Catalunya en l’economia espanyola
Catalunya té un pes molt important en l’economia espanyola: un 19,2% del PIB, un 25,5% de les exportacions de béns, un 23,4% del nombre de turistes estrangers, un 44,8% del superàvit comercial total de béns i serveis..., percentatges, tots aquests, que estan per sobre del pes de la població (16%). Un cas particular és el conjunt d’activitats d’administració pública, educació, sanitat i serveis socials, que estan finançades bàsicament pel sector públic, i representen a Catalunya només un 15,8% del total estatal, per sota del pes del PIB, fet que es deu en bona part als fluxos fiscals nets que surten de Catalunya.
Si s’analitza l’evolució de l’economia catalana en relació amb la mitjana espanyola, s’observa un guany de pes des de principis del 2000. Segons l’INE, el PIB català representa el 2017 un 19,2% del total espanyol, 3 dècimes més que a principis de segle. Al mateix temps, la població de Catalunya ha crescut més que la mitjana estatal i ha guanyat 5 dècimes de pes. Com a resultat d’aquestes dinàmiques, la ràtio del PIB per habitant de Catalunya, si bé continua estant per sobre de la mitjana espanyola (un 19,7%), ha reduït la posició que tenia el 2000 (que era un 21,6% superior).
Cal recordar que aquests valors comparats del PIB per habitant no tenen en compte les diferències de poder adquisitiu derivades dels nivells de preus existents, que farien reduir els diferencials de PIB per habitant entre comunitats autònomes. D’altra banda, cal també tenir present que el PIB per habitant regional mostra el valor del producte generat que és diferent de la renda disponible que està afectada entre altres fluxos per la redistribució fiscal que efectua el sector públic entre comunitats autònomes.
Tres grups de CA.
El resultat d’aquest exercici ens mostra que les CA amb el PIB per habitant més baix tot just han mantingut entre el 2000 i el 2017 el seu pes en el PIB espanyol, malgrat els importants fluxos fiscals rebuts, que els han permès, això sí, guanyar pes en població, tot i que en termes de PIB per habitant la seva posició conjunta s’ha deteriorat. La CA més perjudicada són les Canàries, si bé hi ha CA, com ara Extremadura, que han millorat la seva posició relativa, però en aquest cas concret perdent pes relatiu en PIB i en població.
En el grup de CA amb el PIB per habitant intermedi, s’ha produït una pèrdua de pes en PIB, però aquesta pèrdua ha estat encara més gran en població, i aquesta és la causa que aquest grup de CA hagi millorat la seva posició en termes de PIB per habitant. Tot i això hi ha situacions particulars molt diferents: Galícia és la CA que més millora, mentre que el País Valencià és la que més empitjora.
Finalment, el grup de CA amb el PIB per habitant més elevat és el que captura durant aquests anys el major augment de PIB i de població del conjunt estatal, si bé es deteriora lleugerament el nivell relatiu de PIB per habitant, fet que afecta especialment les Illes Balears, la Rioja i Navarra. Catalunya, com s’ha dit anteriorment, també empitjora el seu nivell relatiu de PIB per habitant respecte a la mitjana estatal. La comunitat de Madrid és la que concentra el major augment de pes del PIB estatal i també de població, en una proporció que li permet augmentar la posició del PIB per habitant, que el 2017 se situa un 35,2% per sobre de la mitjana estatal, seguida pel País Basc (un 32,4% per sobre) i Navarra (un 23,7%).
Catalunya-Madrid.