Des que va sortir la sentència del Tribunal Suprem (TS) sobre l’impost dels actes jurídics documentats (IAJD), la confusió i el desconcert s’han apoderat de gran part de la població per la multitud d’informació contradictòria sorgida. Molta d’aquesta informació ha estat intencionadament abocada per intoxicar l’opinió pública i els mitjans de comunicació. Un argumentari favorable a la banca que pretén individualitzar les persones perquè no sàpiguen què és el que poden reclamar.

El desembre del 2015, el TS va declarar nul·la la clàusula per la qual s’imposaven totes les despeses de formalització del contracte hipotecari a les persones consumidores. El fet és que mai s’ha arribat a especificar quines són aquestes despeses. I, alerta, no s’han de confondre les despeses de formalització, en què la interessada és la banca, amb les de compravenda, en què les interessades són les persones. El dret europeu sentencia que quan una clàusula és abusiva, és nul·la, i per tant, s’extreu del contracte. Fet que en aquest cas suposaria que la banca assumís totes les despeses.

Adicae manté que aquest impost és part de la clàusula abusiva. Tot i que els darrers anys la banca ha continuat cobrant i imposant aquesta clàusula al marge de la legalitat vigent, mostrant el seu rebuig a acatar les sentències judicials. La lluita d’Adicae vol fer complir la nul·litat de les despeses hipotecàries i no ens resignem a la filigrana de l’alta institució judicial respecte a l’IAJD. Ja que creiem, i així ho estableix la mateixa llei que regula l’impost, que la beneficiada és la banca. De fet, els jutjats d’instància estan començant a aclarir aquest debat, dictaminant la devolució no tan sols de les despeses de notaria, registre o gestoria, sinó també de l’impost, en la línia de la posició d’Adicae en les seves demandes col·lectives.

Ara bé, no obtindrem aquesta resolució des de la justícia espanyola ni amb demandes individuals. Ja que amb tota seguretat haurà d’arribar a Europa. La Comissió Europea haurà de donar resposta a aquest fet, a instància d’Adicae. És d’esperar que en el futur el TJUE (Tribunal de Justícia de la Unió Europea) torni a fer sortir els colors a la banca com ja ha succeït en reiterades ocasions.

De nou, s’estan tornant a col·lapsar els jutjats! Queda clar que no es pot instar les persones consumidores a presentar milers de demandes individuals. La situació requereix una solució col·lectiva i extrajudicial, que l’Estat espanyol s’haurà de veure obligat a complir tal com preveu una nova directiva europea.