Brexit, aprovats ahir pels líders a Brussel·les). Només llavors entrarà en vigor l’acord de retirada, que donarà pas al període de transició.

Durant aquest període, el Regne Unit seguirà sotmès a les normes i als tribunals europeus i continuarà al mercat únic i la unió duanera, però no tindrà ni veu ni vot en les decisions que prenguin els vint-i-set líders de la UE.

Entremig, hi ha convocades les eleccions europees del maig de l’any vinent, les primeres en què els ciutadans britànics ja no escolliran els seus eurodiputats al Parlament d’Estrasburg.

Les negociacions del període transitori han de concloure el 31 de desembre del 2020 –data de la sortida efectiva del Regne Unit–, llevat que Londres demanés una pròrroga. En aquest cas, hauria de sol·licitar el termini suplementari abans de l’1 de juliol del 2020, és a dir, mig any abans que s’esgoti el període de transició. L’acord de divorci pactat ahir preveu una única extensió del període de transició, que, en qualsevol cas, no es podrà allargar més enllà de l’1 de gener del 2023.

Aquest és el calendari teòric del Brexit, ja que no es té la garantia que tot el procés embarranqui el mes que ve a Londres amb el rebuig del Parlament a l’acord negociat per May amb la Comissió Europea. Si això passés, s’entraria en un estadi d’absoluta incertesa amb especulacions sobre diverses sortides, inclosa la renegociació de l’acord, una possibilitat, però, que ahir a Brussel·les tothom es va encarregar de descartar.