Proteïna vegetal que fa de carn
Foods for Tomorrow irromp al mercat de l’alimentació amb Heura, una proteïna vegetal amb gust de carn
A Marc Coloma, fundador i director de Foods for Tomorrow, la firma que ha introduït al mercat Heura, una nova generació de proteïnes vegetals, li agrada referir-se a la seva iniciativa empresarial com a “missió”, la responsabilitat de contribuir a esmenar l’actual model alimentari, insostenible: “Només a Europa, consumim 85 quilos per càpita i per any de carn, i fem servir molta quantitat de blat i llegums per alimentar animals, que han esdevingut simples intermediaris per produir proteïnes, tot creant un gran problema de gasos d’efecte hivernacle o desforestació.”
Així doncs, es tracta de capgirar l’actual sistema alimentari: “Hem d’obtenir la carn de les plantes, que no són un intermediari problemàtic, tot admetent que la carn té un valor cultural, així que cal reproduir la seva experiència amb proteïnes vegetals amb textures carnoses i fibroses.”
La innovació d’Heura, la proteïna vegetal creada per Foods for Tomorrow, consisteix a extreure de les faves de soja el concentrat de proteïna que es barrejarà amb aigua filtrada i, mitjançant un procés d’extrusió que comporta parametritzar pressió, temperatura i humitat, “aconseguim un filet que fa recordar la carn”. Com hi afegeix: “Són processos que són a l’abast de tothom, però la gràcia és com fas els paràmetres de pressió, temperatura, aigua o espècies.”
Perquè l’experiència organolèptica sigui única, aquesta carn vegetal es marina amb espècies com ara pebre, pebre vermell, gingebre, nou moscada, cardamom i macís, sense oblidar la vitamina B12, per obtenir sabors diversos, les cinc varietats de producte que ara mateix són al mercat. Tot plegat, amb eficiència, ja que només es necessita mig quilo de soja per produir un quilo d’Heura. Si comparem rendiments, veiem que, per obtenir 1 quilo de carn de vaca, calen 20 quilos de cereal o llegum; 8 quilos en el cas del porc i 4 pel que fa a l’aviram.
Any de creixement.
L’empresa obté la soja de cultius europeus, principalment de Sèrbia, per eludir precisament la desforestació que provoca aquest cultiu a àrees com ara Llatinoamèrica i evitar la modificació genètica. La fabricació final del producte es realitza a Holanda.
Una oferta com la de Foods for Tomorrow no s’explicaria sense l’existència d’una demanda sòlida: “ A Europa, entre un 20% i 40% de la població es proposa reduir el consum de carn, pel rebuig als problemes que ocasiona.” Són consumidors que estan amatents al que recomanen els nutricionistes, que no es cansen de repetir que la proteïna animal comporta un 21% més de risc de contreure malalties respecte de la vegetal, i Heura és una carn amb la particularitat de no tenir greixos naturals ni colesterol, que conté dues vegades més de proteïna que l’ou, dues vegades més de ferro que un plat d’espinacs i cinc vegades més de fibra que el tofu.
Marc Coloma vol deixar ben clar que el canvi que proposa és una tendència que s’imposarà, irreversible: “Ja estem veient com a la Xina estan fent grans inversions en clean meat (carn neta), i a partir de cèl·lules mare de peces de múscul es dissenyen bistecs. Cal recordar que l’automòbil va sorgir com a tecnologia que havia de servir per resoldre el problema d’higiene i alimentació de tenir tants cavalls de tir a les ciutats.”
Doncs sí, hi ha una realitat ben tossuda, i és que el 2050 serem 10.000 milions de persones al planeta Terra i si, segons algunes previsions, el consum de carn augmenta un 82%, l’augment del cultiu de cereals per nodrir el ramat estaria establert en un 45-40% de la data esmentada. Totalment inviable.
Una empremta ecològica molt més suau
Per produir Heura es necessita el 94% menys d’aigua que per produir la mateixa quantitat de proteïna de vedella. En emissions de CO2, Heura emet 0,5 quilos de CO2 per aconseguir 1 quilo d’aliment final, versus els 56,6 quilos de CO2 de vacum. I no podem oblidar que la ramaderia produeix més gasos d’efecte hivernacle que tots els cotxes, camions, trens, vaixells i avions: un 51% contra el 13% del transport.
Per aconseguir 1 quilo d’aliment, la ramaderia necessita 27 m², mentre que, a Heura, només li calen 1,6 m². És clar que l’impacte d’Heura és molt més assumible.