L’oposició a Maduro no descarta una intervenció armada

En la res­saca de la jor­nada més vio­lenta de la pugna que l’opo­sició manté amb el pre­si­dent de Veneçuela, Nicolás Maduro, el líder antic­ha­vista Juan Guaidó va dema­nar a la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal que man­tin­gui “totes les opci­ons per acon­se­guir l’alli­be­ra­ment” del país. L’opció armada ha estat sobre la taula des de l’inici de la crisi, pro­mo­guda pel pre­si­dent dels Estats Units, Donald Trump. Però, davant l’enre­nou que van pro­vo­car les seves parau­les, Guaidó va rebai­xar després la seva amenaça a un “zero diplomàtic” més alt, en línia amb el que defen­sen els països de l’Amèrica Lla­tina i la Unió Euro­pea. L’esca­lada diplomàtica s’ini­ciarà avui, dilluns, quan l’auto­pro­cla­mat pre­si­dent de Veneçuela par­ti­cipi a Bogotà (Colòmbia) en una nova reunió del Grup de Lima, prin­ci­pal opo­si­tor a Maduro. Després, Guaidó man­tindrà una tro­bada amb el vice­pre­si­dent dels Estats Units, Mike Pence.

La jor­nada de dis­sabte no va acon­se­guir l’objec­tiu d’intro­duir a Veneçuela tones d’ajuda huma­nitària. Tot i això, va ser­vir per donar aire a l’enves­tida opo­si­tora con­tra Maduro. Ahir, les ciu­tats veneçola­nes fron­te­re­res amb la colom­bi­ana Cúcuta, des d’on va avançar la mul­ti­tud que va inten­tar cre­uar tres ponts inter­na­ci­o­nals, van des­per­tar con­tro­la­des per l’exèrcit de Veneçuela. A Ureña, on hi va haver els enfron­ta­ments més vio­lents, és evi­dent la presència dels ano­me­nats “col·lec­tius”, grups armats de civils pro­mo­guts pel govern des de Cara­cas. El pai­satge era de dei­xa­lles als car­rers, bar­ri­ca­des aban­do­na­des i vehi­cles cre­mats.

El saldo de dis­sabte va ser dis­par, segons les fonts. El govern de Colòmbia, que dona suport a Guaidó, va dir que hi va haver almenys 285 ferits de la banda veneçolana de la fron­tera. El govern de Veneçuela, en canvi, ha cal­cu­lat en 42 el nom­bre de vícti­mes. A la fron­tera amb el Bra­sil, un altre dels punts d’entrada de l’ajuda, els alda­rulls amb l’exèrcit van dei­xar almenys qua­tre morts.

Pel que fa a la deserció de mili­tars, un punt clau si es pretén obte­nir la gover­na­bi­li­tat del país petro­lier, l’opo­sició va par­lar de 60 mili­tars i l’exe­cu­tiu veneçolà de “només set traïdors” sense grau. La violència de la jor­nada va ser repu­di­ada per totes dues ban­des. Maduro va denun­ciar dis­sabte un pla (d’invasió armada) que ha estat “reve­lat i anun­ciat per Trump”. Per Guaidó, la repressió mili­tar va posar en evi­den­cia la violència del règim, que repu­dia.

Amb l’etapa de l’acció en pausa, l’opo­sició reprendrà ara l’estratègia de la pressió externa. El Grup de Lima ha dema­nat ober­ta­ment elec­ci­ons anti­ci­pa­des per treure Maduro del poder. El Bra­sil, el país més gran de l’Amèrica Lla­tina, va tit­llar dis­sabte de “cri­mi­nal” Maduro. El suport des de Was­hing­ton ha estat també clau. El secre­tari d’Estat, Mike Pom­peo, va adver­tir, després del que va qua­li­fi­car de “dia històric”, que “els EUA faran res­pon­sa­bles els que s’opo­sin al res­ta­bli­ment pacífic de la democràcia a Veneçuela i prendrà mesu­res con­tra ells”.