Empreses addictes a la cel·lulosa

La crei­xent digi­ta­lit­zació de les empre­ses no està reduint el con­sum de paper als llocs de tre­ball com seria lògic pen­sar. És ben bé al con­trari, cada dia que passa aug­menta la neces­si­tat d’uti­lit­zar el paper. Segons l’Asso­ci­ació Espa­nyola de Fabri­cants de Pasta, Paper i Cartró (Aspa­pel), el 2017 es van con­su­mir a tot l’Estat 6,6 mil mili­ons de tones, un 5,6% més que l’any ante­rior.

I un dels motors és la impressió de paper. Una mica menys d’una quarta part del con­sum total s’uti­litza per a acti­vi­tats gràfiques, edició, repro­gra­fia i escrip­tura. És ben bé que la rea­li­tat es nega a donar la raó a l’esta­tu­ni­denc d’ori­gen britànic Fre­de­rick Wil­frid, un eru­dit de la docu­men­tació que el 1978 va pre­dir l’adve­ni­ment de la soci­e­tat sense paper.

És cert que mol­tes empre­ses han fet esforços per reduir el seu con­sum de paper, ja sigui per consciència medi­am­bi­en­tal, per dis­mi­nuir cos­tos o per més zel a l’hora de con­tro­lar els flu­xos d’infor­mació. El cor­reu electrònic, la firma electrònica i els con­trac­tes intel·ligents han estat ali­ats en aquest objec­tiu. Però també s’han tro­bat amb vec­tors de signe dife­rent com ara la millora dels sis­te­mes d’impressió. La firma d’impres­so­res Tos­hiba cal­cula que cada any s’impri­mei­xen a Europa uns 500.000 mili­ons de pàgines, unes 35 al dia per euro­peu. Però la dada més des­ta­cada és que un 45% acaba a la pape­rera al cap de pocs minuts, perquè la fina­li­tat no és la con­ser­vació sinó un con­sum efímer. I és que segu­ra­ment la força més pode­rosa en tota aquesta qüestió és la resistència de les per­so­nes a pres­cin­dir del suport de paper en el dia a dia. “El nos­tre conei­xe­ment es crea a par­tir de la nos­tra experiència mul­ti­sen­so­rial, d’allò que veiem, sí, però també d’allò que toquem, ensu­men, assa­bo­rim o escol­tem”, diu Alberto Cas­ti­llo, direc­tor d’Hiperof­fice, una com­pa­nyia de mate­rial de pape­re­ria per a l’ofi­cina i l’escola.

Superada la crisi, que va sig­ni­fi­car una cai­guda de la des­pesa en aquest tipus de recur­sos, el sec­tor ha tor­nat a créixer. Un estudi de la con­sul­tora Market Desk sobre el mer­cat del mate­rial d’ofi­cina al món pre­veu un aug­ment con­ti­nuat fins al 2023, com a con­seqüència de l’incre­ment de les transac­ci­ons d’infor­mació i de l’acti­vi­tat econòmica al pla­neta; com més PIB, més paper.

Amb 32 punts de venda a tot Espa­nya –la gran majo­ria fran­qui­ci­ats-, Hiperof­fice con­firma aquesta evo­lució i pre­veu fac­tu­rar un 7% més aquest 2019 i arri­bar a 1.150.000 euros, i obrir vuit boti­gues noves. Alberto Cas­ti­llo es mos­tra con­fiat amb el futur i rebat tots els vati­ci­nis sobre la fi del paper amb argu­ments pro­ce­dents de tro­ba­lles de les neu­rociències: “Se sap que la memòria mus­cu­lar és tan impor­tant com la visual i que, sense aque­lla, l’apre­nen­tatge no és tan intens.” L’empresa també és proveïdora de molts cen­tres de for­mació i, com suc­ce­eix en els entorns labo­rals, l’ano­me­nada “mot­xi­lla digi­tal” no ha acon­se­guit subs­ti­tuir els mate­ri­als tra­di­ci­o­nals. Motiu pel qual Cas­ti­llo pensa que el futur del sec­tor està asse­gu­rat.

Si bé la tònica gene­ral és aquesta, també és cert que hi ha com­pa­nyies que han fet gala de la reducció de paper, i han acon­se­guit algu­nes victòries a l’hora de crear una cul­tura empre­sa­rial d’aversió a la cel·lulosa.

Això, ho han detec­tat a Her­marta-Enva­tech, una firma de mobi­li­ari per a ofi­ci­nes, que cons­tata un decre­ment cada cop més nota­ble dels espaís que tra­di­ci­o­nal­ment s’havien des­ti­nat a con­te­nir papers: és a dir, arxi­va­dors o calai­xe­res per­so­nals (bucks). “Són mobles que fa uns anys emma­gat­ze­ma­ven docu­ments i que avui en dia es fan ser­vir més per guar­dar objec­tes per­so­nals: mòbils, mot­xi­lles o car­ma­nyo­les”, explica José Anto­nio Marta, direc­tor gene­ral d’aquesta empresa fami­liar de Mollet del Vallès. Els sec­tors en què aquest canvi és més evi­dent són l’arqui­tec­tura i l’engi­nyera. On abans hi havia arxius tra­di­ci­o­nals ara hi ha sales amb ordi­na­dors i ser­vi­dors.

No obs­tant això, reducció no sig­ni­fica des­a­pa­rició, pun­tu­a­litza Marta. De fet, hi ha altres empre­ses que sem­blen haver fet el camí con­trari, el d’una clara invo­lució. “Hi ha molta empresa petita, sovint micro­pime, en què la burocràcia admi­nis­tra­tiva ha cres­cut impul­sada pels nous reque­ri­ments legals, la pro­tecció dels ris­cos labo­rals, la gestió amb els cli­ents... Per això alguna vegada que hem fet alguna pro­posta de dis­seny i exe­cució aca­bem veient que el volum de paper con­ti­nua exis­tint o almenys la gestió del mateix no es fa cor­rec­ta­ment per la pressió del dia a dia de la pròpia acti­vi­tat de la empresa”, subrat­lla José Anto­nio Marta.

Ja sigui per inèrcia o perquè els humans ho neces­si­ten, la idea de l’ofi­cina sense paper no ha aca­bat de reei­xir en les empre­ses i admi­nis­tra­ci­ons.