El públic canvia els seus hàbits –i com més va, més bé– per visionar continguts audiovisuals, de manera inexorable va abandonant el consum lineal, per adreçar-se a plataformes que permeten triar el lloc, el dispositiu i el moment de consum.

Segons dades de l’informe L’audiovisual a Catalunya, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), a partir d’enquestes de Kantar Media i l’Estudi General de Mitjans (EGM) sobre accés a continguts audiovisuals, s’aferma la tendència que augmenta la penetració d’internet, de dos punts del 2016 al 2017, mentre que la televisió perd cinc punts, tot i ser, amb un 80,5% de penetració, el mitjà de més seguiment, alhora que internet es troba en el 78%. En aquesta comparació entre mitjans de comunicació, la ràdio té un 60,5% de penetració; els diaris de paper, un 25%, amb una pèrdua de gairebé dos punts d’un any per l’altre, i les revistes, un 34,7%, amb una pèrdua de fins a quatre punts.

Si fem l’observació de les dades per edats, trobem coses prou reveladores: la televisió continua sent el mitjà amb més penetració entre la franja de població de més edat, de més de 65 anys, amb un 88,9%, però també és el mitjà amb una davallada més gran entre la franja més jove, ja que, entre els 14 i els 19 anys, va passar d’un 82,3% el 2016 a un 73,9% el 2017. En aquest darrer any estudiat també s’observa que la gent gran es va incorporant al consum de l’audiovisual via internet, tot passant d’un 39,8% a un 42,6%. Malgrat tot, continua sent el mitjà que mostra la diferència més àmplia entre edats, fet que permet parlar de bretxa digital: més de cinquanta punts de diferència entre persones d’edats compreses entre els 25 i 34 anys i les de més de 65 anys. Pel que fa a la distribució per sexes, en televisió, hi ha un 79,7% d’homes que la consumeixen i un 81,3% de dones, mentre que pel que fa a internet l’enquesta parla d’un 80,5% d’homes i un 75,7% de dones.

Una altra dada prou esclaridora és que va creixent a les llars catalanes la presència del televisor connectat a internet, amb un guany de fins a cinc punts de l’any 2016 al 2017.

Cal anotar que, del 2012 ençà, la tendència de consum de televisió lineal és a la baixa: si el 2012 es va assolir un pic de 253 minuts, el 2017 ja s’havia davallat fins als 217 minuts. Un retrocés que caldria vincular al creixement de veure televisió per pagament a Catalunya: segons diu l’informe, el 2017 unes 90.000 persones de mitjana miraven diàriament la televisió per pagament, 13.000 més que l’any anterior.