L’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat va actualitzar a començaments de gener les dades sobre la despesa diària dels turistes estrangers a Catalunya corresponent al penúltim mes del 2018. De gener a novembre, el visitant internacional es va gastar una mitjana diària de 187 euros, fet que representa un increment del 10,1% respecte al mateix període del 2017. El desemborsament total que fa cada turista va créixer un 7,3% i es va situar en 1.076 euros, això malgrat que l’estada mitjana s’està reduint: el 2018 ho va fer un 2,5% i ara és de 5,8 dies, menys d’una setmana.

Aquestes dades deixen com a poc ambicioses les aspiracions en el nou pla de màrqueting del sector turístic català, presentat al desembre, i que per al període 2018-2022 aspira a situar el que gasten els turistes al dia en 188 euros. El nou full de ruta relleva el pla que va fixar les pautes de treball entre els anys 2013 i 2016, que va ser el primer que va deixar de posar el focus en el nombre de turistes que ens visiten per situar-lo en els diners que es deixen. En aquell període, Catalunya va aconseguir incrementar un 16% la despesa per dia, gràcies a una oferta més sofisticada.

Consolidada com una de les principals destinacions de la Mediterrània, i perduda la innocència i la fascinació per l’arribada de més i més turistes sobretot en alguns punts del territori com ara la ciutat de Barcelona, Catalunya té el repte de fer més sostenible l’activitat captant un perfil de client exigent disposat a gastar més i dissuadir l’oferta de baix cost, sobretot aquella que ve atreta per l’alcohol barat i un tipus de diversió que altera la convivència amb la població local. L’administració i el sector tenen clar que cal crear un cercle virtuós que tensi l’oferta en la millora constant que permeti elevar les rendibilitats i generar llocs de treball de més qualitat. I tot això en un context de molta competència a escala internacional i en un moment en què el turista està canviant també.

“S’estan produint canvis de perfils i de comportament en la demanda, sobretot impulsats per les noves generacions que s’incorporen al turisme i que no responen als models de promoció convencionals, però també per nous mercats sobretot de l’Àsia, amb turistes que cada cop viatgen més i més lluny, o pels nous models de família”, explica Patrick Torrent, director executiu de l’Agència Catalana de Turisme. A partir d’aquests canvis, el nou pla de màrqueting orienta la feina que cal fer en aspectes com ara la creació de producte turístic i en les noves formes de comunicar.

El timó del turisme sembla ben orientat i les dades també sembla que acompanyen. O no és així? Tot i que hi ha força consens en el fet que l’aposta per la qualitat està donant els seus fruits, hi ha veus força autoritzades que no hi estan gens d’acord. Des del Gremi d’Hotels de Barcelona, el seu president, Jordi Clos, ha esgrimit reiteradament dades que entren en contradicció amb l’afirmació que el turisme de qualitat creix, almenys a la capital catalana. Al juliol l’associació que reuneix els hotelers de la ciutat va convocar la premsa per alertar sobre la “pèrdua de qualitat del turisme de la ciutat”, assenyalant la caiguda de l’ocupació i els preus dels establiments com una prova d’aquesta afirmació, amb una incidència especial en els establiments de luxe; en concret, el primer semestre de l’any els hotels de cinc estrelles van experimentar una caiguda del 10% en la seva facturació. A falta de les dades del tancament del 2018, el president del Gremi, en converses recents amb periodistes, ha manifestat que la preocupació continua intacta.

No és cap secret que els hotelers mantenen una pugna amb el govern municipal d’Ada Colau i profundes discrepàncies sobre com s’estan gestionant certes activitats a la ciutat com ara el top manta, el botellón, els serveis de massatges, els llauners i venda de combinats alcohòlics a la platja, qüestions que se sumen a les ja conegudes sobre els allotjaments il·legals. El fet que la inseguretat s’hagi situat com la primera preocupació dels ciutadans de Barcelona en el darrer baròmetre semestral estaria donant la raó als empresaris.

“L’Ajuntament no és amable amb el turisme, més aviat tot el contrari, sembla que li fa nosa, i deixar escapar aquest filó és un error molt greu”, assegura Eduard Grau, de la consultora turística Magma. Les dades d’aquesta consultora també confirmen que els establiments de categoria superior estan patint: “Es mantenen nivells d’ocupació molt alts però venim d’uns anys amb un punt de partida molt elevat, per tant el problema és la tendència: mentre altres ciutats estan creixent, Barcelona baixa”, subratlla Grau.

Des de l’Agència de Turisme de Catalunya es mostren prudents en vista d’aquestes contradiccions aparents i el seu director, Daniel Font, assegura que és compatible que la despesa per turista augmenti a tot Catalunya amb el fet que això no passi en certs aspectes de la despesa, com és l’allotjament; en certs llocs del territori, com és Barcelona, i en certs moments. “Nosaltres analitzem el que es gasta en el conjunt des de l’allotjament fins al restaurant, el comerç o qualsevol activitat que el turista faci, i les dades oficials i del mateix sector ens diuen que està creixent sobretot en alguns mercats”, assegura.

Les dades de l’Agència procedeixen de l’enquesta de despesa turística (Egartur) que elabora l’Instituto Nacional de Estadística (INE) i a partir de la qual l’Idescat extreu les dades de Catalunya.