Malgrat tot, el 2018 ha estat un bon any per a l’economia catalana. Els mals auguris dels catastrofistes habituals un cop més no s’han complert. El PIB ha crescut al voltant d’un 3%, més elevat que a Espanya (2,6%) i a la UE (2%). I s’ha continuat reduint l’atur, que ara està al voltant del 10%. Tot i que encara és massa elevat, no hem d’oblidar que el 2013 era del 24%. I els salaris en termes reals han començat a pujar, encara que tímidament.

I què passarà el 2019? Per saber-ho, convé recordar les fortaleses i febleses que té la nostra economia. Pel cantó de les fortaleses podem destacar la bona localització de Catalunya al món, i també el clima i la qualitat de vida. També tenim una economia molt diversificada (amb un important component industrial) i internacionalitzada per l’elevat pes de la inversió estrangera, les exportacions i el turisme.

Però també tenim febleses: un important dèficit fiscal i d’infraestructures que ens empobreix i perjudica la competitivitat, una teranyina legal i burocràtica que ho posa molt difícil al teixit empresarial, precarietat laboral, baixa inversió en R+D i incertesa política, entre d’altres.

De cara al 2019, el FMI preveu desacceleració i estima que el PIB creixerà un 2,2% a Espanya. I, a Catalunya, la Cambra de Comerç preveu un creixement més alt (2,5%), que tot i ser més baix que el del 2008 és encara molt favorable. Amb aquest creixement, tot indica que l’atur es continuarà reduint i els salaris continuaran augmentant en termes reals.

Però el que passarà finalment el 2019 depèn molt de com ho fem a partir d’ara. Tenim grans oportunitats, com ara l’important atractiu que representa Catalunya. El Financial Times, per exemple, considera que actualment és la millor regió del sud d’Europa per a la inversió estrangera. Però també hi ha importants amenaces: uns nivells de deute descontrolats a escala mundial, fi dels estímuls financers del Banc Central Europeu, increment del tipus d’interès als EUA, proteccionisme i conflictes comercials, inestabilitat política... I tot enmig de la quarta revolució industrial, que està transformant la majoria dels sectors empresarials. De cara al futur, aniríem infinitament millor si poguéssim resoldre les febleses que tenim. N’hi ha que depenen de la política (dèficit fiscal...), d’altres depenen dels governants (teranyina legal...) i n’hi ha que depenen de les empreses (R+D, qualitat de l’ocupació...).

En resum, el 2019 també pot ser un bon any, si no ho fem malament, amb permís del Sr. Trump, de la Xina, del BCE i dels nostres governants. No oblidem que el que passarà en el futur depèn molt del que decidim i fem a partir d’ara.