El tancament en fals a l’octubre de la crisi de confiança entre JxCat i ERC arran de la suspensió pel jutge Llarena dels diputats empresonats o exiliats ha tornat a colpejar com un bumerang la relació entre els dos partits del govern. El bumerang ha tornat en forma del recurs que l’expresident Carles Puigdemont ha presentat al Tribunal Constitucional (TC) contra la decisió presa aleshores per la mesa del Parlament i el seu president, el republicà Roger Torrent.

El ple del 2 d’octubre va aprovar amb els vots de JxCat, ERC i Catalunya en Comú que els sis diputats empresonats o exiliats que havien estat suspesos pel jutge Pablo Llarena –Puigdemont, Junqueras, Romeva, Sànchez, Turull i Rull– poguessin designar un substitut per tal que votés als plens en nom seu amb l’objectiu d’assegurar la majoria de govern. A la tarda, els republicans Junqueras i Romeva ja havien designat el seu representant per poder assegurar els seus vots. Però JxCat va comunicar que el diputat Albert Batet continuaria votant en nom de Puigdemont, Sànchez, Turull i Rull per delegació perquè entenien que així es podia interpretar la paraula “designar”. Els lletrats del Parlament van acabar concloent que la fórmula de “delegació” de vot de JxCat no s’ajustava a l’acord del ple i invalidava qualsevol votació dels seus quatre diputats suspesos. Davant d’això, la mesa amb Torrent al capdavant va revocar, amb el suport del PSC, l’acord tàcit entre JxCat i ERC d’acceptar tant la “designació” com la “delegació”. Però, des d’aleshores, els vots de Puigdemont, Sànchez, Turull i Rull no compten per garantir la majoria.

Aquella ferida que va amenaçar de trencar el govern es reobria ahir, després que Puigdemont anunciés que ha presentat un recurs contra la decisió de Torrent i la mesa de no permetre la “delegació” de vot. En el recurs, Puigdemont qualifica d’“intempestiva” la decisió de la mesa d’anul·lar la delegació de vot, a més d’“arbitrària” i d’haver-li causat “indefensió”. La decisió de Puigdemont ha molestat ERC per la forma i el fons i, respecte a això, republicans i JxCat es contradiuen totalment en les versions dels fets.

Des de JxCat s’assegura que el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa (JxCat), va informar el president de la cambra, Roger Torrent, que es presentaria el recurs, una versió que el mateix Torrent nega. Mentre que JxCat assegura que Costa li va avançar explícitament que es presentaria recurs al TC contra la decisió de la mesa, tant ERC com fonts de Presidència del Parlament asseguren que Costa només va informar Torrent que s’esmentaria la decisió de la mesa en el recurs que Puigdemont presentava al TC contra la interlocutòria de Llarena –en cap cas, asseveren, se’ls va informar que es presentaria un recurs complet i extens contra la decisió del mateix Torrent i la mesa. En aquest sentit, ERC recorda que el recurs contra la suspensió del jutge l’han presentat tots els diputats per tal de recórrer al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg.

Sobre aquest objectiu, també discrepen JxCat i ERC. Mentre que els de Puigdemont asseguren que els seus advocats consideren “imprescindible” el recurs contra la mesa perquè pugui arribar al Tribunal d’Estrasburg el recurs contra Llarena, per ERC el cas arribarà al tribunal europeu gràcies al fet que tots els diputats –també Puigdemont– van recórrer al TC contra la suspensió dictada per Llarena. Els republicans respecten la decisió de Puigdemont però la consideren innecessària i sorprenent.