”Montserrat Piera Sánchez va morir el 26 d’agost del 2017 a Arenys de Mar. Exèquies, el dimecres 6 de setembre del 2017, a les 9 del matí, a l’oratori del tanatori de Sant Boi de Llobregat.” La breu esquela és l’única referència que ha quedat escrita als mitjans de comunicació d’una dona que va ser víctima d’un acarnissat assassinat, que no ha estat mai resolt. Un crim que no ha tingut cap ressò mediàtic.

Montse Piera va ser trobada cosida a punyalades dins d’un vehicle abandonat a l’aparcament de l’estació d’Arenys de Mar. Va ser al matí del dissabte 26 d’agost. El mateix matí, a les 10.38, no gaire lluny, a Caldes d’Estrac, sota el pont de l’autopista va ser trobat el cotxe de Marc Hernández López, el noi d’Arenys de Munt que des de feia unes hores els Mossos buscaven com a desaparegut juntament amb la jove de Cabrils Paula Mas Pruna. La parella havia estat assassinada al pantà de Susqueda, però els cadàvers no es descobririen fins un mes més tard. El cas de Marc i Paula va centrar tot l’interès mediàtic i el de Montse Piera, de 49 anys, una dona amb problemes d’addiccions que sovint feia ús del menjador social del convent d’Arenys de Mar, no va tenir cap ressò. La Montse va ser la víctima oblidada.

La nit del divendres 25 d’agost al dissabte 26, Montse Piera es va instal·lar en un dels vehicles abandonats de l’estació d’Arenys de Mar que sovint servien de refugi per a gent sense sostre o transeünts. Un escenari on ja s’havia trobat un altre cadàver, el d’un home que presumiblement va morir d’una sobredosi. Però Montse Piera no era usuària habitual d’aquests vehicles. Ella convivia amb el seu company, en Sebas, un home també usuari dels serveis socials que vivia en un pis cedit per la confraria de pescadors de Sant Elm. Per uns conflictes generats al bloc de la confraria, la parella es va veure temporalment expulsada de l’habitatge i aquella nit, a més a més, la dona no va poder comptar amb la companyia i protecció d’en Sebas, perquè, casualitats de la vida, l’home va haver de dormir als calabossos. S’havia vist implicat en una trifulga a la zona de la riera d’Arenys i se li atribuïa haver agredit una agent de la policia local. Aquella nit, Montse Piera va optar per instal·lar-se dins d’un dels vehicles habitatge de l’estació, el que tenia assignat, autoassignat, un home anomenat Antonio, que aquella nit va estar moltes hores a la sorra de la platja, no gaire lluny de l’estació.

Quan Antonio va tornar al seu cotxe es va trobar Montse Piera morta. Havia rebut moltes punyalades. Un atac que denotava ràbia o bogeria.

Antonio va donar el crit d’alerta i es va mobilitzar el protocol judicial i els Mossos van començar les tasques d’investigació, que van començar per la identificació de la víctima, que anava indocumentada. Però Montse era prou coneguda a Arenys de Mar i aviat es va poder posar nom i cognoms a les diligències policials. Descartat que el seu company sentimental pogués tenir relació amb l’assassinat per raons òbvies ja que estava sota custòdia policial i privat de llibertat, els Mossos d’Esquadra van dirigir les seves sospites cap a Antonio, l’home que havia trobat el cos i que era l’usuari titular del vehicle que havia estat l’escena del crim. Antonio va ser privat de llibertat i interrogat durant hores, però finalment va quedar en llibertat en no trobar cap evidència que el vinculés amb l’assassinat.

Les imatges de les càmeres de les oficines de l’estació van aportar una imatge, poc nítida, d’un home que aquella nit es va ficar a la zona de l’aparcament. No va ser possible identificar-lo, però, de totes maneres, tampoc es pot tenir la certesa que es tracti de l’assassí ja que no se’l situa al cotxe on era la víctima, que quedava fora de l’abast de les càmeres. Tot i que se’n van recollir, cap empremta ni vestigi biològic recollit al cotxe ha servit per identificar cap sospitós. El mòbil del crim tampoc és clar, tot i que, pel perfil de la víctima, va fer sospitar que pogués tenir relació amb algun deute o afer de droga, ja que la víctima i el seu entorn n’eren consumidors. Montse Piera, originària de Sant Boi, va viure i treballar (feia feines domèstiques) a Pineda de Mar, Arenys de Munt... La família de la víctima (tenia fills, germans i pares) no obliden que el criminal o criminals campen lliures i periòdicament pregunten als Mossos sobre l’estat de la investigació. També la recorden i pregunten pels avenços de la investigació els responsables del menjador social del convent d’Arenys. La resposta que reben és l’habitual: el cas està sota secret de sumari, s’està treballant. Alguns familiars expliquen que, al principi, van pensar que l’assassinat de la Montse podia tenir relació amb el cas de Marc i Paula. Per la coincidència en el temps i l’espai.