La impa­ra­ble pro­gressió actual de la con­si­de­ració de cri­te­ris no estric­ta­ment de ren­di­ment econòmic en el ter­reny finan­cer i de la inversió, té el seu ori­gen en els anys cin­quanta del segle pas­sat, quan alguns fons d’inversió i de pen­si­ons nord-ame­ri­cans (per exem­ple el mític Pio­neer Fund, entre d’altres) van començar a evi­tar “valors i acci­ons peca­do­res” vin­cu­la­des al joc, a l’alco­hol, al tabac i a les armes. Durant força dècades l’ano­me­nada ISR (inversió soci­al­ment res­pon­sa­ble) es va man­te­nir molt mino­ritària­ment apli­cada, tot i que alguns grans fons de pen­si­ons com Cal­PERS, el fons de jubi­lació dels emple­ats públics de Califòrnia, cre­ava “l’acti­visme dels acci­o­nis­tes” per tal de can­viar mane­res d’actuar de grans empre­ses amb la força dels seu monu­men­tal patri­moni sota gestió que avui supera els 300.000 mili­ons de dòlars, supe­rior al PIB català. En tot cas, l’ISR és avui una meto­do­lo­gia d’inversió superada pels més amplis cri­te­ris ESG (Envi­ron­men­tal, Social and Gover­nance) i sobre­tot pel que recent­ment hem pas­sat a ano­me­nar “finan­ces sos­te­ni­bles” i “finan­ces ver­des”.

Segu­ra­ment Kofi Annan, el recent­ment tras­pas­sat antic secre­tari gene­ral de les Naci­ons Uni­des entre el 1997 i el 2006, i Premi Noble de la Pau, no sos­pi­tava a ini­cis del 2004 que la seva ini­ci­a­tiva per vin­cu­lar cin­quanta de les més impor­tants cor­po­ra­ci­ons mun­di­als en una ini­ci­a­tiva per pro­moure l’ESG en els mer­cats de capi­tals aca­ba­ria quinze anys després amb una presència i un impacte tan nota­ble en la gestió d’actius en l’àmbit inter­na­ci­o­nal i crei­xent en altres àrees finan­ce­res. Dos anys després de la ini­ci­a­tiva d’Annan, apa­rei­xien els PRI (prin­ci­pis per una inversió res­pon­sa­ble) que tenen ara més 2.000 sig­na­ta­ris del món de la gestió d’actius com­pro­me­sos amb la seva apli­cació, o la ini­ci­a­tiva SSE per als mer­cats de capi­tals. Tot enfo­cat cap a la pro­moció dels cri­te­ris ESG en la inversió, avui apli­cats en un volum d’uns 18 bili­ons (euro­peus) d’euros.

No ha estat, però, fins als dar­rers cinc anys, apro­fi­tant també la bonança de la recu­pe­ració de la crisi finan­cera, quan els cri­te­ris ESG s’han gene­ra­lit­zat (un altre tema és la qua­li­tat i la cer­tesa de la seva apli­cació) i han començat a for­mar part del que avui conei­xem com a finan­ces sos­te­ni­bles. La sig­na­tura de l’Acord de París sobre el canvi climàtic i tres mesos després l’apro­vació, el setem­bre del 2015, dels dis­set prin­ci­pis de desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble de les Naci­ons Uni­des, pro­ba­ble­ment van ser les dues fites més relle­vants per donar l’impuls defi­ni­tiu.

Aquest any pas­sat, la Comissió Euro­pea publi­cava el seu pla d’acció per finançar un crei­xe­ment sos­te­ni­ble, amb tres grans pri­o­ri­tats: reo­ri­en­tar els flu­xos de capi­tals cap a la inversió sos­te­ni­ble, incor­po­rar el cri­teri de sos­te­ni­bi­li­tat (canvi climàtic, degra­dació ambi­en­tal i temes soci­als) en la gestió dels ris­cos finan­cers i impul­sar la trans­parència i el llarg ter­mini en l’acti­vi­tat econòmica i finan­cera per acon­se­guir els ambi­ci­o­sos objec­tius 2030 de les Naci­ons Uni­des i de la UE, així com en par­ti­cu­lar arri­bar a l’objec­tiu de volum anual d’inversió a Europa per com­ba­tre el canvi climàtic (270.000 mili­ons d’euros per any), una quan­ti­tat con­si­de­ra­ble però fac­ti­ble i necessària.

Han estat bàsica­ment les reco­ma­na­ci­ons gover­na­men­tals i dels orga­nis­mes trans­na­ci­o­nals, els que han fet créixer la pràctica ESG? En part hi han con­tribuït, però encara ha estat més relle­vant el paper de grans inver­sors ins­ti­tu­ci­o­nals que han anat exi­gint la incor­po­ració de cri­te­ris ESG en l’àmbit empre­sa­rial si no volien per­dre l’interès inver­sor dels acci­o­nis­tes ins­ti­tu­ci­o­nals moguts, això sí, per una bar­reja d’interes­sos repu­ta­ci­o­nals, de sos­te­ni­bi­li­tat i fins i tot ideològics. Ara també han impul­sat la gene­ració d’ins­tru­ments (bons verds espe­ci­al­ment) que finan­cen ínte­gra­ment inver­si­ons adreçades a la sos­te­ni­bi­li­tat i con­tra el canvi climàtic; i una àmplia gamma de pro­duc­tes d’impacte social com­pa­gi­nat amb l’impres­cin­di­ble (per raons de con­tinuïtat!) retorn eco­no­mi­co­fi­nan­cer.