El Tribunal Suprem ha rebaixat a un any i un mes la condemna d’inhabilitació per a càrrec públic a l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, com a màxim responsable del procés participatiu del 9 de novembre del 2014 tenint en compte que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’havia condemnat a dos anys d’inhabilitació. L’alt tribunal decideix, així, igualar la condemna a la que en el seu moment va imposar a l’exconseller de Presidència, Francesc Homs, que va ser jutjat pel mateix Suprem en ser diputat aforat al Congrés quan va tenir lloc la vista, el març de l’any passat.

A l’exvicepresidenta Joana Ortega i a l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau, els redueix en un any la inhabilitació a què van ser condemnades pel TSJC i els imposa inhabilitacions de nou i sis mesos, respectivament. La sala segona del Suprem ha desatès les peticions de la fiscalia, que demanava que es ratifiquessin les penes del TSJC, i els rebaixa les condemnes per un delicte de desobediència en una sentència que ara ja és ferma.

El Suprem ha avançat la seva decisió sobre els recursos de cassació que van presentar Mas, Ortega i Rigau contra la condemna del TSJC després de la vista que va celebrar la sala penal el 7 de novembre passat per tal d’estudiar els recursos de la defensa i la petició de la fiscalia de ratificar les condemnes.

L’alt tribunal confirma els pronunciaments del TSJC excepte “la concreta duració de les penes d’inhabilitació especial” per a l’exercici de càrrec públic. Ho ha fet sense avançar els arguments pels quals rebaixa les penes, que no es coneixeran fins que la sentència es notifiqui als afectats. El Suprem avança la rebaixa de penes als condemnats pel 9-N a les portes del judici als líders polítics i civils empresonats pel referèndum de l’1-O, la vista de pronunciament del qual per confirmar la competència del Suprem per jutjar el cas té lloc avui a la seu de l’alt tribunal. En canvi, sí que ha ratificat les multes que els va imposar el TSJC –36.500 euros en el cas de Mas i 30.000 i 24.000 en els casos d’Ortega i Rigau, respectivament.

L’expresident, l’exvicepresidenta i l’exconsellera van ser condemnats el març de l’any passat al TSJC per un delicte de desobediència, però, en canvi, van ser absolts del delicte de prevaricació i ja no se’ls va arribar a jutjar per malversació perquè l’acusació va decaure abans del judici.

En la vista del 7 de novembre, l’advocat de Mas va demanar al tribunal que fos “equànime” tenint en compte que, al seu parer, l’exconseller Homs havia fet “actes executius” respecte a la consulta que l’expresident no havia realitzat tot i ser el màxim responsable polític. Les defenses sempre han mantingut que cap d’ells no havia estat advertit expressament pel Constitucional.