Agents de la policia espanyola es van desplaçar fins a la mesquita de Ripoll i van preguntar per l’imam Abdelbaki es-Satty, considerat el cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils, abans dels atacs del 17 d’agost del 2017. Així ho va assegurar ahir el secretari de la mesquita Annour, Hamid Barbach, durant la comissió d’investigació del 17-A, que, excepcionalment, va sortir del Parlament per fer una sessió a la capital del Ripollès amb diferents compareixences, entre les quals, la del secretari de la comunitat Annour, Hamid Barbach.

En resposta a una pregunta de la diputada de la CUP Natàlia Sànchez, Barbach va assegurar que la policia estatal va visitar els responsables de l’associació islàmica almenys tres vegades. “Un dels cops jo hi era i van preguntar per l’Es-Satty, per saber si encara era allà”, va relatar en una informació recollida per l’ACN.

Sànchez li havia demanat si la brigada d’informació de la policia espanyola es va adreçar a ells en més d’una ocasió per preguntar directament per l’imam de Ripoll, per intentar esclarir quina vinculació tenia l’imam amb els serveis d’intel·ligència estatals. Barbach va detallar que els agents van preguntar per Es-Satty, que volien saber si encara predicava a la mesquita i que van formular altres preguntes relacionades amb normatives i documentació. Una altra de les vegades, va continuar, la policia espanyola va contactar directament amb el president de l’associació trucant-lo des d’un número privat per demanar documentació de l’entitat.

Durant la seva intervenció, el secretari de la mesquita també va explicar que havia intentat que Mohamed Hichamy, un dels joves terroristes abatuts, s’impliqués més en l’associació perquè parlava molt bé el català i estava “molt integrat”. El jove, però, no ho va acceptar al·legant que no tenia temps.

Barbach va subratllar la necessitat de treballar tots plegats per “expulsar el verí que contamina la nostra ciutat i la nostra cultura rica”. Aquest va ser un fil conductor de les compareixences de la comissió, així com la importància de treballar amb els joves per evitar la seva possible radicalització. Una de les ponents, Carme Brugarola, en representació d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme, va considerar que la societat “ha de parlar de tot” en àmbits com l’escola perquè tant els joves com els adults es plantegin preguntes i debatin a fons per avançar cap a la “convivència” real.